“Guanyar un títol és el millor”

“Guanyar un títol és el millor perquè és un premi a tota la feina i l’esforç fets i, a més, és l’objectiu pel qual lluites quan comences a practicar aquest esport”, coincidien ahir en aquesta reflexió les jugadores del Vila-sana Victòria Porta i Anna Salvat, que venen de proclamar-se campiones d’Europa dissabte passat amb la selecció espanyola. Per a totes dos, que van ser entrevistades a Lleida TV, és el seu primer títol absolut. La Victòria debutava en la selecció i l’Anna ja havia estat al Mundial, però l’equip espanyol va caure a la final davant d’Argentina, on precisament juguen la majoria de les seues companyes al Vila-sana.

Ara, les dos esperen ja per fi alçar un trofeu amb l’equip del Pla d’Urgell. “La temporada passada vam lluitar per tots els títols i ens vam quedar a les portes. Guanyar ara aquest títol amb la selecció encara ens motiva més per aconseguir-los amb el Vila-sana”, va assenyalar Porta. “Guanyar un títol et fa sentir orgullosa del que fas”, va afegir Salvat.Les dos van admetre que van estar molt ben acollides per la resta de companyes i que l’ambient a l’equip va ser òptim a l’hora de treballar per aconseguir el que va suposar el setè títol europeu consecutiu per a Espanya. Victòria Porta va arribar a afirmar que “ara em sento com una professional” quan va arribar a la concentració. I ahir ho va explicar. “És que arribes i només has de preocupar-te d’entrenar-te i veure els vídeos que et mostren de les rivals. La resta del temps, per dir-ho així, només has de concentrar-te a jugar al millor possible els partits”, va indicar Porta.Amb la base de l’equip format per les jugadores del Gijón i del Palau de Plegamans, Victòria Porta va reconèixer que “hem fet bromes de quan ens hem enfrontat a la pista. M’han fet molt fàcil integrar-me a l’equip. Són supercompanyes”, va dir Porta.També es va referir al trofeu que la Federació Europea els va entregar i que era fals perquè l’autèntic no va arribar a temps i en van haver de comprar un altre dijous a Barcelona que no s’assemblava gens al bo. “Quan ho vaig veure vaig dir: què és aquesta cosa? És una anècdota però la veritat és que el trofeu era molt lleig”, va concloure Victòria Porta amb un somriure.