FUTBOL INTERNACIONAL
Europa avala la Superlliga
El TJUE sentencia que FIFA i UEFA han exercit un abús de la seua posició dominant al bloquejar el naixement de la nova competició
Però matisa que no ha de ser necessàriament autoritzada
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va considerar ahir que les normes de la FIFA i de la UEFA sobre l’autorització prèvia de les competicions de futbol de clubs, com la Superlliga, violen el Dret de la Unió.
La màxima instància administrativa de la UE assenyala que la UEFA i la FIFA van abusar de “posició dominant” en la seua actuació contra la creació de la polèmica Superlliga de futbol a l’amenaçar amb sancions a la dotzena de clubs implicats en el projecte.La decisió de la Gran Sala, que respon a les preguntes prejudicials plantejades pel Tribunal Mercantil núm. 17 de Madrid i no es pot recórrer, contradiu l’opinió de l’advocat general assignat al cas, que al publicar fa un any les seues conclusions –no vinculants– va argumentar que la UEFA i la FIFA van actuar conforme a dret.La sentència agrega que “les normes que atribueixen a la FIFA i a la UEFA un control exclusiu sobre l’explotació comercial dels drets derivats d’aquestes competicions poden restringir la competència. Tanmateix, una competició com la del projecte de la Superlliga no ha de ser necessàriament autoritzada. El Tribunal de Justícia no es pronuncia, en la seua sentència, sobre aquest projecte específic”, precisa el tribunal.El TJUE, amb la decisió, respon a les qüestions plantejades per l’esmentat jutjat madrileny al qual havien demanat empara l’abril del 2021 les empreses que formalment representen la Superlliga davant de les amenaces de sancions d’UEFA i FIFA.Dels dotze clubs europeus que inicialment participaven en el projecte, només Reial Madrid i Barça s’hi han mantingut. Ahir, després de saber la sentència del TJUE, a més del rebuig de FIFA i UEFA, totes les Lligues europees es van mostrar contràries a la nova competició.
El projecte, en què només hi ha ara Madrid i Barça, genera el rebuig de les Lligues i altres grans clubs
La reforma del futbol a Anglaterra –a més no està subjecta al dret comunitari després del Brexit– que entrarà en vigor el 2024 i que compta amb el suport del Govern britànic prohibeix als clubs unir-se a la Superlliga o a qualsevol competició externa a la UEFA o la FIFA. La Bundesliga alemanya, amb el Bayern al capdavant, i la Lliga francesa amb el PSG al capdavant, també van mostrar el seu rebuig de la Superlliga. A Itàlia, només l’expresident de la Juventus Andrea Agnelli, un dels impulsors de la Superlliga malgrat que després el club torinès va abandonar, va mostrar-hi suport, igual que el Nàpols.
Tres Lligues amb ascensos i descensos, Superlliga femenina i streaming gratis
A22 Sports, empresa encarregada de dissenyar la Superlliga, va detallar el model de competició, que tindria 64 equips i tres divisions. La primera es dirà Star League. Les dos primeres Lligues, la Star League i la Gold League, compten amb 16 clubs cada una, mentre que la Blue League està composta per 32 clubs (dividida en quatre grups de vuit). La participació està basada en el mèrit esportiu sense membres permanents amb ascensos i descensos anuals entre Lligues. L’accés a la Blue League serà partint del rendiment a les Lligues estatals. Els clubs jugaran partits d’anada i tornada en grups de vuit, sumant un mínim de 14 partits per club a l’any. Al final de la temporada, una fase eliminatòria decidirà els ascensos i els clubs campions de cada Lliga.A més, hi haurà Superlliga femenina que seguirà els mateixos principis que les Lligues masculines: la Star League i la Gold League comptaran amb 16 clubs cada una, dividits en dos grups de vuit, amb partits a anada i tornada i un mínim garantit de 14 partits per club a l’any.La Superlliga assegura l’estabilitat en el llançament de la competició i afirma que els ingressos dels tres primers anys estan garantits i l’esmentat import supera el previst en el pròxim cicle. Els pagaments de solidaritat representen un 8% dels ingressos de la Superlliga, amb un pagament mínim de 400 milions d’euros, més del doble de la quantitat que es reparteix en l’actual competició europea.La Superlliga proposa una nova i innovadora plataforma de streaming digital per veure tots els partits en directe i gratis. A22 planteja crear, segons les seues paraules, la principal plataforma de streaming esportiu en directe, anomenada Unify, en la qual “milions d’aficionats de tot el món tindran l’oportunitat de veure els partits de la Superlliga de forma gratuïta”.
“Se’ns obre una oportunitat històrica”
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va valorar que la sentència emesa pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació amb la Superlliga Europea “dona la raó” al club català i “obre una oportunitat històrica” per reformular l’estructura del futbol europeu.
“El futbol mai més serà un monopoli”
Florentino Pérez, president del Reial Madrid, va mostrar una “enorme satisfacció” al conèixer que la justícia europea va donar la raó a la Superlliga davant de UEFA i FIFA i va defensar que “el futbol mai més serà un monopoli”, i va assenyalar que concep la Superlliga com “un projecte modern plenament compatible amb les competicions nacionals i basat en el mèrit esportiu”.
“Em jugo 25 sopars que no es disputarà”
Javier Tebas, president de LaLiga, va declarar que la sentència sobre la Superlliga “no suposa una autorització per a la seua celebració”, va dir que es juga “25 sopars que d’aquí a dos anys, sis o vuit” no hi haurà competició i va ironitzar que Florentino Pérez “no perd mai” i l’entorn del club blanc “construeix la història”.
“Estic desitjant que juguin dos clubs”
El president de la UEFA, Aleksander Ceferin, va ironitzar sobre la sentència: “Estic desitjant que posin en marxa la seua fantàstica competició entre dos clubs (Reial Madrid i Barça) com més aviat millor.” Així mateix, el president de la FIFA Gianni Infantino va assegurar que la sentència “no canvia res realment”.