ESPORTS
El 2023, any històric a Europa dels equips lleidatans
El Vila-sana va ser subcampió continental, el Llista va debutar a la fase de grups de la Champions i el Cadí va arribar als quarts a la Eurocup
El CFJ Mollerussa, festejant l’ascens a Tercera Federació.
El Llista festeja la seva classificació per a la fase de grups de la Champions per primera vegada a la seva història.
L'ICG Força Lleida va disputar per segon any consecutiu el play off d'ascens.
La plantilla del Vila-sana posa amb la medalla de plata com a subcampiona de la Champions, el seu èxit més gran
El CTT Borges celebra una nova Copa del Rei.
Les jugadores del Cadí celebren el pas als quarts de final de l'Eurocup.
Els equips lleidatans han fet història enguany a Europa. El Vila-sana va aconseguir el subcampionat d'Europa d'hoquei, el Llista es va classificar per primera vegada per a la fase de grups de la Champions i el Cadí la Seu va arribar a quarts de final de la Eurocup.
El Club Patí Vila-sana va estar molt a prop de firmar un any de somni. Va lluitar pels tres títols possibles, Lliga, Copa i Champions, va arribar a la final dels dos últims, però va acabar emportant-se el premi de consolació que, per a una entitat tan jove com la del Pla d’Urgell i d’una localitat de poc més de 700 habitants és quelcom històric. L’equip que dirigeix Lluís Rodero va viure un mes de maig frustrant, en el qual es van esfumar totes les seues opcions d’aixecar un títol per primera vegada en la història del club. Primer es va plantar a la Final Four de la Champions de Lisboa, va tombar l’amfitrió Benfica a semifinals però va topar a la final amb la que seria la seua bèstia negra a la temporada, el Telecable Gijón. Dos setmanes després es va repetir la final, aquesta vegada a la Copa de la Reina, i les asturianes van tornar a arrabassar el títol al Vila-sana, que a finals de maig cediria en el tercer partit de semifinals del play-off pel títol de la Lliga també davant del Gijón, que enguany ha aixecat la triple corona.
El Lleida Llista també va fer història a Europa per partida doble. Va disputar per cinquena vegada consecutiva la Final Four de la Europe Cup, per tercera vegada com a amfitrió, però no va poder aixecar el títol com ja va fer el 2018, el 2019 –ambdós a l’Onze de Setembre– i el 2021. Els d’Albert Folguera, que es retiraria al final de temporada després de tretze anys com a entrenador, van perdre a les semifinals contra el Braga portuguès en una fatídica tanda de penals, després de forçar la pròrroga en l’últim sospir. Amb nou entrenador, Edu Amat, i amb mitja plantilla nova, el Finques Prats Llista tanca l’any engrandint una mica més la seua història europea al classificar-se per primera vegada per a la fase de grups de la Champions.
També va aconseguir la seua millor classificació a Europa el Cadí la Seu, que en la quarta participació a l'Eurocup es va plantar per primera vegada a els quarts de final, en què va ser eliminat per un dels grans del continent a nivell femení, el Galatasaray. L’equip alturgellenc, també amb nou entrenador, Fabián Téllez, i amb una profunda renovació de la plantilla per problemes econòmics, arriba al final d’any patint a la Lliga, on està lluitant per allunyar-se de les posicions de descens, però intractable a Europa. Va resoldre la fase de grups com a líder, perdent només un partit, i accedint als vuitens de final després d’escombrar el Castors Braine belga. Al gener lluitarà davant de l’Uni Girona per igualar l’històric resultat d’aquest any.
A nivell estatal, el Club Tennis Taula Borges Vall va afegir un títol més al seu gran palmarès al conquerir la quarta Copa del Rei de la seua història, la segona de forma consecutiva. A més, l’equip de les Garrigues va jugar la màxima competició europea, la Champions, per segon any consecutiu, tot i que va quedar fora a la primera ronda, igual que a la Europe Cup. La marxa de jugadors importants i les lesions han delmat molt l’equip, que tanca l’any lluitant per sortir de les posicions de descens de la Superdivisió.
El que també ha hagut de reinventar-se ha estat l’ICG Força Lleida després de firmar una altra gran temporada, en la qual va arribar per segon any al play- off. Aquesta vegada no va poder assolir la Final Four després d’una polèmica sèrie de quarts davant del Valladolid, i arriba a final d’any encara en formació després de la marxa dels seus principals referents, com Juani Marcos o Miguel González, que van posar rumb a l’ACB, però posicionat en zona de play-off.
Per la seua part, l’equip femení del Força Lleida repeteix en Lliga Femenina 2 amb molt bons números i mirant també cap a la zona d’honor, al contrari que el Club Bàsquet Alpicat. Després d’aconseguir de forma brillant l’ascens a la Lliga EBA, el quadre del Segrià tanca l’any en posicions properes a la zona de descens.
En la mateixa situació es troben el Rodi Balàfia Vòlei i el Lleida Handbol, que afronten una altra campanya a la Superlliga 2 i la Divisió d’Honor Plata, respectivament, mentre que l’Hoquei Alpicat tanca l’exercici com a líder destacat de l’OK Lliga Plata i amb moltes opcions d’aconseguir, aquesta vegada sí, l’ascens a l’elit.
El Mollerussa puja a categoria estatal i el Lleida, líder
El futbol lleidatà va celebrar aquest 2023 un històric ascens del CFJ Mollerussa, que tornava a una categoria estatal, en aquest cas la Tercera RFEF, trenta anys després de l’última vegada que va estar en aquesta divisió. Era una altra Tercera, ja que a la temporada 1992-93 tenia tres categories al davant, Segona B, Segona i Primera divisió, mentre que ara, amb la reestructuració, milita en el cinquè escalafó del futbol estatal. El club del Pla d’Urgell, que ho va aconseguir sent campió de Primera Catalana amb 8 punts d’avantatge, recupera part del prestigi que es va guanyar a finals dels 80, quan va aconseguir l’ascens a la Segona B i després a Segona, on va militar una temporada (1988-89).
Per la seua part, el Lleida Esportiu ha tingut un 2023 amb molts alts i baixos. Ja assentat amb Luis Pereira a la presidència i Ángel Viadero a la banqueta, va tancar la temporada passada patint per aconseguir la permanència, que va assolir en l’última jornada, i tanca l’any com a líder i clar aspirant a l’ascens.
Amb aquest objectiu acaba també l’AEM. Després de quedar-se la passada campanya a les portes de jugar la promoció per pujar a Primera femenina, l’equip de Rubén López, molt renovat, tanca l’exercici en posicions d’honor.