Miki Massana i David Català: accent lleidatà a Croàcia

“És un somni complert poder dedicar-me professionalment a entrenar, una cosa que no podia imaginar quan vaig començar com a entrenador a l’Artesa de Segre, l’equip del meu poble”, explica Miki Massana (Artesa de Segre, 11-5-1989), que exerceix com a segon entrenador a l’NK Istra 1961 de la Primera divisió de Croàcia. Per a Massana, exjugador de la UE Lleida, Lleida Esportiu, Amorebieta, Ascó i Balaguer, és la seua tercera experiència en el futbol internacional, ja que fa dos temporades va exercir el mateix càrrec a l’AEK Larnaca de Xipre i, la campanya anterior, a l’Apollon Limassol, també a Xipre i en tots dos casos com a assistent principal de David Català, exjugador de la UE Lleida en la 2004-2005.

Massana ja va provar fortuna en el futbol internacional com a futbolista, jugant al Niki Volou grec i l’AEK Larnaca de Xipre, on va coincidir amb Català, que és una institució en aquest club, en el qual va jugar deu anys abans de passar a l’staff tècnic com a assistent d’Imanol Idiákez. “Quan es va fer càrrec del primer equip em va trucar i no m’ho vaig pensar. No vam acabar la temporada i l’any passat vam estar en l’altre gran de Xipre, l’Apollon Limassol, d’on també ens van destituir. 

En el futbol de Xipre falta paciència, la rotació de tècnics és brutal, però ja sabíem aquesta dificultat”, lamenta. “Allà l’exigència era molt alta i ara estem en un club en el qual tenim més tranquil·litat per treballar. L’objectiu és la permanència i formar jugadors joves. Els propietaris del club són els mateixos de l’Alabès i el Baskonia”. La Primera croata consta de 10 equips, que juguen a quatre voltes i només en baixa un. L’NK Istra és penúltim amb 4 punts de marge.Afegeix que “la Lliga croata té un nivell molt alt i una edat mitjana molt baixa. Aquí es donen moltes oportunitats als joves i és una competició molt seguida pels scoutings, amb moltes opcions de mercat”.

Valora que “estic molt content amb l’experiència a Croàcia. M’ha permès conèixer un nou país, una nova Lliga.. està sent molt positiu i enriquidor. Hi ha diversos tècnics catalans a l’staff, el dia a dia està sent molt bo i el més important és que ens deixen treballar”, insisteix. Miki és mestre, professió que ha deixat aparcada momentàniament per disfrutar del seu somni

El que pitjor porta és deixar la família a Lleida. “Soc mestre, vaig estar sis anys fent classes a Alcoletge i he demanat permisos per viure aquest somni”, explica. “Tant el Ramon com jo estem allà sense la família, perquè tampoc te la pots portar ja que al futbol no hi ha estabilitat. Sense el suport de la família això és impossible, però està clar que és temporal, a final de temporada valorarem i veurem què faig la pròxima campanya.”