HOQUEI OK LLIGA
Victòria Porta, campiona d'Europa i grangera
Victòria Porta, campiona d'Europa amb Espanya i subcampiona de la Champions amb el Vila-sana, compagina l'esport d'elit amb la seua feina | És la responsable d'una explotació de porcí
Victòria Porta, a les instal·lacions de Porgaporcs, que ella dirigeix als seus 23 anys.
Victòria Porta és una esportista d’elit amb les obligacions que això comporta, quant a exigents horaris d’entrenament i partits en diferents competicions. Però com tants esportistes d’elit, aquesta jove de 23 anys de Vila-sana no es guanya la vida amb el seu esport, en aquest cas l’hoquei patins, i divideix el seu temps entre les obligacions laborals i les esportives. En el seu cas, dirigeix una granja i una empresa, Porgaporcs, de manera que comença a treballar a les sis del matí i, després dels entrenaments, torna per completar la jornada laboral. Això li ha fet descartar ofertes d’altres equips d’elit.
“Per sort, ho tinc tot a Vila-sana. El club de la meua vida en l’esport que m’encanta i una feina amb què estic molt compromesa. I les dos coses les puc compaginar perfectament, encara que de vegades vaig molt justa d’horaris”, explica Victòria, que el 2023 es va proclamar campiona d’Europa amb Espanya i subcampiona de la Champions amb el Vila-sana.
Victòria Porta, a les instal·lacions de Porgaporcs, que ella dirigeix als seus 23 anys.
“Soc la responsale d’una granja de porcs amb 1.100 mares, en la qual organitzo les tasques i estic pendent de les vacunes i medicació que necessiten els animals. Tinc un gran equip que m’ajuda i estic molt contenta amb el que faig”, explica.
Victòria diu que “a les sis del matí ja soc a la granja, sobre 14.30 o 15.00 vaig a casa a dinar, ens entrenem a la tarda i a l’acabar torno un parell d’hores a la feina”.
Admet, d’altra banda, que ha rebutjat ofertes. “En vaig tenir una de molt bona del Benfica, però vaig dir que no. Soc una dona molt de casa. Estic molt bé on soc i gaudeixo del que faig”, destaca.
Victòria Porta, a les instal·lacions de Porgaporcs, que ella dirigeix als seus 23 anys.
Assenyala que, “en aquesta societat, en esport femení s’ha avançat, però encara la gran majoria d’esportistes d’elit no podem guanyar-nos la vida amb el nostre esport. No és just perquè tenim la mateixa dedicació que qualsevol esportista d’elit. La diferència és que mentre uns es dediquen professionalment al seu esport al cent per cent i no pensen en cap altra cosa, moltes hem de pensar en el treball, encara que sigui en cap de setmana”.
