EDUCACIÓ UNIVERSITAT
Sense tests físics per a Inefc
Els centres suprimeixen les proves atlètiques per accedir als seus estudis el curs vinent i només comptarà la nota de tall
Un dels motius és facilitar que hi hagi més presència femenina
Un grup d’aspirants a cursar estudis d’Inefc l’any passat durant les proves físiques. - RAMON TORRALBA SANS
L’Inefc ha suprimit per al pròxim curs 2024-25 les Proves Físiques o Proves d’Aptitud Personal (PAP) per accedir al grau de Ciències de l’Esport, després d’haver-les recuperat aquest curs després de quatre anys sense fer-les a causa de les restriccions que hi havia per la pandèmia. A més, des del 2014, aquestes proves que eren organitzades per l’Inefc únicament als centres de Lleida i Barcelona, eren també vàlides per accedir a altres com l’últim a ser inaugurat, Inefc Pirineus a la Seu d’Urgell, la UVic-Ucc o la UPF-Tecnocampus de Mataró. És a dir, un alumne admès podia matricular-se després en un altre centre diferent d’aquell on hagués fet l’examen d’accés.
Les Proves d’Aptitud Personal (PAP) eren unes proves específiques d’accés que avaluaven l’aptitud física d’aquells alumnes que desitjaven accedir al Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Actualment la gran majoria d’universitats ja havien acordat suprimir-les i centren únicament les limitacions d’accés mitjançant l’oferta de places i, en funció de la nota mitjana de l’alumnat que desitja accedir al grau universitari com així ocorrerà a Inefc.
Aquests tests físics havien estat objecte de controvèrsia en els últims anys, ja que estaven basats en l’hegemonia masculina. La força i la potència eren més protagonistes en aquests exàmens que les capacitats físiques més pròpies de les dones com la coordinació rítmica o la flexibilitat, que no tenien presència.
Hi va haver, a més, un altre factor que va ajudar a prendre la decisió de suprimir les proves físiques i és que l’eliminació d’aquestes en els tres anys de pandèmia i postpandèmia va coincidir amb un increment de les notes de tall i va provocar un augment del nombre d’alumnes en el primer curs, arribant al 32% quan solia ser de poc més d’un 20%.
Per això des de començaments del curs 2022-23 professorat dels tres centres a Catalunya (Inefc Lleida, Inefc Pirineus i Inefc Barcelona) va participar en un intens debat sobre la conveniència o no de dur a terme aquests exàmens físics. Per la seua banda, el director d’Inefc Lleida, Xavier Peirau, va dir ahir sobre aquest fet que “en certa manera, del procés de reflexió que vam iniciar l’any passat en la votació final va guanyar el fet de no fer les PAP, seguint la tendència de la resta de facultats a Catalunya. Un dels motius entre d’altres és estimular la participació de les dones en els nostres estudis”, va concloure.
Quatre proves, de les quals calia superar-ne 3, i 2 eren obligatòries
Els i les aspirants havien de superar almenys tres de les quatre proves físiques que se’ls proposava. La primera era l’adaptació al medi aquàtic, on havien de completar un circuit nadant. La segona era la carrera llançadora, coneguda també com a Course Navette, on s’avaluava la capacitat de resistència. La tercera prova consistia en el llançament d’una pilota medicinal i exercitar la força física al tren superior. Finalment, la quarta prova era el salt horitzontal, que mesura la capacitat de salt de l’estudiant, és a dir, la seua força al tren inferior. Així, de les tres proves que almenys calia superar, dos necessàriament havien de ser la del medi aquàtic i la de la carrera llançadora.
