L'esport de Lleida estalvia aigua malgrat salvar-se de restriccions per la sequera

La sequera causa estralls a Catalunya i la Generalitat ha decretat l'estat d'emergència a les conques internes, que a Lleida només inclouen part del Solsonès. A Ponent, la situació és notablement millor, però malgrat això l'esport lleidatà ja ha pres mesures per estalviar aigua i està conscienciat sobre aquesta qüestió.

La pitjor sequera registrada a Catalunya en molt temps té dos cares: fortes restriccions a Barcelona i Girona, mentre que gairebé tot Lleida i la major part de Tarragona són l’excepció al pertànyer a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), una conca amb millor situació hídrica que el sistema del Ter-Llobregat. Per això l’esport lleidatà, malgrat que porta temps conscienciat amb la necessitat d’estalviar aigua, encara no es troba afectat per les dures restriccions.

Lleida no es troba en fase d’emergència, a diferència d’altres ciutats com Barcelona, Girona i dos-cents municipis més. Malgrat això, hi ha mesures encaminades a l’estalvi d’aigua tant en instal·lacions públiques com privades. Un dels casos més cridaners és el del Club Tennis Lleida, que mesos enrere va arribar a haver de recórrer a camions cisterna per regar les pistes de terra batuda, en els quals el reg és vital per mantenir la qualitat de la superfície. “Va ser una cosa puntual”, aclareix el president del club, José Luis Solans, però treballen diverses opcions per atendre les necessitats, tant de les persones com de les instal·lacions. Entre aquestes, una prospecció del sòl a la recerca d’aigües subterrànies i està en fase d’estudi reutilitzar i redistribuir l’aigua de les dutxes. El CT Lleida, com la gran majoria de clubs, compta amb botons de les dutxes amb temporitzador que es revisen periòdicament perquè no puguin quedar enganxats.Lleida ciutat compta, a més, a l’hivern amb un aliat meteorològic característic com és la boira. “Tenim el reg tancat des de fa setmanes perquè a l’hivern la boira ens ajuda a mantenir les pistes de terra”, apunta Jordi Cassanya, gerent del Sícoris Club. I és que la condensació que es crea amb la humitat que desprèn la popular boira ajuda en aquest sentit. També hi ha clubs de tenis que no tenen tants problemes amb les pistes com el CN Lleida, en què la majoria de les superfícies són sintètiques, la qual cosa es denomina pista ràpida en l’argot tenístic.

Els clubs de futbol lleidatans també estan conscienciats, malgrat estar en una de les zones no tan castigades per la sequera, així que tenen una mica més de llicència de moment. Els que tenen gespa natural com el Lleida Esportiu no poden renunciar a un reg amb certa assiduïtat perquè seria pitjor el remei que la malaltia si l’herba es fes malbé i calgués canviar-la. És veritat, no obstant, que és a l’estiu, amb les altes temperatures, quan el reg dels camps, siguin de gespa natural o artificial com la majoria dels clubs de base, és essencial.

“La situació ha de ser molt greu perquè les restriccions es portin a terme aquí, encara que en pandèmia ja vam viure una cosa similar i vam tirar endavant”, assenyala Pep Castarlenas, director del gimnàs Ekke Viding. Castarlenas, vocal en la patronal catalana de gimnasos, Adecaff, reconeix que “a la nostra associació hi ha companys molt preocupats, però a Lleida no estem en cap fase”.La sequera semblava tenir impacte a les estacions d’esquí de Lleida, on els canons de neu treballaven a ple rendiment per garantir la temporada a causa de la falta de neu natural. Tanmateix, nevades que han acumulat fins a trenta centímetres al Pirineu i pluges al llarg del cap de setmana passat han augmentat les reserves als embassaments de Lleida. Oliana i Rialb, al Segre, freguen els 160 hectòmetres cíbics. El primer en té 7 més i el segon n’ha guanyat 75 respecte a l’any passat per aquestes mateixes dates, segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

L’amenaça de la sequera i el que ocorre a la Catalunya interior i a Barcelona no passa desapercebut a Lleida, malgrat estar en una millor situació. La Paeria va recuperar en aquest sentit a l’octubre el Fòrum de l’Aigua amb la celebració d’una nova edició a la qual va assistir una àmplia representació dels sectors implicats en la gestió de l’aigua. El paer en cap, Fèlix Larrosa, va assegurar que Lleida està fent una bona gestió d’aquest recurs, però que s’ha de continuar treballant per assolir l’excel·lència. El fòrum, que no es convocava des del 2019, va servir per debatre i reflexionar sobre l’ús que es fa d’aquest recurs i de com avançar cap a una millor optimització.

José Luis Solans, president del Club Tennis Lleida: «Estem davant d’un problema greu»

José Luis Solans assegura que “al club tenim clar des de fa temps que cal consumir menys aigua perquè estem davant d’un problema molt greu, però demanaria a les institucions, que fa anys que haurien d’haver pres mesures i s’ha perdut un temps molt valuós, que no generalitzin en les restriccions sinó que ho facin d’una manera gradual i propocionada”.Entre les mesures que han adoptat o volen adoptar al CT Lleida figuren la prospecció de terres a la recerca d’aigües subterrànies, la reutilització i redistribució de l’aigua de les dutxes, reduir la pressió en la distribució de l’aigua, tenir comptadors de reg en aspersió i el sistema de botons amb temporitzador. Fins i tot van arribar a recórrer a camions cisterna fa uns mesos per regar les pistes de terra batuda.

Pep Castarlenas, director d'Ekke Viding: «Hem abaixat el consum d’aigua un 30%»

Pep Castarlenas, que dirigeix el gimnàs més gran de tota la província, destaca que “encara que no estiguem afectats per les restriccions, sí que hem de tenir consciència de la gestió i l’estalvi d’aigua. Nosaltres ja hem aconseguit reduir el consum en un 30% tan sols instal·lant dutxes i aixetes difusores. És una mesura simple que seria molt recomanable aplicar-la també a les cases particulars. Nosaltres ja els vam posar l’any passat i estalvies una barbaritat d’aigua. Són molts litres que s’estalvien a l’any”.També han conscienciat els socis amb cartells que recorden la necessitat de fer un consum responsable de l’aigua, una cosa que segons Castarlenas “apliquem fins a la bugaderia “.De totes maneres, fa una crida a la calma. “Mentre no hi hagi fase 2, podem estar tranquils. Farien tancar dutxes però no totes i el pitjor seria la fase 3, en què sí que s’hauria d’elegir entre dutxes o piscines”, conclou.

Marta Ramis, Gerent del Raimat Golf Club: «Fa tres anys que fem els deures»

Maria Ramis, gerent del Raimat Golf Club, explica que “fa tres anys que fem els deures i apliquem mesures per gastar menys aigua”. Recorda que “el camp de Raimat no està afectat, perquè reguem amb aigua del Canal d’Aragó i Catalunya i les mesures afecten els que utilitzen les conques interiors”. Rebutja també el que considera “una crítica fàcil quan diuen que als camps de golf gastem molta aigua. No és cert. A l’hivern no es rega, perquè el fred i la boira ho fan innecessari. Quan fa calor, tota la gespa s’ha de regar”. Respecte a les mesures que han pres per iniciativa pròpia diu que “ja fa temps que vam posar al camp waste àrees, zones en les quals s’ha substituït la gespa per sorra o graveta, que fa que la superfície a regar sigui menor”, i afegeix que “el camp de pràctiques ja fa temps que no el reguem. L’herba s’ha tornat marró, però es pot utilitzar igualment i suposa un estalvi molt important d’aigua”. Afirma que “en un futur s’hauria de facilitar que les instal·lacions esportives poguessin regar-se amb aigua regenerada”.

Vicente Javaloyes, director general Lleida Esportiu: «Si no es rega la gespa, no es pot competir»

Vicente Javaloyes, director general del Lleida Esportiu, creu que la gespa, sota qualsevol circumstància, s’ha de regar, perquè altrament no “es pot competir com ho estem fent ara” i recorda que, “ara mateix, mantenir la gespa en els dos camps que tenim –Camp d’Esports i Annex– suposa una despesa d’uns 9.000 euros al mes. Si els camps es deixen de regar, la gespa es mor i tornar a col·locar-la més tard costaria potser 40.000 euros”.Javaloyes explica que “en la fase en què estem ara nosaltres no tenim restriccions, ni d’ús de dutxes ni de reg. Si passéssim a la següent fase sí que hauríem de deixar d’utilitzar les dutxes, però podríem continuar regant. També tenim temporitzadors, la qual cosa representa un important estalvi en el consum de l’aigua. Deixar d’utilitzar les dutxes seria més molest per als equips visitants perquè els nostres jugadors poden fer-ho a les seues cases, però afrontar un viatge llarg sense dutxar-se seria un seriós inconvenient”.

Paco Rodríguez, president de la UE Balàfia: «Si cal prendre mesures, es prenen»

Paco Rodríguez, president de la Unió Esportiva Balàfia, és de l’opinió que si cal aplicar mesures a causa de la sequera, es fa. “Ja es van prendre mesures per una qüestió de salut quan la covid, llavors la gent es dutxava a casa i no va passar res. Si cal tornar a fer-ho, es fa.” De tota manera, explica que “ningú no ens ha comunicat res sobre mesures, així que estem funcionant com sempre. A les dutxes tenim temporitzadors, amb la qual cosa sempre estalvies aigua, perquè després també caldria veure si els jugadors gasten més aigua dutxant-se al club, que és una cosa que es fa ràpid, o fent-ho a les seues cases”.Pel que fa al reg de la gespa, el veu imprescindible a l’estiu. “Ara no es rega perquè no és necessari, però quan fa calor s’ha de fer tant sí com no, perquè en qualsevol caiguda els jugadors es cremarien.”Rodríguez confia que, amb la nova gespa que la Paeria ha d’instal·lar ben aviat, “l’estalvi d’aigua serà encara més gran, malgrat que a l’estiu sempre serà necessari”.

Jordi Cassanya, gerent del Sícoris Club: «Hi ha sectors que gasten més que el nostre»

Jordi Cassanya lamenta que a l’hora de parlar de consum d’aigua s’incideixi en l’esport. “Hi ha indústries i sectors que en gasten molta més que nosaltres. Al club hem reduït molt el consum d’aigua en els últims anys, entre un 20 i un 30 per cent”, subratlla. Fa temps que han pres mesures de prevenció, malgrat que recorda que “la nostra zona de la conca de la CHE no està afectada per la sequera”. Per exemple, en el cas del reg, diu que “actualment el tenim tancat, a l’hivern no fa falta i quan el fem servir no és aigua de boca”. Compten amb aixetes difusores per estalviar aigua i han fet campanya de conscienciació.