Llorenç Bonet narra en un llibre el tràgic accident que va afectar el 1995 l'equip infantil del Poal que entrenava

El 28 de gener del 1995 un tràgic accident de trànsit va colpejar durament al futbol lleidatà. L’equip infantil del Poal es dirigia al camp del Balàfia per jugar un partit i a l’altura dels Alamús un tràiler va arrossegar una furgoneta i diversos vehicles en els quals es desplaçaven pares i jugadors de l’equip del Pla d’Urgell. Com a conseqüència d’aquest accident va morir un nen de 13 anys, Moisés Bonet, que tenia la síndrome X Fràgil, i nou jugadors i quatre pares van resultar ferits, molts dels quals de gravetat. Vint-i-nou anys després, Llorenç Bonet, màster en direcció d’equips i psicologia esportiva i gerent de l’empresa de gestió esportiva La Toca Football Sports, ha portat aquesta història al llibre El meu germà era futbolista. Coneix la història de primera mà. Era l’entrenador d’aquest equip i germà de la víctima mortal. Tenia 20 anys.

“Escriure aquesta història ha estat una teràpia i un alliberament, m’ha fet més fort. Durant anys em vaig veure incapaç d’escriure sobre això”, explica. “Escriure m’ha ajudat a nivell personal. He superat un trauma”. El llibre, afegeix, “és una història personal sobre la meua relació entre el futbol i la mort”. I és que, com detalla, no és l’únic cas en el qual hi ha hagut una mort vinculada al futbol amb jugadors del Poal.“El 1983 va morir en un altre accident Joan Panadés. Era del Poal i jugava a l’AEM. Ell tenia 17 anys i jo 10. Era l’ídol per a tothom, que volíem ser com ell. En aquest accident, un altre jugador del poble va quedar ferit, Roman Macià. I el 13 de maig del 2016, “el dia en què firmava el meu primer contracte professional, com a coordinador del Mollerussa, va morir també d’accident Dani Farré, del Poal, que jugava amb el Palau. Jo llavors era paleta i estava treballant en unes obres a casa seua i havia estat entrenador seu. És molt tràgic tres morts amb una relació tan directa”.Sobre l’accident que va costar la vida del seu germà recorda que “era el meu primer equip com a entrenador i vaig voler incorporar el Moisés, que tenia una discapacitat intel·lectual. Va ser un miracle que només hi hagués una víctima mortal, el meu germà. Al llibre contextualitzo la meua relació amb la mort i el futbol, descric els fets, com els vaig viure com a màxim responsable i com vaig refer l’equip i les conseqüències que vam patir tots plegats després de l’accident”.

És el tercer llibre de Bonet, que es va estrenar amb Astaré, el 2011 i que el 2015 va publicar Camp de Terra, “vivències personals i col·lectives del futbol local a Lleida”, detalla. El meu germà era futbolista és un llibre autoeditat del qual s’han tirat 500 exemplars. Encara que reconeix el valor terapèutic que ha tingut, afegeix que “escriure’l m’ha afectat a nivell emocional. I també ha afectat la família, Es un llibre molt íntim. El vaig acabar el 2021 i he buscat ajuda perquè no tingués errors en cap sentit. M’ha costat set anys”.Explica també que la seua primera idea era fer un documental, però que va faltar pressupost. “També pot ajudar el futbol formatiu sobre com superar una dificultat. No he deixat el futbol i no volia que aquesta història quedés en l’oblit”, conclou.