Força Lleida i Llista, a les seues mans

Albert Setó, fisioterapeuta de 25 anys natural de Torregrossa, ha fet un gir radical en la seua vida professional, ara centrada en l’esport d’elit en dos dels principals referents de la ciutat, l’ICG Força Lleida, de la LEB Or de bàsquet, i el Finques Prats Llista, de l’OK Lliga d’hoquei patins. Fins fa uns quants mesos treballava en residències de la tercera edat, la seua primera ocupació després de llicenciar-se, un canvi que reconeix que “ha estat molt bèstia”.

“Em feia molt de respecte quan vaig acceptar ser als dos equips d’elit, perquè mai no havia treballat en equips professionals, però els dos entrenadors (Gerard Encuentra i Edu Amat) m’han fet confiança i la veritat és que s’agraeix, t’escolten i mai no desconfien”, explica. Setó està des dels 13 anys vinculat al bàsquet com a entrenador d’equips de base i amb 18 va assumir el càrrec de president del club del seu poble, que en aquell temps estava a prop de desaparèixer i que ha aconseguit rellançar. “El president ho deixava i el club es desfeia, llavors em van proposar d’agafar-lo i vaig acceptar. Ara tenim uns 70 jugadors, 7 equips i 8 entrenadors”, explica.

Des de fa cinc anys també és entrenador d’equips femenins, primer al CB Lleida i ara, després de completar-se la fusió, al Força Lleida, on dirigeix els sèniors B i C femenins i és el fisioterapeuta de referència de tota la base. Des d’aquesta temporada també forma part de l’equip de fisios de LEB Or que capitaneja Enric Conesa, una tasca que també exerceix al Llista, on és el màxim responsable. Una mateixa tasca però a dos mons molt diferents, reconeix. “Són esports que necessitin una atenció completament diferent. En el bàsquet hi has d’estar des de l’inici per embenar i fer alguna activació, però en l’hoquei no cal que hi siguis perquè no requereixen res d’especial”, explica.A la plantilla llistada s’ha trobat amb la peculiaritat que tres dels seus jugadors també treballen com a fisioterapeutes, concretament Sergi Folguera, Xavi Aragonès i Martí Zapater. “El primer que vaig fer va ser parlar amb els tres perquè em donessin una mica d’informació de com anava aquest esport, perquè en sabia molt poc, i quines eren les lesions més comunes, i la veritat és que em van ajudar un munt”, assenyala Setó, que s’ha sorprès del tracte tan proper que hi ha tant en una plantilla com en l’altra. “Les dos són dos famílies, i això m’ha sorprès molt. No hi ha cap nota discordant dins, tots van a l’una i s’ajuden i faciliten les coses a l’staff”, explica.Aquesta és la seua primera experiència en un vestidor masculí, ja que des de l’inici, tant com a fisio com d’entrenador, sempre hi havia treballat amb noies. En aquest sentit reconeix que hi ha bastanta diferència.

“Els homes són més rondinaires diria, mentre que les noies fins que no veuen que hi ha quelcom més seriós no t’ho acaben transmetent. A l’hora de fer les coses tenen més hàbits les noies que els nois, pel que he pogut comprovar, tot i que la gestió d’un grup femení és més complicat que un de masculí”, assenyala.