Martín, triomf i liderat

Jorge Martín (Ducati) va conquerir ahir la victòria en la cursa de MotoGP del Gran Premi de Portugal, segona cita del Mundial, un resultat que li va permetre aconseguir el liderat de la categoria, mentre que Pedro Acosta (KTM), tercer, va firmar el seu primer podi entre els grans. Per la seua part, Marc Márquez se’n va anar a terra arran d’un toc amb Pecco Bagnaia en la lluita per la quarta posició. El lleidatà va poder reprendre la marxa i acabar setzè, després d’un cap de setmana en el qual va anar de menys a més i en què va acumular quatre caigudes, perquè ahir també se’n va anar a terra en el warm-up. Per la seua part, Àlex Márquez va caure en el revolt 5 de la segona volta. Sense deixar anar la moto va aconseguir tornar a la carrera en les últimes posicions, si bé a set girs del final va acabar enfilant el camí de tallers sense poder acabar la cita portuguesa del Mundial. Controlant els pneumàtics i la seua renda, Jorge Martín va confirmar, amb una carrera impecable, que el que va ocórrer l’any passat, quan va ser subcampió del món, no va ser casualitat. Així, continua sense baixar del podi: primer en l’esprint i tercer en la cursa de Qatar, tercer dissabte i ahir vencedor. El van acompanyar Enea Bastianini (Ducati) i Pedro Acosta (KTM), que, amb 19 anys i 304 dies, es va convertir en el tercer pilot més jove de la història a pujar al podi un diumenge en la categoria reina. Només el nord-americà Randy Mamola, el 1979 amb 19 anys i 261 dies, i l’argentí Eduardo Salatino, el 1962 amb 19 i 274, ho van aconseguir amb menys edat que ell. Aquest triomf va permetre al pilot de San Sebastián de los Reyes aconseguir el primer lloc de la general, desplaçant Bagnaia (Ducati), que ara és quart a la general. Martín va complir el seu objectiu i va superar Bastianini i Bagnaia a la sortida, amb Maverick Viñales atent i enganxat, mentre que Marc Márquez va guanyar tres posicions en els revolts inicials. Martín va intentar jugar la seua carta al sortir al davant per imposar un fort ritme a què van respondre gairebé immediatament tant Viñales com Bastianini i Bagnaia, que es van col·locar darrere d’ell, encara que no van poder evitar que en el gir inicial ja comptés amb mig segon d’avantatge, una diferència que va mantenir pràcticament constant fins al final. Sabedor que no havia aconseguit obrir forat, Martín es va posar en mode conservador, amb Viñales enganxat i Bastianini i Bagnaia una mica més enrere. Amb una diferència de 2 segons, Marc Márquez encapçalava un segon grup en el qual també hi havia Brad Binder i Acosta, que havia deixat enrere Jack Miller, ja al capdavant d’un tercer grup. Poc després, el murcià va atacar ambdós per superar-los sense problemes camí de la quarta posició, després de superar Bagnaia, i del podi com a conseqüència de la caiguda de Viñales. A poc a poc, dècima a dècima, Jorge Martín va poder consolidar la primera posició, davant de Viñales i Bastianini, que comptaven amb gairebé 2 segons d’avantatge sobre el trio encapçalat per Bagnaia. Va ser tal el ritme i el control que Martín va mostrar durant la carrera, que en el quinzè gir va marcar la volta ràpida (1:38.830) per consolidar el seu liderat, encara que ni Viñales ni Bastianini van llançar la tovallola. En el trio perseguidor, Acosta va tornar a colar-se en l’intent d’aguantar el rebuf de Bagnaia. Una volta més tard Maverick Viñales va contestar a l’atac de Martín amb una nova volta ràpida (1:38.818), malgrat que el liderat del primer no va estar en dubte en cap moment. Després de molt intentar-ho, en el revolt 3 de la vint-i-unena volta, Acosta va superar Bagnaia per posar-se quart i començar a distanciar-se de l’italià i consolidar la quarta plaça, ja que el trio capdavanter era ja inabastable. La lluita entre Marc i Bagnaia va acabar malament per a ambdós quan el primer va tornar a superar el segon en el revolt 5 i l’italià es va tirar a sobre del lleidatà, tocant-se ambdós i acabant per terra. Márquez va tornar a pista i va acabar en la setzena posició. No va ser l’últim contratemps ja que a l’última volta, en el primer revolt, Viñales va tenir problemes amb el motor de l’Aprilia i va acabar a terra al frenar a la zona bruta de l’escapatòria. La pròxima prova del Mundial serà el 14 d’abril a Austin, amb el Gran Premi de les Amèriques.

“Bagnaia s’ha defensat amb massa optimisme”

“Al final és un resultat que ni un ni l’altre volíem, però s’ha vist en les imatges, al final Pecco estava patint molt en aquestes últimes voltes i l’he passat per intentar obrir forat. Però ha intentat defensar la posició amb massa optimisme i hem acabat els dos a terra”, va explicar Marc Márquez després del toc amb el pilot italià. “Són coses que passen en les carreres, l’important és que velocitat teníem, sí que és veritat que en carrera hem patit una mica més, però he estat més calmat, no volia cometre cap error, sabia que els punts eren necessaris i bons”, va afegir. “Jo soc dels que defensen posició, però has de saber acceptar que quan estàs en un lloc de cinquè o sisè no cal exagerar més del compte”, va assenyalar sobre l’incident el pilot de Cervera. “Ha defensat la posició, com és normal, i no s’esperava aquest toc, caure els dos, però al final són experiències tant per a ell com per a mi. Els dos estem fastiguejats perquè era l’últim resultat que volíem”, va afegir. “Vaig millorant. Sí que estic bé, però com s’ha vist, encara hi ha tres o quatre pilots més ràpids que nosaltres. He caigut diverses vegades, coses d’automatismes amb la moto. En la del warm-up se me n’ha anat el peu de l’estrep i he caigut en el revolt tres”, va dir.

Canet i Holgado completen el triplet de pilots estatals

El valencià Arón Canet (Kalex) va aconseguir, 20 podis i 70 curses després, la seua primera victòria en la categoria de Moto2, a l’aprofitar-se de la caiguda d’Alonso López (Boscoscuro), fins llavors líder, per acabar guanyant la carrera davant del nord-americà Joe Roberts (Kalex) i del madrileny Manuel González (Kalex). Per la seua part, el brasiler Diogo Moreira (Kalex), resident a Alcarràs, va acabar el 18 i continua sense puntuar a Moto2. L’alacantí Daniel Holgado (KTM) va aconseguir la seua primera victòria de la temporada en Moto3, la quarta de la seua carrera esportiva, per tot just 44 mil·lèsimes sobre el sevillà José Antonio Rueda (KTM), amb el valencià Iván Ortolá (KTM) en tercera posició.