Querella doble del Lleida contra la Federació i el Badalona Futur

El Lleida Esportiu es querellarà contra la Federació Catalana de Futbol (FCF) i contra els responsables del Badalona Futur per “abús d’autoritat i tràfic d’influències”, ja que segons l’adjunt a la presidència i assessor jurídic del club lleidatà, Marc Torres, “van utilitzar un servei públic de seguretat per a finalitats privades”, al sol·licitar als Mossos que el partit disputat al Camp d’Esports el passat 25 de febrer fos declarat d’alt risc de forma irregular, sense informar-ne prèviament l’entitat blava i obviant el protocol legal que s’ha de seguir a aquest efecte.

Segons la versió del Lleida, una mitja hora abans d’iniciar-se el partit davant del Badalona Futur, es van presentar un grup de Mossos a la porta central de l’estadi comunicant al llavors encara director general del club lleidatà Vicente Javaloyes i al mateix Marc Torres que el matx havia estat declarat d’alt risc sense que ells n’haguessin estat informats. 

Paral·lelament, a la porta 4 un mosso, a qui responsables del Lleida van demanar que s’identifiqués i així ho va fer, va accedir a l’estadi deixant entrar un grup d’unes trenta persones. “Davant de la nostra sorpresa, els arguments dels Mossos són que hi havia una bandera de Palestina, pel tifo que anava a desplegar la nostra afició i que un espectador estava gravant amb un dron”, va explicar Marc Torres. A més, els Mossos van escortar l’autocar del Badalona Futur al final de l’encontre.

Davant de la situació, el Lleida va demanar explicacions a l’FCF, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), al departament d’Interior i a la direcció general de Policia de la Generalitat. Al cap de dos setmanes sense rebre respostes, el club lleidatà reitera la petició i a finals de la setmana passada els Mossos diuen que la declaració de partit d’alt risc va ser una petició de l’FCF. 

“Això no funciona així. L’FCF no pot actuar d’ofici si no hi ha petició d’algun dels clubs. L’RFEF ha de demanar que ho declari a la Comissió Antiviolència i s’ha de comunicar als clubs amb vuit dies d’antelació que hi ha aquest risc per després crear una comissió entre els clubs i la policia. D’això no es va fer res. Als Mossos ho va comunicar l’FCF només quatre dies abans i a nosaltres, ningú”, va continuar explicant Torres.

El director esportiu de l’equip, que juga a Vic, va ser, segons el club blau, qui va sol·licitar protecció Arran de la denúncia de jugadors per presumptes irregularitats en contractes de treball

Segons el directiu del Lleida, “vam continuar investigant i qui fa la petició a l’FCF és Lucas Viale, director esportiu del Badalona Futur, perquè considera que pot perillar la integritat de les persones del seu club. També ens diuen que és perquè hi havia uns tuits que incitaven a la violència”, va assenyalar en aquest sentit Torres.

“En resum, veiem que aquí no s’ha seguit cap protocol, se’ns causa indefensió perquè no podem preveure res com sí que hem fet en altres partits en els quals hi havia aficionats visitants. És que, a més, aquí no n’hi havia cap”, va concloure Torres.

Causa oberta contra els Esteve per presumpte frau

La jutge del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida té oberta una causa contra els anteriors dirigents del Lleida Esportiu, els germans Albert i Jordi Esteve, per un presumpte frau a la Seguretat Social.

El procediment es va obrir el 2023 a causa de la intervenció que va fer al club l’octubre del 2021 la Guàrdia Civil, quan una desena d’agents pertanyents a la Unitat Orgànica de Policia Judicial (UOPJ) de Lleida, de la Unitat de Policia Judicial de la Zona de Catalunya (UPJZ) i de la Unitat Tècnica de la Policia Judicial, juntament amb funcionaris de la Inspecció de Treball, es van personar a les oficines del Camp d’Esports. 

L’escorcoll se situava en el marc d’una investigació ordenada per la titular del jutjat número 1 de Lleida per presumptes delictes de frau a la Seguretat Social i blanqueig de capitals. El club va arribar a emetre aleshores una nota en la qual assenyalava que “en cap cas s’ha fet cap escorcoll de cap mena” i que només es tractava d’una inspecció de Treball. La investigació buscava indicis de falsedat en contractes, possible frau a la Seguretat Social, suposada falta de cotització de les quantitats pagades pels contractes dels fets servir i possibles pagaments de diners en B.

Ja han anat passant al jutjat a declarar i testificar jugadors que van estar al club fins al desembre del 2021. També ha estat cridat el president del Lleida, Luis Pereira. El club lleidatà va saber del procediment obert fa unes setmanes i va sol·licitar comparèixer com a acusació particular, petició que va ser acceptada per la jutge.

Diversos exjugadors van explicar en el seu dia que la forma habitual de cobrament era mitjançant xecs o pagarés i que el club encara els devia diners, ja que alguns d’aquests pagarés no s’havien pogut cobrar per falta de fons i, per això, denunciaven els impagaments davant de l’AFE. A més, d’altres van explicar que en ocasions, davant de la falta de cobrament, el que els impedia fer front a pagaments imminents, s’havien personat a les oficines reclamant el que se’ls devia i que llavors el club els avançava diners en metàl·lic.