L'ICG Força Lleida no falla davant del cuer Clavijo acompanyat per 300 seguidors

L’ICG Força Lleida no va fallar i va guanyar en la visita a la pista del cuer Clavijo (60-72), en un matx que va dominar a partir del segon quart però que no va aconseguir trencar, encara que mai va veure perillar el triomf, el dinovè de la temporada que el manté quart a la taula i fent oposicions a tots els objectius possibles. Els de Gerard Encuentra van jugar a mig gas, a ràfegues, amb una defensa correcta i un atac en què els triples van tornar a ser decisius, especialment els de Jaume Lobo i Javi Vega, que van permetre obrir una bretxa en el segon període que després van saber mantenir fins al final sota el lideratge de Nacho Varela.

El partit va començar amb molt poc ritme i moltes imprecisions pels dos bàndols, la qual cosa va provocar un marcador molt baix i amb constants empats. El 0 de 6 dels riojans i l’1 de 5 dels lleidatans en el llançament triple eren una mostra de la poca efectivitat ofensiva d’ambdós conjunts, tancant el quart en taules (14-14). L’arrancada del segon període no va ser millor, ja que Varela va perdre una pilota i Vega va llançar un triple que no va tocar ni cèrcol, mentre que el Clavijo va esgotar la possessió sense tan sols mirar el cèrcol davant de la desesperació de la seua afició.Però llavors va aparèixer Jaume Lobo per posar la marxa que li faltava a un partit totalment anodí. El del Sant Adrià va encadenar tres triples en tot just tres minuts (17-23) per firmar un parcial de 3-9, que va obligar a demanar temps mort José Luis Pichel, ahir dirigint l’equip riojà a l’estar el tècnic titular, Jenaro Díaz, apartat per la peineta que va dedicar a la seua afició després de la derrota davant de l’Oviedo. La decisió no li va donar cap resultat, ja que Javi Vega va agafar el relleu ofensiu de Lobo i amb dos triples també consecutius va elevar la renda fins als nou punts (22-31, m.17). Pichel va tornar a parar el xoc i aquesta vegada, almenys, va aconseguir frenar la sagnia al descans, al qual es va arribar amb els de Gerard Encuentra manant per vuit punts (25-33).A la tornada dels vestidors, el Clavijo, pràcticament ja descendit a la LEB Plata, va tirar d’orgull i va aconseguir situar-se a cinc punts (30-35), però una cistella gairebé caient de Hasbrouck sobre la botzina de final de possessió va fer molt de mal al quadre local. El nord-americà va tornar a anotar i dos tirs lliures de Villar van situar la renda en 11 punts (30-41), que va ser de 12 (32-44) abans de l’equador del període amb un triple de Simeunovic. Els germans Urtasun van replicar amb un 5-0, però un triple de Varela va tornar a situar la renda en la desena de punts. El xilè va agafar les regnes i després d’un robatori de pilota va situar el 39-51 des de la línia de personal. Un triple més tir lliure addicional de Txemi Urtasun va donar una mica d’esperança al Clavijo, que va tancar el quart per sota dels deu punts (47-55). El Força Lleida va arrancar l’últim assalt molt entonat en atac i un parcial de 2-9, amb quatre punts de Varela, una esmaixada de Kuath a assistència de Lobo i un triple de Brito van elevar les diferències fins als 15 punts (49-64), la màxima de tot el partit quan encara faltaven set minuts per concloure el duel. Pichel ja havia demanat temps mort per frenar el que semblava la sentència, que no va arribar, encara que els de Gerard Encuentra no van témer mai per la victòria i sempre van mantenir la renda entorn de la desena de punts. Al final, un triple de Matulionis, l’únic dels lleidatans que van actuar ahir que no havia anotat encara, va arredonir la dinovena victòria del curs, a només tres del rècord quan falten set partits per jugar-se.

Gerard Encuentra va felicitar els jugadors, però va destacar els més de 300 seguidors lleidatans desplaçats a Logronyo: “El clar guanyador és la ciutat, el club. Les grades han parlat clar de com d’implicada està la gent. Realment aquesta és la victòria mes important que traiem avui. És veritat que no hem estat al nostre millor nivell, hem tingut moltes imprecisions, cometent alguns errors, perquè el Clavijo competeix molt bé i ens posava de vegades en un compromís i altres vegades nosaltres, amb els nervis de jugar contra un rival que està per sota teu i tens la pressió i l’obligació de guanyar, et genera una mica d’ansietat”. Va admetre que “amb una mica d’encert a la primera part hem obert un avantatge i l’hem sabut administrar durant el segon temps. El Clavijo mai abaixa els braços. Content per la victòria i superfeliç de veure les grades com estaven avui i la gent que s’ha mobilitzat”.

Sobre el futur, va mantenir la línia prudent. “Queden set partits. El problema és quan vols somiar massa ràpid, que és quan et fots una patacada. L’equip està amb els peus a terra, cal anar partit a partit i pensant a arribar al final en un bon moment de forma.”