El Barça Femení haurà de remuntar a Londres

El Barça Femení ha perdut aquest dissabte davant del Chelsea (0-1) en el Estadi Olímpic Lluís Companys, en l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions Femenina, en un duel en el qual van ser irreconeixibles, sense tirar si més no entre els tres pals i anul·lades per un Chelsea que va anar de menys a més i que va acabar sent superior físicament al Barça, que no obstant va tenir l’empat en l’última jugada.

Va ser el pitjor partit d’aquest Barça en el pitjor moment. Poca pilota, poques ocasions, massa errors i perdre el guió del partit, deixant que l’imposés finalment el Chelsea. I, encara així, Alexia Putellas va tenir el que hauria estat un gran 1-1 en l’última jugada, sobre la botzina, rematant fora una assistència de cap de Lucy Bronze després d’una falta indirecta botada per Salma Paralluelo.

Un 'vull i no puc' de manual. Potser en aquesta setmana en què Aitana Bonmatí i Patri Guijarro van comentar que el nivell de la Lliga F era molt inferior al de la WSL anglesa, aquest partit va evidenciar més aquestes diferències. El Barça va topar amb unes rivals molt, molt superiors al que es troba cada cap de setmana a la Lliga F. Ara tocarà remuntar a Stamford Bridge, i l’any passat, en les 'semis', allà el Barça va guanyar 0-1.

I això que les blaugrana van començar còmodes al terreny de joc del Lluís Companys, amb la pilota i amb ocasions, com un tir que es va anar massa a dalt d’Aitana Bonmatí o una contra conduïda per la Pilota d’Or, pel centre de l’atac, i culminada en córner en desviar Jessica Carter el tir de Salma Paralluelo.

Però a poc a poc es va començar a jugar al que volia el Chelsea, sense ocasions en cap àrea però jugant en camp blaugrana, lluny de la porteria defensada per Hampton. El Chelsea pujava línies, regalava la pilota al Barça però amb una pressió que obligava les de Jonatan Giráldez a jugar en una zona per a gens perillosa.

En la que és la setena presència del Barça en semifinals de la 'Champions', la sisena consecutiva, no es va veure el Barça que s’acostuma a veure. No hi va haver associacions ràpides, no hi va haver propostes ofensives, no es va tancar el Chelsea obligat en la seua pròpia àrea. Mariona va provar fortuna amb un centre-xut que es va estavellar en el lateral de la xarxa, però tampoc no apareixien les genialitats individuals de les estrelles 'culers'.

I el Chelsea, que no havia tingut cap ocasió de gol. Ni tan sols un tret fora dels tres pals. Però aquesta tendència d’anar jugant-ne cada vegada més en l’àrea blaugrana va propiciar que un error d’Irene Paredes donés la pilota al Chelsea i l’alemanya Sjoeke Nüsken la va trepitjar, es va regirar, creant buits entre blaugrana com si fos Aitana Bonmatí, i va assistir a una Erin Cuthbert que no va fallar, amb un bon tret que va batre a Coll.

Un pal dur abans del descans. El Barça no va poder igualar la contesa abans d’anar a uns vestidors als quals Jonatan Giráldez va acudir rabent, amb la seua llibreta en mà omple d’apunts de coses a millorar. Però la segona part va ser per a Emma Hayes, la tècnica 'blue' que va haver de ser clara a les seues jugadores; 'perdre temps com sigui'.

És una suposició, però pel que sembla en els segons 45 minuts, la pilota va ser gairebé més temps aturada que en joc. Hi va haver molt temps afegit (9 minuts), però al Barça li van tallar el ritme de joc. Quan semblava que, amb l’entrada d’Alèxia Putellas i Lucy Bronze al camp, el Barça despertava i s’atansava més a la meta d’Hampton, el VAR va anul·lar un penal del Chelsea per fora de joc posicional de Salma Paralluelo.

Una Salma Paralluelo que, en el minut 85, va tenir l’empat a les seues botes en rematar, gairebé amb el panxell, un gran centre de Caroline Graham Hansen. Montjuïc va xisclar, veient el gol, però aquest no va arribar. Però de la mateixa manera que el Barça, el Chelsea també va vorejar el gol, el que hagués estat el 0-2, uns minuts abans.

La davantera colombiana del Chelsea Mayra Ramírez, amb passat a la lliga espanyola al jugar al Llevant i el Sporting Club de Huelva, va ser a propíssim de posar el 0-2 al marcador però, després d’una llarga cursa i pugna amb la defensa 'culer', el seu tret forçat no va veure porteria. Va arribar poc el Chelsea, però ho va fer amb molt de perill.

El Barça, que estava invicte en els seus últims 15 partits de la UEFA Women’s Champions League, haurà de remuntar a Londres per intentar anar a la final de San Mamés. I ho farà davant d’un Chelsea que es va encoratjar a la muntanya màgica per aconseguir el desè partit consecutiu en la competició sense perdre, sent la seua ratxa més llarga en la seua història.

Amb aquest 0-1 el Chelsea aconsegueix la seua primera victòria davant del Barça, que encaixa la seua primera derrota de la temporada i primera com a local des de 2019. Però abans, a la final de Gotemburgo, el Barça es va proclamar campió amb un 4-0. I en les semifinals de la passada edició, Stamford Bridge va veure aquest 0-1 (esperançador) i en el Camp Nou l’empat (1-1) va donar el passi al Barça. Ara, les catalanes, hauran de pujar el llistó, mostrar la gran cara que solen tenir i anar a totes a buscar una remuntada londinenca que els fiqui a la final de San Mamés, que seria la cinquena per a les 'culers'.