El Vila-sana, de nou a la final

El Vila-sana tornarà a lluitar avui (12.00), per segon any consecutiu, per ser el millor equip d’Europa. Es va guanyar el dret al derrotar ahir a la Corunya el Palau de Plegamans per 3-0 en un autèntic partidàs. L’equip de Lluís Rodero es va mostrar ferm en defensa, aguantant sense fissures els demolidors atacs del rival i mostrant-se letal davant de porteria. Luchi Agudo va obrir el camí de la final amb un gran gol abans dels dos minuts de joc i, a la segona part, van sentenciar, en dos accions individuals de qualitat i geni, Gimena Gómez i Dai Silva.

El desplaçament de divendres ja mostrava l’actitud de l’equip. Sense nervis, fent broma, molt tranquil·les, com si es tractés d’una excursió d’un grup d’amigues en lloc d’un desplaçament de transcendència històrica per al club. L’any passat a Lisboa, en la primera participació en una Final Four europea, també van obtenir l’accés a la final al derrotar en semifinals l’amfitrió, el Benfica. Els va privar del títol el Gijón que, precisament, a semis havia eliminat el Palau de Plegamans, campió de les dos edicions anteriors de la Champions. El Vila-sana va arribar a la Corunya després d’eliminar les asturianes en l’encreuament de quarts i s’ha plantat a la final d’avui deixant fora l’equip que fa una setmana va guanyar la Copa. El Vila-sana continua fent història i avui pot escriure la seua pàgina més brillant. Pot inscriure per primer cop el seu nom com a campió d’Europa.El duel va començar amb el Palau de Plegamans controlant el joc, però li va durar poc. El Vila-sana va aconseguir ràpidament la bola i va necessitar menys d’un minut i mig per apaivagar l’ímpetu del rival. El temps que va tardar Luchi Agudo a controlar una bola, aixecar la vista, avançar uns metres i llançar des de lluny una potent rematada davant de la qual res va poder fer Laura Vicente. L’1-0 va insuflar ànims a l’equip del Pla d’Urgell, que no patia gaire, molt bé en defensa, amb una Sandra Coelho estel·lar i buscant ampliar la renda. La mateixa Luchi va disposar d’una nova oportunitat en el minut 4, però aquest cop no va encertar.El Palau intentava reaccionar millorant la parcel·la ofensiva i fruit d’això va provocar un penal en el minut 12. Laura Puigdueta va executar el llançament però Sandra Coelho va respondre amb una extraordinària parada. El rebuig va caure de nou en l’estic de Puigdueta, però tampoc va aprofitar l’oportunitat. A partir d’aquí el Vila-sana va perdre el control del partit, el Palau va intensificar els atacs, però l’única vegada que hauria pogut batre la porteria lleidatana va ser en una acció que els àrbitres van anul·lar per falta prèvia d’una atacant barcelonina. El Vila-sana es va refer en el tram final del primer temps, amb accions de Victòria Porta, Gimena Gómez i Luchi Agudo, però no van encertar en la passada decisiva o la rematada. Amb l’1-0 va acabar la primera part.Si el primer acte va ser d’una gran intensitat, el segon el va superar amb escreix amb dos equips llançats a buscar la final. El Palau de Plegamans va pressionar molt i el Vila-sana es va defensar amb intensitat i no va perdonar en atac i va aconseguir una victòria merescuda i contundent. Als 39 segons de la segona part l’equip lleidatà hauria pogut ampliar l’avantatge però Victòria Porta no va encertar en el llançament d’un penal. Al 30 Sandra Coelho va aturar una falta directa a Aina Florenza. El lluminós tan ajustat mantenia l’enfrontament molt obert i així es va entrar en els últims deu minuts. Va respirar el Vila-sana amb el 2-0, un gran gol de Gimena Gómez en una brillant acció personal (44’). I només un minut després hauria pogut sentenciar Dai Silva, però va errar un llançament de penal. L’argentina es va rescabalar marcant el 3-0 (46’) i va segellar l’accés a la final. Avui, a buscar el títol.

Lluís Rodero es va mostrar després del partit “molt satisfet amb el treball de les jugadores” i malgrat que va celebrar “estar de nou en una final”, es va mostrar ambiciós: “Encara no tenim el que volem i demà –per avui– ho hem d’aconseguir.” Sobre l’arrancada del matx, amb el gol de Luchi tot just començar, va afirmar que “sabíem que eren molt importants els primers minuts i hem marcat el gol d’una manera que teníem molt treballada. Ens ha donat molt i ens ha ajudat, però ho hem buscat, no ha estat casualitat. Ens ha donat comoditat i a partir d’aquí hem hagut de treballar molt en defensa i hem tingut encert al davant”.

Sobre la clau de la victòria va assenyalar que havia estat “la concentració, el compromís i el treball en equip”. Va afegir que a les jugadores “els he donat les gràcies pel partidàs que han fet davant d’un gran rival”.Va comentar també que “amb el 2-0 ho he començat a veure guanyat, però amb 1-0 sabia que qualsevol podia marcar. Felicito l’equip pel seu compromís però això només no serveix de res, ara cal fer el pas que toca”, va insistir.Per la seua part, la capitana Maria Porta va dir que “estem molt contentes. Ser aquí ja era difícil. Hem hagut de picar molta pedra, estàvem en un grup molt difícil i ens havien donat per mortes moltes vegades”. “El rival era difícil i la setmana passada va guanyar la Copa”, va recordar.