Un altre cop creu a Europa

“Alguna vegada la vida ens la tornarà. Ara hem de ser més grup que mai”, explicava a la zona de vestidors, amb els ulls plorosos, l’entrenador del Vila-sana, Lluís Rodero, mentre al seu voltant es mostrava el contrast entre la derrota i la victòria. Jugadores de l’equip lleidatà ploraven desconsolades, mentre des de la pista del Palacio de los Deportes de Riazor arribaven els càntics de “campiones d’Europa”, de les jugadores del Fraga. El màxim títol continental va tornar a donar l’esquena al Vila-sana i va viatjar a Fraga, campió en la seua primera presència en una Final Four de la Champions League Women i que entrena el lleidatà Jordi Capdevila.

A l’equip del Pla d’Urgell li va tornar a sortir creu. I ho va fer d’una forma molt dolorosa. Després d’encaixar un gol als cinc minuts, va buscar sense parar l’empat, no ho va aconseguir fins al minut 41 d’una segona meitat que va dominar del tot i, després d’una pròrroga en la qual no es va modificar l’1-1, es va arribar a la tanda de penals. Fins a 20 van haver de llançar-se per decidir el nom del nou campió d’Europa. En els llançaments es va avançar el Fraga, Gimena Gómez i Flor Felamini van posar un 1-2 que obria la porta al títol, però Adriana Gutiérrez va anotar el 2-2 i les lleidatanes van tenir fins a cinc penals que, si n’haguessin marcat un, les hauria proclamat reines d’Europa. En el desè llançament la corunyesa María Sanjurjo va marcar el 3-2 i Felamini va fallar el seu i no va poder prolongar l’extensa tanda, amb la qual cosa el Fraga s’adjudicava la seua primera Copa d’Europa.Vila-sana i Fraga, dos poblacions que disten entre si poc més de 60 quilòmetres, van anar a disputar-se el títol a mil quilòmetres de distància, a la Corunya, en una final en la qual es va donar un fet històric, ja que per primera vegada els dos entrenadors, Lluís Rodero i Jordi Capdevila, són lleidatans. Una final que hauria omplert l’Onze de Setembre de Lleida es va jugar en un escenari amb capacitat per a 4.500 espectadors i en el qual només estaven les desenes de seguidors dels dos rivals i algun aficionat gallec que va aprofitar l’abonament d’un torneig que ha tingut una organització impecable.Si el diumenge 30 d’abril del 2023 el Vila-sana va perdre la seua primera final europea al caure per 6-1 a Lisboa davant del Gijón, ahir, 28 d’abril del 2024, un any més tard, va tornar a ser subcampió d’Europa, però aquesta vegada no té el mateix sabor que fa un any. El Vila-sana, després de derrotar dissabte en semifinals, en un partidàs, el Palau de Plegamans per 3-0, va fer ahir mèrits sobrats per guanyar el seu primer títol, aquest que la vida i l’hoquei li deuen.Però com explicava Rodero, “cal ser constants, això no va de rendir-se. Cal ser valents i de continuar picant pedra”. Era el mateix discurs que tenia el president del club, Ramon Porta. “Ens hem d’aixecar i cal aprendre’n. Ara no serveix lamentar-se, les finals s’han de guanyar. Hem de continuar picant pedra. Una altra vegada ens ha tocat estar al costat dolent. Quan es perdona tant, ho acabes pagant”, va admetre.El partit, jugat amb la intensitat que tenen tots els duels entre ambdós equips, no va començar bé per al Vila-sana que, als cinc minuts ja perdia. Adriana Gutiérrez firmava l’1-0 (5’) i deixava les lleidatanes en un escenari totalment oposat al de dissabte. Si davant del Palau de Plegamans van anar sempre davant, ahir van tenir el marcador en contra des del principi. Van reaccionar i, per moments, el partit va ser un atac-gol sobre la porteria excel·lentment defensada per Anna Ferrer. Van empatar, van tenir un llançament directe per posar-se 2-1, però el matx va anar a la pròrroga. Van merèixer guanyar però els penals van portar el títol a la Franja de Ponent.“Estem tocades. Crec que hem merescut més del que tenim”, afegia Rodero. “Hem començat toves i ho hem pagat car. Després hem creat, hem dominat, però l’esport és així. Només toca felicitar el rival i pensar en el que ve”, va concloure.

Va ser la primera final de Champions en la qual els dos tècnics són lleidatans, Rodero i Capdevila El títol es va decidir en una llarga i dramàtica tanda en la qual es van llançar un total de 20 penals

L’staff tècnic del campió és lleidatà

Jordi Capdevila aconseguia ahir el seu primer títol de campió d’Europa. “És una alegria immensa que en la nostra primera participació guanyem el títol. És un premi a l’aposta del club i a les ganes que han mostrat les jugadores.” El de Juneda encapçala un staff tècnic molt lleidatà, ja que compta amb Isidre Brufau, de Miralcamp, com a preparador físic; el físio és David Tost, de Maials, i els delegats són Montse Piñol, de Lleida, i Josep Capdevila, de Juneda.

El Vila-sana jugarà la Copa Intercontinental

El Vila-sana, que es queda a la Corunya fins dimecres, pel partit de Lliga que ha de jugar a la ciutat gallega, debutarà, al ser subcampió d’Europa, a la Copa Intercontinental que juguen els dos millors d’Europa i els dos millors de Sud-amèrica. Serà la pròxima temporada.