SEGRE

DEPORTES

L'AEM cau amb honor

Queda fora del somni de l'ascens al perdre també la tornada a casa de l'Espanyol

Loba va avançar les lleidatanes en el minut 10 i va donar esperances d'igualar l'eliminatòria fins a l'empat local, que va liquidar el conjunt de Rubén López

Andrea Palacios, amb llàgrimes als ulls, en la pinya amb les seues companyes després del partit.

Andrea Palacios, amb llàgrimes als ulls, en la pinya amb les seues companyes després del partit. - PAU PASCUAL

Lleida

Creat:

Actualitzat:

L’AEM va posar ahir fi al somni de l’ascens a la Lliga F al perdre també en la tornada de semifinals a casa de l’Espanyol (2-1), en un partit en el qual va creure en la remuntada fins que li van aguantar les forces. De fet, el conjunt lleidatà va estar a només un gol d’igualar el 0-2 de l’anada durant més de 45 minuts, després que Loba avancés les lleidatanes als deu minuts, però l’empat blanc-i-blau va caure com una llosa enorme per a un conjunt lleidatà que arribava al matx molt debilitat en el pla físic i al qual es van notar tots els mals després d’encaixar l’1-1.

Una altra vegada amb dos gols de desavantatge, el conjunt de Rubén López va veure com a poc a poc i de forma irremeiable s’atansava un final amarg per a una temporada històrica, que es va confirmar després del 2-1 de Vallejo. L’AEM va mantenir allò de sempre, l’honor i l’ambició per intentar tirar-ho endavant, però el cor no va ser suficient per mantenir-se en la lluita per pujar a l’elit, davant d’un Espanyol que en va tenir prou amb dos esclats de la seua immensa qualitat.No semblava el més lògic plantejar-se remuntar un 0-2 en contra amb sis defenses a l’onze, tres d’elles com a centrals, dos als carrils i una última, Loba, actuant a la doble punta d’atac al costat d’Evelyn. Aquesta va ser la solució d’urgència per la qual va optar el tècnic davant de les innombrables baixes que van minvar l’AEM a la zona ofensiva, ja que Raquel Quintana estava lesionada, mentre que Aithiara, Alba Quintana i Yamila esperaven a la banqueta per molèsties.

Andrea Palacios, amb llàgrimes als ulls, en la pinya amb les seues companyes després del partit.

Evelyn saluda Simona Botero una vegada finalitzat el duel.. - PAU PASCUAL

El que semblava una bogeria va ser una solució amb èxit immediat, ja que en el primer tret a porteria el conjunt lleidatà es va avançar i qui va marcar va ser precisament Loba. En una passada llarga de Minori, Evelyn va fintar amb atacar la pilota i la va deixar passar perquè l’ahir davantera andalusa rematés amb suavitat per batre la sortida de Salvador (0-1). Com en el partit de Lliga, en el qual va vèncer per 0-2, el conjunt lleidatà es va avançar tot just arrancar i va poder gestionar els temps per evitar la reacció immediata de l’Espanyol per mantenir així les opcions d’igualar l’eliminatòria en els 80 minuts de temps reglamentari restants.És veritat que el 0-2 no semblava a prop, però el conjunt local tampoc donava signes de reacció, ja que abans del final del primer temps tan sols va amenaçar amb un intent molt llunyà de Chamorro i uns altres dos trets desviats d’Ángeles i Nuria, aquests dos després de mals refusos de la saga lleidatana, que va tornar a sustentar amb solidesa l’equip de Rubén López. L’Espanyol va intentar corregir detalls després del descans, però el que li va donar vida va ser la seua peça de més valor en atac: Lice Chamorro. 

En una arrancada de segona meitat en el qual el guió era semblant, el conjunt blanc-i-blau va recuperar una pilota en camp propi i va posar a córrer la davantera paraguaiana, que va rebre al sector dret de l’atac i, quan va arrancar, va ser imparable fins que es va plantar a l’àrea i va batre Laura Martí per empatar (1-1). L’empat en el 53 va posar punt final a les esperances de l’AEM, que va continuar intentant-ho per inèrcia, però va començar a mostrar-se més imprecís, menys segur darrere i amb cada cop menys energia. I així va ser com, en una altra pilota morta a la frontal de la seua àrea, Vallejo va rematar de volea i va sorprendre amb l’efecte Laura Martí per posar el 2-1 en el partit i el 4-1 en l’eliminatòria en el 75. L’amarg final per a una temporada històrica de l’AEM va quedar mínimament maquillat per la tornada amb el primer equip d’Abril Rodrigo, que va entrar en el minut 90 substituint Elisa, en el que va suposar la reaparició de la jove del planter, de només 17 anys, després de més d’un any i mig de lesió, perquè ella també pogués ser part d’una temporada històrica per al club lleidatà.

Rubén López: “Estic trist però l’any és increïble”

“La temporada que hem fet és increïble, amb un dels pressupostos més baixos de la categoria ens hem posat en play-off. No hem pogut arribar fins a la final, però ho intentarem l’any que ve.” Així va resumir el tècnic de les lleidatanes, Rubén López, la temporada del seu equip, malgrat que no va amagar que “estic molt trist, perquè l’eliminatòria se’ns havia posat com volíem, no estàvem passat gaires conflictes, però a aquestes altures els petits detalls marquen i en un contraatac ens han marcat l’1-1 i ens ha pesat molt”.L’entrenador va afegir contrariat que “teníem al davant un premi molt gran, el teníem molt a prop, i no ho hem pogut aprofitar, però ni jo ni les jugadores havíem jugat un play-off i els petits detalls ens han passat factura, però n’aprendrem, d’això”.Pel que fa al global de la temporada, el tècnic va voler destacar que “la unió de l’equip ha estat la clau per ser aquí. L’equip tenia molt clar el que volia i continuarem treballant amb humilitat per créixer”.Per la seua part, la capitana Anita Velázquez va dir que sentia “molt orgull perquè ningú no esperava que arribéssim aquí, però hem cregut en la idea i hem anat a buscar l’eliminatòria, encara que el seu gol ens ha fet mal”. A més, Abril Rodrigo, en la seua reaparició amb el primer equip, va reconèixer que “no m’esperava jugar, però disputar el play-off amb aquest equip és un orgull increïble, perquè ha estat un camí molt dur”.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking