L’Audiència no veu indicis per investigar si Negreira va blanquejar els pagaments del Barça

L’Audiència de Barcelona ha anul·lat la decisió del jutge del "cas Negreira" d’investigar en una peça separada si l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) i el seu fill van blanquejar part dels diners que els van pagar el FC Barcelona, davant de la "falta" d’indicis que cometessin aquest delicte.

Així ho ha resolt la secció 21 de l’Audiència de Barcelona en una interlocutòria en el qual dona la raó al FC Barcelona, a l’exvicepresident del CTA José María Enríquez Negreira, i al seu fill, Javier Enríquez, i revoca la decisió que va prendre l’agost de l’any passat el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, per obrir una peça separada per un delicte de blanqueig.

El jutge va justificar l’obertura d’aquesta peça separada en considerar que els fets referents als pagaments del Barça als Negreira estaven "perfectament contrastats" i requerien una investigació "no massa llarga", centrada en esbrinar què es pretenia amb ells, mentre que la causa per blanqueig podria ser més llarga i "bloquejar sense cap motiu" la tramitació de la investigació principal.

Al contrari, l’Audiència dona la raó al recurs dels Negreira, al qual es va adherir el FC Barcelona, i ressalta que en la mateixa interlocutòria en la qual el jutge acordava obrir aquesta peça separada es constatava que es desconeixia en aquell moment quin podria ser el destí d’aquests fons, el que per a la sala "és tant com reconèixer la falta de base" d’indicis del delicte de blanqueig.

"No es desprèn de la causa que algú hagi adquirit, posseeixi, utilitzi, converteixi o transmeti béns sabent que tenen el seu origen en una activitat delictiva, per la qual cosa a falta d’elements indiciaris que justifiquin la investigació del delicte de blanqueig, no procedeix la formació de peça separada," argumenta l’Audiència.

L’Audiència també constata, en aquesta tessitura, la "impossibilitat de dur a terme investigacions prospectives" i que no tendeixin a l’obtenció d’un objectiu concret "sobre la base dels elements indiciaris amb què ja compta amb caràcter previ".

En la seua interlocutòria, l’Audiència remarca que el jutge Aguirre subratllava que la peça separada estava referida al "caràcter lícit o no" de les comissions cobrades per una de les seues empreses.

"Aquesta línia d’investigació tampoc no pot ser objecte de l’obertura d’una peça separada per com si a l’Instructor li ofereixen dubtes la il·licitud o no dels fets, aquests no haurien de ser objecte d’investigació, ni conjunta ni separadament, doncs faltaria la determinació d’un concret i provisional judici de tipicicidad que justifiqui dur a terme les diligències que resultin pertinents i útils", esgrimeix l’Audiència.

El jutge va acordar obrir aquesta peça separada argumentant que entre juny de 2016 i octubre de 2018 l’empresa Soccercam, participada al 100 % pel fill de Negreira, va cobrar del FC Barcelona 297.085 euros que van ser abonats a través de la intermediés Tresep, participada íntegrament per un exdirectiu del FC Barcelona recentment mort. El jutge afirmava que Tresep facturava al Barça un 30 % més del que després li abonava a Socercam.Además, el jutge reconeixia que la destinació donada per la família de Negreira als diners rebuts pel Barça "no s’ha pogut esbrinar de moment".

En els seus recursos, als quals es va adherir el FC Barcelona i es va oposar la Fiscalia, els Negreira al·legaven que no existien indicis de blanqueig, ja que els mateixos fets que relatava el jutge per obrir la seua peça separada ja els detallava la Fiscalia en la seua querella, que no els atribuïa aquest delicte.

La Fiscalia va donar suport en aquest cas al jutge Aguirre, en considerar que obrir una peça separada per blanqueig no posava en risc la causa, perquè l’objecte de cada peça quedava "perfectament delimitat".

Després d’acordar anul·lar la peça separada per blanqueig, l’Audiència de Barcelona encara té pendent de decidir si revoca la decisió del jutge Aguirre d’afegir a la causa principal el delicte de suborn, que el magistrat va sumar als de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat en document mercantil.

En aquest cas, la Fiscalia Anticorrupció -que va ser la que va presentar la denúncia al jutjat pels 7 milions d’euros que el FC Barcelona va pagar a Enríquez Negreira i al seu fill entre els anys 2001 i 2018- s’ha desmarcat del jutge i ha donat suport als recursos presentats per les defenses davant de l’Audiència perquè l’acusació per suborn quedi sense efecte, en considerar que l’exvicepresident del CTA no tenia la condició de funcionari, clau per a aquest tipus delictiu.