Trist final del Lleida Esportiu, que posa fi a la temporada amb una eliminatòria decebedora contra el Ieclà

El Lleida va posar ahir fi a una temporada en la qual va tornar la il·lusió a gran part de l’afició blava amb una primera volta de Lliga brillant i un gran nivell de joc que permetia somiar amb un ascens que tants anys porta esperant, però que va anar esvaint-se a poc a poc, pas a pas, fins a culminar en un trist final en la primera ronda de play-off davant del Ieclà, en què el van condemnar els mateixos errors que en l’anada.

El conjunt blau afrontava l’operació remuntada després de caure per 0-1 a casa en un partit tacat i suspès pel llançament d’objectes al terreny de joc. Però el pla per aixecar l’eliminatòria es va quedar en això, en un pla, que no va estar a prop de complir-se en gairebé cap moment del partit, ja que el Lleida gairebé ni va rematar a porta i es va mantenir amb vida fins al final, com ho va fer per aconseguir l’ascens directe a la Lliga regular, però com llavors va rebre un cop definitiu de la mà d’Olmedo, que va marcar dos gols en els últims deu minuts (2-0) per acabar amb una temporada en la qual ha escrit un camí bonic que, com li ha passat tantes vegades els últims anys, no ha pogut culminar.

Des d’un inici, el matx va ser la continuació que no es va produir al Camp d’Esports, malgrat que Viadero va trencar el seu clàssic 5-3-2 per canviar la formació a un 4-4-2. El Ieclà va jugar sempre al que va voler, davant d’un Lleida que no trobava la manera de generar perill ni va saber baixar al fang com calia davant d’un rival que ja ho va fer de meravella en l’anada i ho va brodar al seu feu, amb una afició que el portava en safata. 

Els 20 primers minuts van ser de tempteig, amb un Lleida que monopolitzava la possessió però no generava perill. El conjunt murcià esperava amagat a prop de la seua àrea, sabent que quan arribés la seua primera ocasió, n’arribarien moltes altres.I així va ser com una pilota llarga va acabar als peus d’un Pedrosa que es va plantar sol a l’àrea en conducció i va obligar a intervenir per primera vegada Iñaki. 

El tret va arribar en el minut 18 i va ser l’inici d’un tram d’absolut setge local, en el qual el Lleida només va ser capaç de resistir. En el córner posterior, Naranjo va reclamar un penal i, a continuació, va tornar a provar Iñaki amb un tret des de la frontal. Després de Naranjo, qui va aparèixer va ser un Salinas que primer va intentar sorprendre amb una falta lateral que el porter lleidatà va treure de l’escaire i després va tornar a intentar-ho des de lluny sense encert. Per si no fos poca la desgràcia blava, en una de les poques faltes laterals que va poder penjar, al 29, Montero es va lesionar al turmell i va haver de ser substituït. 

L’aturada pel canvi no va servir per tallar la sagnia i el Ieclà es va mantenir fidel a la seua idea, guanyant totes les pilotes dividides. Aconseguia plantar-se amb facilitat a la frontal de l’àrea i rematava cada vegada que tenia la possibilitat, obligant a intervenir una altra vegada Iñaki a tret de Salinas.

Per sort per al Lleida, es va arribar al descans sense moviment en el marcador i el conjunt blau va sortir dels vestidors amb una intensitat més gran per imposar-se en algunes de les constants pilotes dividides. A més, tot just arrancar Chuli va fer el primer tir a porteria lleidatà del matx, encara que no va posar en cap complicació el porter local Zarco.

Tanmateix, després de només tres minuts, el Ieclà va tornar a atansar-se amb molt perill, amb un tret perillosíssim de Pedrosa que Iñaki va treure amb una fantàstica mà a baix quan ja es cantava un gol que semblava qüestió de temps, com al final va passar. La necessitat que tenia el Lleida de marcar no es va traduir ni de bon tros en la creació d’ocasions. De fet, l’única del bàndol lleidatà en tot el partit va ser una centrada de Cortijo que Ton Ripoll va rematar de cap molt a prop del travesser d’un Zarco que només va haver d’intervenir en centrades.

El conjunt lleidatà va saber contenir millor les sortides a l’espai locals i va tenir el control de la possessió, gairebé sempre estèril. L’esperança lleidatana s’anava esvaint amb el pas dels minuts i va acabar completament per terra en el minut 80. 

Bakero i Cortijo no es van entendre per treure una pilota jugada des de darrere i Serpeta la va recuperar al sector dret. L’atacant va posar una pilota tocada a l’esquena de la defensa per a l’entrada des de molt enrere del carriler Olmedo, que va controlar i va afusellar Iñaki al primer pal per desfermar la bogeria a La Constitución i posar el primer clau al taüt de la temporada del Lleida (1-0).

Ell mateix es va encarregar de col·locar el segon, ja que en el 89 va convertir un penal comès per Quadri (2-0) que va posar el 3-0 en el global d’una eliminatòria que el Lleida no va estar mai a prop de guanyar.

Tots els equips del grup 3, eliminats

A banda del Lleida, els altres tres equips del grup 3 que van disputar el play-off van caure també. El primer va ser l’Europa, que no va poder remuntar el 2-0 de l’anada i va caure també a casa (1-3). El Badalona Futur tampoc va poder aixecar l’1-0 desfavorable i va empatar a zero davant de l’Oriola a Vic. Qui va estar més a prop de passar va ser el Sant Andreu, que va guanyar per 2-0 a casa i ahir va perdre pel mateix resultat a Zamora (2-0) i, després de la pròrroga, va quedar eliminat per pitjor classificació.

Rècord d’experiència d’Òscar Rubio

El lleidatà Òscar Rubio es va convertir ahir en el segon jugador de tota la història del Lleida a vestir la samarreta blava amb 40 anys d’edat, que va complir dimarts passat. L’únic precedent va ser la temporada 1943-44, quan ho va fer Pepe Luis Zabala, que llavors era l’entrenador de l’equip però va jugar un partit com a futbolista, quan tenia 44 anys, al camp de l’Atlètic Balears. Així, Òscar Rubio es converteix en el primer que aconsegueix l’esmentada fita sent únicament jugador.