Amarg comiat del Vila-sana

Les llàgrimes van tornar a vessar ahir en els rostres de les jugadores del Vila-sana. Una vegada més, no van aconseguir canviar-les pel somriure que acompanya les guanyadores. L’equip va viure un amarg comiat de la temporada, a l’encaixar una derrota per 2-1 a la pista del Palau de Plegamans. En el duel decisiu de semifinals, després d’una victòria per a cada equip en els dos encontres previs, la victòria va caure de nou del costat del conjunt barceloní, que serà el que disputarà el títol de campió de Lliga amb el Fraga, classificat per la via ràpida a l’eliminar el Telecable Gijón.

El Vila-sana buscava una victòria que li donés l’oportunitat de lluitar pel títol, però el seu primer trofeu haurà d’esperar una vegada més. Aquesta temporada s’ha quedat a les portes dels quatre títols. Les semifinals han estat el seu sostre a la Supercopa, la Copa i la Lliga, encara que sí que van poder classificar-se, per segon any consecutiu, per a la final de la Champions. Tret d’ahir, en les altres tres competicions es van veure apartades del triomf pels penals.El matx, tal com s’esperava, va ser intens. 

El tècnic del Vila-sana, Lluís Rodero, havia demanat a les seues jugadores intensitat i concentració, i s’hi van aplicar des del primer segon. El resultat va ser contínues arribades a les dos porteries, encara que les defenses i les porteres s’imposaven, impedint que les jugades d’atac es transformessin en gols.Rodero havia destacat en la prèvia que una de les claus del partit seria avançar-se en el marcador i qui ho va aconseguir va ser el Palau de Plegamans. Als vuit minuts, després d’una gran ocasió del Vila-sana per marcar, l’equip local va llançar una ràpida contra que va culminar amb l’1-0 marcat per Anna Casaramona. 

Tocava remar contra corrent, el més incòmode en un xoc tan equilibrat i entre rivals de gran nivell i que es coneixen fins a l’últim detall.Ambdós equips van mantenir el rigor defensiu, amb un Palau de Plegamans poc disposat a córrer riscos i un Vila-sana obligat a marcar. No ho va aconseguir i la primera part va finalitzar amb 1-0.Poc van canviar les coses en l’inici del segon acte. 

Rodero movia la banqueta buscant sorprendre el rival, però tant la defensa local com la portera Laura Vicente continuaven infranquejables. El Palau de Plegamans tampoc aconseguia ampliar la diferència, amb la qual cosa el final continuava sent imprevisible. Però calia marcar, i les lleidatanes seguien sense encert en les accions ofensives. Com a mostra, l’ocasió de què va disposar Victòria Porta en el minut 34, que tampoc va trobar el premi del gol.

I com en el primer temps, després d’una excel·lent ocasió per a les lleidatanes, va arribar la gerra d’aigua freda. En el minut 35, una confusa jugada d’atac local va finalitzar amb un rebot que va arribar a l’estic d’Aina Florenza que, en un lateral de la porteria, va anotar el 2-0.Aquest gol sí que va afectar les jugadores del Vila-sana, per a qui el marcador ja suposava una pesant llosa. A més, el Palau de Plegamans, veient el seu rival tocat, es va llançar a la recerca de la sentència. Va disposar de bones ocasions, però Sandra Coelho les va desbaratar. La millor la va tenir Aimee Blackman que, centrada davant de la meta lleidatana, va llançar una dura rematada que va sortir lleugerament alta (40’).El partit va entrar així en els deu últims minuts i el temps ja jugava en contra del Vila-sana. El Palau de Plegamans apostava per atacs llargs, forçant el temps de possessió, mentre que la buscada rapidesa de les lleidatanes degenerava en ocasions en precipitació i pèrdues de bola. Va arribar llavors una acció clau en el minut 46. Victòria Porta va cometre la desena falta i Aina Florenza es va disposar a llançar la directa i sentenciar. 

Rodero va fer sortir llavors Anna Salvat, que va evitar el gol.Del 2-0 es va passar al 2-1. En la jugada següent els àrbitres van assenyalar penal a favor del Vila-sana i Victòria Porta el va transformar en gol (2-1, 47’). Encara que quedava poc temps, el Vila-sana es va llançar a un atac absolut que va incloure, a l’últim minut, sacrificar la portera i jugar amb cinc de pista. No va sortir bé i el final del partit va suposar també el final de la temporada per al Vila-sana. Després, les jugadores dels dos equips van fer un passadís d’honor a Laura Barcons, que no va poder evitar les llàgrimes en l’últim partit de la seua carrera.

Rodero: “Ens hem quedat a les portes dels quatre títols”

Lluís Rodero estava trist al final de l’encontre i lamentava que, “com sempre, el partit se’ns en ha anat en els detalls” i, després del matx que tanca el curs, assenyalava que “no ha estat una mala temporada i el que digui el contrari no ens està jutjant bé”. “Ens hem quedat a les portes dels quatre títols i en tres d’aquests ha estat per penals”, insistia.Quant al xoc d’ahir, va assenyalar que “just després d’una ocasió en la qual ens hem pogut avançar, elles han marcat l’1-0 en una contra. El 2-0 arriba de retruc.. no hem fet un mal partit, encara que sí que ens ha faltat continuïtat”.El tècnic va voler afegir que “no hem tingut sort en els rebots, tant en atac com en defensa han anat sempre cap a elles. I encara que hem tingut intensitat fins al final, el 2-1 ha arribat massa tard, sense temps per reaccionar”. D’altra banda, es va queixar també que “l’arbitratge, sense ser decisiu, sí que en cada acció en què ha tingut dubtes l’ha acabat assenyalant a favor seu, deixant-se influir per la grada”.