El somni del Lleida Bàsquet va durar quatre anys, amb moments memorables i un trist final
Imatge d'arxiu del Lleida Bàsquet - SEGRE
L’ascens del Lleida Bàsquet a la Lliga ACB va ser tan meteòric com ho va ser el seu descens. Després de recalar a la millor Lliga del món, un èxit que Lleida va viure amb tota l’esplendor, i construir un pavelló de més de 5.000 espectadors en temps rècord –es va inaugurar sense estar del tot acabat–, el Caprabo Lleida debutava a l’ACB davant de tot un Barça.
Els èxits van continuar i l’equip va fer encara més gran la seua gesta al convertir-se en el primer equip en la història de l’ACB que es classificava per disputar el play-off pel títol en la seua primera temporada a la Lliga, honor que aconseguiria després de guanyar tot un Reial Madrid en l’última jornada. Aquesta classificació atorgaria, a més, el passaport per jugar a l’any següent a Europa.
El conjunt dirigit per Edu Torres escrivia la temporada següent, la 2002-2023, una altra pàgina històrica al ser el primer equip lleidatà –setmanes després ho faria el Llista d’hoquei– a debutar en una competició europea, la ULEB Cup.
Imatge de l'ascens del Lleida Bàsquet
El seu debut va ser, a més, en una pista mítica, la del Varese, un conjunt vingut a menys però que havia estat pentacampió d’Europa als 70. Va arribar fins als quarts de final i a la Lliga es va quedar a les portes d’entrar una altra vegada en el play-off, apallissant el Reial Madrid, al qual van deixar per primera vegada en la seua història fora d’Europa, si bé mesos després va poder esmenar el fracàs gràcies a una invitació.
La temporada acabava, a més, amb dos males notícies: la retirada definitiva de Manel Bosch, que passava a ser el secretari tècnic, i la marxa de la seua estrella, Roger Grimau, al Barça, que va abonar els 600.000 euros de la clàusula de rescissió. La línia ascendent que estava tenint el Lleida Bàsquet va començar a torçar-se en el seu tercer projecte a la màxima categoria.
Celebració del Lleida Bàsquet davant de la Paeria
El salt de qualitat que va fer el club amb fitxatges de renom i amb fitxes molt altes va ser el principi del declivi de l’equip que, abans de la primera volta, ja va veure la destitució d’Edu Torres (després de cinc campanyes), substituït per Asa Petrovic, que va salvar l’equip l’última jornada.
Lleida s’acomiadaria de l’ACB en una temporada 2004-2005 nefasta, amb un altre relleu a la banqueta (Paco García per Petrovic), el segon en menys d’un any, i utilitzant fins a 21 jugadors al llarg de la competició. Al final va descendir a la LEB, on el club, ofegat pels deutes, va acabar desapareixent.
