El lleidatà Jesús Imaz, campió de Lliga a Polònia

“Mai hauria pensat que podria competir per ser campió de Lliga i tampoc guanyar-la.” Però Jesús Imaz (Lleida, 26-9-90), als seus 33 anys, ha aconseguit el somni de tot futbolista professional i s’ha proclamat campió de la Lliga de Polònia amb el Jagiellonia Bialystok, un equip que, recorda, “l’any passat vam estar lluitant per no baixar. Però hem estat com el Girona aquí, competint amb els grans de sempre. Ha estat increïble. Hem batut el rècord de gols d’aquest segle en la competició, 77”, afegeix, dels quals ell n’ha marcat 12, a banda de dos més a la Copa, i ha fet quatre assistències.

Jesús Imaz ha complert la setena temporada a Polònia. Després de destacar al seu club de tota la vida, el Lleida, a Segona B, el 2014 va fitxar pel Llagostera, que estava a Segona A. Va passar per l’UCAM Múrcia i el Cadis, també a la divisió de plata, i “com que no tenia els minuts que m’hauria agradat, els vaig demanar marxar i quan em van trucar del Wisla de Cracòvia no m’ho vaig pensar gaire”. També va despuntar a l’equip polonès, fins al punt que va ser traspassat al seu actual club, el Jagiellonia Bialystok. Aquell any, 2019, va firmar la seua millor temporada golejadora: “En vaig marcar sis amb el Wisla i deu amb el Jagiellonia, amb el qual vam arribar a la final de la Copa.” Viu a Bialystok, una ciutat de 300.000 habitants, amb la seua dona també lleidatana, María Cañas, i el seu fill Nicolás, de tres anys. “Em vaig adaptar amb facilitat i estic molt a gust. El pitjor és el fred, però es viu bé i la vida és més barata que aquí. La gent al principi és una mica freda, però són molt amables.” Afirma que “la Lliga allà és més física, però està canviant. Cada vegada arriben més jugadors tècnics”.Després de set anys explica que “ja faig entrevistes en polonès i puc portar converses, encara que el que millor el parla és el meu fill, que l’ha après al col·legi”. Sobre la proximitat amb Ucraïna, país amb el qual Polònia té frontera, explica que “no la notem, només que arriben molts ucraïnesos i als col·legis hi ha més nens, però hi ha preocupació perquè és al costat”. Encara li queda un any de contracte i no li importaria seguir “com a entrenador, allà o aquí”.