MADRID
El Força Lleida fa història i Lleida torna a l'ACB
Recupera la màxima categoria 19 anys després
L'equip de Gerard Encuentra va escombrar de la pista l'Estudiantes en una final que va quedar sentenciada al segon quart
Els jugadors de l’ICG Força Lleida posen amb el trofeu de campions de la Final Four amb l’afició darrere celebrant l’històric ascens a la Lliga ACB
“Barça, Madrid, el Lleida ja és aquí!” Amb aquest crit dels 1.500 seguidors lleidatans que van ser ahir a les grades del Madrid Arena, Lleida va celebrar la tornada a la Lliga ACB 19 anys després de la seua última presència, el 2005. Aquell històric ascens aconseguit el 2001 pel ja desaparegut Lleida Bàsquet, també contra tot pronòstic, el va reviure ahir un ICG Força Lleida que va posar el colofó a una temporada històrica.
Els de Gerard Encuentra van escombrar per complet de la pista el principal favorit per acompanyar el Corunya a la Lliga Endesa, un Estudiantes (70-85) que va abaixar aviat els braços davant de l’amo i senyor de la LEB Or els últims quatre mesos.
El duel va començar a tenyir-se de color bordeus molt aviat, ja des del servei inicial que va guanyar Kurth Kuath, que va ser la novetat de Gerard Encuentra amb Vega en el quintet titular respecte al de dissabte davant el San Pablo.
L’ICG Força Lleida va arrancar en mode vendaval davant d’un Estudiantes que es va veure superat i, el que és pitjor, sense aparences de recuperació. El tècnic lleidatà, que es doctora amb honors amb un ascens històric, va donar un bany tàctic al seu col·lega Pedro Rivero, que pràcticament va veure tot el partit assegut, conscient que la remuntada era una missió impossible.
Kur Kuath es penja del cèrcol estudiantil davant de la impotència de Caffaro i Wintering. - FEB
I és que cada atac lleidatà era un punyal que entrava al cor del conjunt estudiantil, que va començar el partit fallant-ho absolutament tot. L’1 de 8 de tirs de dos i l’1 de 7 en triples al final del primer quart ho diu tot.
Rivero es va veure obligat a demanar el primer temps mort abans de complir-se el minut 4, ja amb un eloqüent 0-9 al lluminós d’un Madrid Arena que presentava una mica més de mitja entrada, amb l’afició lleidatana desarborant, malgrat ser inferior en número, la Demencia al crit de “Volem ACB!”.
De tornada a la pista el guió no va canviar i el Força Lleida no va abaixar gens ni mica la intensitat. Cada defensa era a mort i cada atac, letal. La segona esmaixada consecutiva de Kuath, que acabaria la primera part vorejant les dobles figures, va ser l’inici d’un altre parcial demolidor. L’Estudiantes estava completament grogui, fora del partit, amb els jugadors tenallats i amb molta por de fallar, al contrari que els d’Encuentra, que veien el cèrcol rival com si d’una piscina olímpica es tractés.
Jaume Lobo talla la xarxa del cèrcol per emportar-se-la de record.
Els col·legials van inaugurar el marcador quan faltaven quatre minuts i mig per acabar el primer període, i va ser un tir lliure anotat per Ferrando. Els dos següents també van ser des del 4,60, aquesta vegada de Rodríguez, i la primera cistella en joc no va arribar fins que quedava un minut per al final del període, amb un 2+1 de Francis Alonso.
Però llavors el Força Lleida ja n’havia anotat 21 i la diferència ja era de 14, que acabaria sent de 15 al final dels primers 10 minuts (10-25).El segon quart va arrancar igual, amb un quadre lleidatà desbocat, amb una concentració màxima i una defensa sense fissures que va ofegar del tot els col·legials, que seguien impotents davant del repàs que estaven rebent sobre la pista. Als dos minuts i mig Rivero ja va haver de tornar a parar el xoc perquè la final i l’ascens s’esfumaven, ja que la diferència era de 20 (12-32) coincidint amb el primer triple de Hasbrouck.
Però ja no hi havia remei possible, perquè els lleidatans li van endossar un parcial de 2-11, amb l’escorta de Washington percudint amb dos triples més, que situaven l’avantatge en 29 (14-43).Una aturada de 10 minuts per un problema al videomarcador, que no havia comptat els cinc últims punts dels lleidatans, va donar un respir a l’Estudiantes, que va intentar que això fos el seu punt d’inflexió, però no ho va ser perquè el Força Lleida no va aixecar el peu de l’accelerador i va assolir els 34 punts (14-48), la màxima de tot el duel, a tres minuts del descans.
Els col·legials van aconseguir reduir la sagnia fins als 29 en l’intermedi (21-52), confiant que el pas pels vestidors canviés la situació. L’encert de Leimanis va semblar ser el revulsiu que necessitava l’Estudiantes, però el letó va cometre un error, fruit de la frustració generalitzada del seu equip, i va rebre una tècnica per protestar que li va suposar la desqualificant, ja que a la primera part ja havia estat castigat amb una antiesportiva.
Aquesta acció va deixar el quadre col·legial tocat de mort que, tot i així, va aconseguir baixar dels 23 (40-63).Encuentra no volia ni una sola sorpresa i va parar el partit. L’equip mai va perdre el nord, va aconseguir mantenir sempre la renda per sobre de la vintena de punts i només va baixar a 19 (56-75) a cinc minuts del final, però va ser un miratge.
L’enorme diferència en el marcador va permetre al tècnic lleidatà fer debutar l’austríac Marvin Ogunsipe, que dimecres passat havia rebut l’alta mèdica després de recuperar-se d’una lesió que va patir en la pretemporada. L’ascens ja se celebrava des de feia estona a la grada lleidatana, que va esclatar a la conclusió del partit a crits de “som ACB!!!”. Equip i afició es van fondre per celebrar una altra gesta històrica. I és que, dinou anys després, Lleida torna a ser una plaça ACB.
