Dos capitans per a la història del bàsquet a Lleida

Vint-i-tres anys separen les dos gestes més rellevants de la història del bàsquet lleidatà, els dos ascensos a la Lliga ACB. Ramón Bordas ha viscut les dos des de dins, la primera com a capità d’aquell Lleida Basquetbol que va tocar el cel el 2001 contra tot pronòstic, i la segona fa poc més d’una setmana al Madrid Arena com a gerent del Força Lleida. Malgrat que han passat més de dos dècades, encara s’emociona quan recorda aquella victòria a Manresa en el quart partit de la sèrie de semifinals que donava l’ascens.

“Una de les sensacions més boniques que recordo, al marge de quan vam guanyar al Nou Congost, va ser la tornada a Lleida, quan vam arribar i vam entrar a l’Onze de Setembre i estava ple d’aficionats esperant-nos, això va ser molt emocionant. També recordo el dia de la rua, amb una quantitat enorme de persones que van convertir l’esplanada davant l’ajuntament en una catifa blava. Són les dos imatges que tinc gravades d’aquell moment”, explica aquest barceloní de 46 anys que va arribar a Lleida amb 18 per estudiar Inef i jugar a l’equip de la ciutat, en aquell temps el Baró de Maials de Lliga EBA.

Després d’ascendir, Bordas va seguir en equips LEB, però va tenir el seu moment de glòria quan, sent al Mollerussa d’EBA, va firmar un contracte de dos setmanes amb el llavors Plus Pujol Lleida, en l’última temporada a l’ACB, per suplir el lesionat Alberto Angulo. Més endavant, el 2013, s’uniria al Força Lleida com a gerent. “He tingut la sort d’estar en els dos ascensos i es viuen amb diferent intensitat, perquè com a jugador tu ets el protagonista i en aquest cas va ser en un segon pla”, reconeix.Del que no té cap dubte és que la clau de l’èxit d’aquests dos equips ha estat la unió de les plantilles. “La similitud entre l’equip que vam pujar i l’actual és la pinya que hi havia, la complicitat que teníem llavors a l’equip també l’he vist aquest any, i això és molt important”, afirma Bordas, que reconeix que “jo tenia un rol més secundari en aquest equip, perquè hi havia jugadors de molt nivell i exjugadors ACB, però també era important que la resta valoressin aquest treball, perquè tothom suma i que no hi hagi hagut egos particulars ha estat clau en els dos ascensos”.

Una situació molt semblant l’ha viscut David Cuéllar com a capità del Força Lleida. “Érem 11 a la plantilla i hi havia deu monstres davant meu. Jo intentava cada dia treballar i treballar perquè, si en algun moment havia d’entrar, no abaixés el nivell dels meus companys”, afirma l’aler de Benavent de Segrià, que, malgrat haver debutat a ACB amb el Fuenlabrada, haver pujat amb el club en què es va formar “és una cosa indescriptible”, assegura. “El moment en què aixeco el trofeu de campió és una imatge que em quedarà gravada a la memòria per sempre. La sensació que vaig tenir va ser indescriptible, vaig recordar moltes coses, dels meus inicis, de molta gent que ha estat al meu costat, de la meua família sobretot, de persones que ja no hi són.. Són moltes les coses que et passen pel cap en un moment que en certa manera no t’acabes de creure, perquè tot passa molt de pressa. Portes a sobre la il·lusió de tota una ciutat. Possiblement no teníem la pressió de pujar que tenien altres equips, com el San Pablo o l’Estudiantes, però sí més il·lusió que ells. Uns ho veien com una obligació pujar i nosaltres com una il·lusió, una cosa que ens mereixíem”, comenta.També destaca per damunt de tot el bloc. “Ha sigut clau en l’èxit. 

La comunió entre tots ha estat perfecta, respectant-nos tots i sempre ajudant-nos”, diu, tot i que té clar que “sense l’afició no hauria estat possible. El suport que ens ha donat en el dia a dia i en els partits ha estat determinant, no només a casa, sinó també en els desplaçaments, perquè a cada pavelló hi havia aficionats de Lleida, gent que possiblement demana permisos a la feina o fa hores extres per poder viatjar un divendres o un dissabte per veure’ns i animar-nos. Només són quatre o cinc aficionats, però aquesta gent, que ha fet un esforç per viatjar i ser allà per veure’ns, ens donava un plus increïble, ens feia invencibles”, va asseverar l’aler lleidatà.