Eleccions ben lligades

El secretari general de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Oriol Camacho, que és testimoni protegit en la causa per les presumptes irregularitats en les eleccions a la presidència del 13 de febrer del 2023 en les quals va resultar reelegit Joan Soteras, va declarar en el sumari, entre altres detalls del cas amb vinculació a Lleida, que ja va ser discutida la constitució de les meses electorals, on un dels presidents va ser Ramon Castellarnau, secretari de la delegació lleidatana, després de l’acomiadament de l’anterior, i extreballador del comitè territorial de futbol sala. Camacho també cita el delegat de la FCF a Lleida, Josep Maria Espasa, de qui diu que li transmet les queixes del Puigvertenc, club que assegura que no eren seues les firmes a les actes notarials que atorgaven el poder notarial del vot delegat en favor de la candidatura de Joan Soteras.

El reglament electoral estableix que han de ser tres els membres que constitueixin les meses. Per tradició, en tota la història de les eleccions federatives, sempre les van compondre els juristes de la FCF, és a dir, els integrants dels diferents comitès, pel seu coneixement de la normativa. Tanmateix, per als comicis del 13 de febrer del 2023, i per mandat exprés del Director General i director de la Lliga Catalana de Futbol Sala, José Miguel Calle, es van substituir aquestes persones per altres de la seua plena confiança.A més, tots els presidents de meses electorals de les diferents delegacions van ser convocats el dia abans de les votacions, el 12 de febrer del 2023, per rebre instruccions. En aquesta reunió, Calle els va deixar clar que només havien d’acceptar les actes notarials que procedissin de la candidatura de Joan Soteras. Si n’arribaven d’altres candidatures, s’havien d’escanejar i enviar a un compte d’incidències i ell mateix resoldria si era vàlida o no. “Aquest procediment irregular i aquestes traves per emetre el vot es van accentuar en territoris majoritàriament contraris al senyor Soteras”. Val a recordar que en les esmentades eleccions, Soteras va rebre 503 vots (un 57,62% del total), Juanjo Isern 335 i Pep Palacios 12 i per delegacions, el candidat reelegit va perdre en la de Lleida (56 vots per a ell per 63 a Isern) i, sobretot en la de Tarragona (31 suports per 67 a Isern).D’altra banda, seguint amb la declaració de Camacho, després de les votacions “molts clubs van descobrir que les actes o escriptures notarials amb què havien votat a favor de Soteras, portaven unes firmes que no havien fet ells, motiu pel qual van exigir explicacions a directius i delegats recentment proclamats de nou”. En aquest sentit, continua dient que “alguns directius i delegats, com el vicepresident i delegat de Lleida Josep Maria Espasa”, amb el qual parla sobre aquest tema, li comenta “sobre les possibles responsabilitats en què podria incórrer i la pressió que estava rebent per part del club Puigvertenc”. Aquest és un dels 26 clubs lleidatans amb actes sota sospita que s’estan investigadnt de més de 170 en tot Catalunya. Cal recordar que més de 400 actes van ser firmades en una mateixa notaria de Sabadell. Camacho manifesta també que quan va veure per primera vegada les actes va detectar “irregularitats notables. Entre elles algunes firmes més que dubtoses tal com li va confirmar Josep Maria Espasa, almenys en el cas del club Puigvertenc”. Tanmateix, Espasa, tal com va denunciar davant de Mossos la llavors presidenta de l’Arbeca, li va dir que “per poder votar hauria d’agafar l’acta notarial que ell li facilitava” de la candidatura de Soteras per no tenir problemes.

Van fer fora el lleidatà Gabernet per no col·laborar

En la declaració del secretari general de la FCF, Oriol Camacho, apareix un detall també molt rellevant de com procedia, des de la mateixa federació, la candidatura de Soteras davant dels que es negaven a col·laborar en el frau electoral. “El Sr. Calle, el 26 d’abril del 2022, va enviar un correu electrònic al professor de l’Escola d’Entrenadors, Adrià Gabernet, pressionant-lo perquè no pogués donar suport a cap altra candidatura que no fos la del Sr. Soteras, motiu pel qual va ser acomiadat mitjançant un expedient que va preparar el Sr. Garrido [un dels col·laboradors de Calle]. Per tant, els senyors Calle i Garrido coneixien perfectament la normativa sobre el deure de neutralitat, la qual cosa si bé no l’aplicaven a ells mateixos, si els va servir per justificar l’acomiadament disciplinari d’aquesta persona”, segueix la declaració. Camacho va afirmar en el seu dia que durant el mandat de Soteras que “hi ha un munt de procediments judicials a nivell laboral, prop de 30 acomiadaments o fins i tot pot ser que més. Fins on jo sé, s’ha acabat reconeixent la improcedència pràcticament en la totalitat de tots i abonant [les quantitats] un any o dos més tard. El procediment és bastant perjudicial per als treballadors acomiadats”.