Ascens amb 49 anys

“Mai he deixat d’estar en actiu”, explica Juanjo Ariza (Lleida, 18-6-1975) que, als 49 anys, acaba d’ascendir a Segona Catalana d’hoquei amb l’Olímpic Reus. Aquest històric jugador de l’hoquei lleidatà, que formava part de la plantilla del Lleida Llista quan el 2000 l’equip va pujar a l’OK Lliga, Divisió d’Honor, com es denominava aleshores la màxima categoria de l’hoquei estatal, explica que “és veritat que a la meua edat ja no estic per jugar una temporada completa, però m’entreno cada any amb algun equip, normalment amb el Bell-lloc o el Juneda i quan em necessiten, em fan la fitxa i jugo. Cada temporada he jugat almenys un partit”, explica.

No només segueix en actiu a una edat en la qual molts esportistes ja no juguen o, si ho fan és en la competició de veterans, sinó que, a més, ha aconseguit un èxit esportiu amb què ja no comptava, un ascens a Segona Catalana.Admet que ja no esperava viure un ascens com el que ha protagonitzat amb l’Olímpic Reus. “Fa anys vaig jugar al Reus Ploms i com que necessitaven un porter en la fase decisiva de la temporada, van pensar en mi. Em van trucar, vaig acceptar jugar amb ells i vaig jugar els últims 12 partits, dels quals en van guanyar 11, aconseguint l’ascens. Ha estat una cosa realment emocionant”, recorda.Ariza va començar a jugar el 1985 al Lleida Llista. “El 86 vaig guanyar la meua primera medalla [recorda]. Vaig començar com a sènior a Segona Catalana i vam ascendir a la màxima categoria, malgrat que no vaig arribar a jugar perquè van fitxar gent i ja se sap que quan hi ha fitxatges, el de casa no juga.” Va començar llavors un llarg periple per clubs de Primera Nacional. “Vaig estar quatre anys al Bell-lloc, uns altres quatre al Reus Ploms, dos a Primera Catalana amb el Mollerussa, vaig tornar al Bell-lloc i la meua última etapa va ser a l’Alpicat, amb el qual vaig estar des de Segona Catalana a OK Plata. Mai m’he retirat, malgrat que el dia que vegi que m’arrossego per les pistes ho deixaré. Però encara no he arribat a aquesta situació”, explica entre rialles.Valora positivament la seua trajectòria. “M’han passat diversos trens i els he agafat tots, el Llista, el Bell-lloc, l’Alpicat, amb el qual vaig estar durant la lesió del seu porter Ricard Casals” i ara, amb l’Olímpic Reus, ha tingut “la millor experiència. M’he sentit acollit i valorat. Aquests partits que he estat amb ells m’he sentit on-fire” i afegeix que “el lloc de porter depèn molt del físic, però és també un estat mental. Veia que em venia el davanter, jo pensava que no em marcaria i no em marcava”.Juanjo Ariza assenyala que es va sentir afalagat quan li va arribar aquesta oportunitat amb l’Olímpic Reus, un equip format fa tres o quatre anys per exjugadors del Reus Ploms i que han viscut ara el seu primer ascens. “Que et vinguin a buscar als 49 anys és increïble. Amb l’ascens he plorat amb ells. Gent molt jove que m’abraçava després del partit final, donant-me les gràcies per haver anat al club, és una cosa que em va arribar. Va ser realment emocionant, tant el dia de l’ascens com els partits anteriors. Em vaig sentir realment bé. Ha estat una cosa increïble”, insisteix el lleidatà.De cara a la temporada que ve està disposat a continuar entrenant-se com fins ara. “Després d’aquesta experiència aniré a entrenar-me on em deixin, espero que també em facin fitxa i confio a poder jugar algun partit, com he fet totes les temporades.”Ariza afegeix que la seua única intenció és continuar entrenant-se i ajudar els joves. “Jo mai seré un tap per a ningú, entenc que els que han de jugar són els joves i jo soc l’últim recurs. Però mentre pugui, seguiré”, afegeix Ariza.