El clàssic Bardet, primer líder

El francès Romain Bardet (DSM Firmenich) va firmar ahir una victòria de pel·lícula, amb intriga fins a l’últim metre, que el va portar a enfundar-se el primer mallot groc de la 111 edició del Tour de França després de l’etapa disputada entre Florència i Rímini. Aguantant una escapada que s’anava extingint a marxes forçades, el duo del DSM format per Bardet i el neerlandès Frank van den Broek va arribar a meta amb les mans al cap, incrèduls, firmant una gesta de pel·lícula. L’any de la seua retirada, en el seu últim Tour, Bardet, que té dos podis, mai havia vestit el mallot groc. I va arribar el somni de la seua vida. El pilot ho va fer a 5 segons, amb Wout van Aert (Visma) al capdavant, seguit de Tadej Pogacar.

Per començar el Tour, una jornada clàssica, amb 7 cotes apta per a aventurers i proves per testar la forma dels favorits. La calima, amb 37 graus, va marcar el trajecte que va unir la monumental Florència amb Rímini. Temut primer assalt que va nàixer mogut tot just abandonar el pilot la capital toscana. Raúl García Pierna (Arkea) va alterar l’ordre, encenent una traca d’atacs, malgrat que el madrileny no va poder entrar en la fuga definitiva amb 9 homes, on va estar atent Ion Izagirre, tot i que el basc està competint amb una costella trencada des de la caiguda la Volta a Suïssa. Izagirre va coronar al capdavant el primer port de la present edició, el Valico Tre Faggi, així com el segon, la Cota de Forche, per la qual cosa es convertia en virtual primer líder de la muntanya. La idea que tenia Izagirre d’enfundar-se el mallot de punts rojos es va esfumar per una caiguda en el descens que el va eliminar de l’aventura.El pilot principal rodava amb el Visma de Vingegaard al capdavant, llançant un senyal que el doble guanyador del Tour ha arribat en forma. A 50 quilòmetres de meta van quedar al capdavant Bardet i Van den Broeck, ambdós del DSM. Cap equip no va moure fitxa en les pujades encadenades. El Visma controlava, ritme assumible, i l’UAE de Pogacar i l’Ineos de Rodríguez acceptaven. La reacció del grup va arribar de la mà del Lidl-Trek, que va tensar el ritme per provocar l’esprint que permetés a Pedersen posar-se el primer mallot groc. Una oportunitat d’or. A 4,5 quilòmetres de la meta, mig minut de renda. Nervis, intriga, dos contra el món, amb el vent en contra. El pilot els tenia a la vista a 1 quilòmetre de meta, però Bardet i companyia van aguantar. El ciclisme de vegades premia els més valents i no els més forts. Llàgrimes per un mallot groc. La pel·lícula va acabar de la millor forma possible per al francès Romain Bardet.