Pogacar s’uneix a la llegenda del Galibier

L’eslovè Tadej Pogacar (UAE) s’ha unit a la llegenda del Galibier amb una colossal victòria en la quarta etapa del Tour de França, disputada entre Pinerolo i Valloire, de 139,6 km, primera cita de muntanya en la qual ha mostrat una superioritat que l’encamina cap al seu somni d’aconseguir aquest any el doblet Giro-Tour.

Intractable Pogacar (Klanec, 25 anys) amb una demostració personal i de l’UAE que han deixat clar qui són els caps del Tour. L’eslovè ha destrossat l’etapa al Galibier per recuperar el mallot groc i marcar un territori propi d’un campió.

L’exhibició en solitari des dels últims km del Galibier fins a Valloire ha permès al "Príncep de Mònaco" alçar els braços amb un temps de 3 h. 46.38, a una mitjana de 37 km/h. Ha estat la seua quinzena victòria de la temporada i la número 78 del seu palmarès, entre aquestes 12 en el Tour.

El cop de Pogacar, amb 18 segons de bonificació inclosos, 8 en el Galibier i 10 a la meta, no ha estat definitiu, però sí significatiu. L’han seguit a la meta a 35 segons Evenepoel, Juan Ayuso i Roglic; a 37 Carlos Rodríguez i Vingegaard, a 53 Mikel Landa, i el gran derrotat, l’equatorià Richard Carapaz a 5.10, desposseït del mallot groc. També ha perdut temps Enric Mas, 4.01.

Cop d'efecte a la general, ja definida. El Galibier ha assenyalat els forts i els febles. Pogacar viu tranquil amb 45 segons sobre Evenepoel i 50 sobre Vingegaard, que no ha dit l'última paraula. Ayuso, quart, és el primer espanyol a 1.10 minuts, el segueix Roglic a 1.14, Rodríguez a 1.16 i Landa a 1.32.

"Soc molt feliç, aquest era el pla i l’hem executat perfectament, Ha estat un somni d’etapa. Rematar només ha estat meravellós. Volia guanyar, conec el recorregut, m'entreno per aquí, corria a casa, és preciós ser en aquests escenaris", ha dit Pogacar vestit de groc

Lazkano, García Pierna i Cristian Rodríguez, a la fuga

El "Giro de França" ha sortit de Pinerolo per dirigir-se a França i afrontar la primera gran cita amb la muntanya. Era el "dia del Galibier", l’examinador dels favorits, el colós històric on s'havien d'explicar els candidats a la glòria. D’entrada, gairebé a pilota aturada i sense anestèsia, el pilot ha començat a pujar Sestrières (2a, 39,2 km al 3.7 %).

Fase d’escalfament en la pujada més llarga del Tour 2024. S’han posat en la fuga amb llicència del pilot 17 homes, entre ells els espanyols Oier Lazkano, Raúl García Pierna i Cristian Rodríguez, el campió del món Van der Poel, els francesos Gaudu, Gregoire i Barguil i el britànic Stephen William, que ha coronat al capdavant.

El grup del líder Richard Carapaz a 3.30 minuts, però era l’UAE de Pogacar el que portava la batuta, amb els homes de Vingegaard atents, sense permetre massa alegries a la fuga, mantinguda a tota hora "al bany maria".

William, tot un guanyador de la Fletxa Valona al Mur d’Huy i del Tour Down Under aquesta temporada, ha tornat a coronar al comandament de l’avançada en el Col de Montgenèvre (2a, 8,3 km al 6%), punt fronterer entre Itàlia i França.

L’UAE provoca una destrossa al Galibier

Era el preludi del Galibier, però abans, en el descens camí de Briancon, l’UAE tirant bloc ha provocat un inquietant tall en el pilot principal que ha obligat el Visma de Vingegaard a intervenir per restablir la normalitat. Politt, el gegant alemany al servei de Pogacar ha tensat la cadena fins el punt de posar en un compromís Carapaz, que ha hagut d’anar a totes per tornar al seu lloc. Un avís, un detall.

Ha estat el preludi abans de la batalla del Galibier, el segon port més visitat després del Tourmalet, un escenari de llegenda, conquerit per primera vegada el 1911 per Emile Georget. A peu de port (categoria especial 22,9 km al 5,1%), amb el cim a 2.642 metres, l’escapada estava sentenciada a 2 minuts. El grup dels favorits tenia cita amb el combat. Primer examen per a l’alta jerarquia.

Després dels intents de fuga de Lazkano, insistent en l’afany, l’UAE ha pres el comandament, i de quina manera. Pogacar ha mogut el seu exèrcit per destrossar molts rivals. Primer ha tirat a fons Soler, després Almeida i han quedat al capdavant 8 corredors amb majoria absoluta del conjunt emiratí.

Han claudicat a 5 km del cim el líder Carapaz, Enric Mas i Thomas. Una fina destrossa al primer gran port. Vuit al comando, amb tres espanyols, Rodríguez, Ayuso i Landa; amb els màxims favorits, Pogacar, Vingegaard, amb Roglic, Evenepoel i Almeida. Un filtre per jugar-se l’etapa i el Tour de França.

La fustigació de l’UAE l’ha rubricat Pogacar en primera persona atacant a 800 metres del cim. Al principi l’ha seguit Vingegaard, però no va durar gens la resistència danesa. L’eslovè anava desencadenat, pletòric, ha coronat el cim Henri Desgrange sol, amb 6 segons sobre el seu màxim rival, i bonificant-ne 8 més.

Ja despenjats, a 20 el grup de Rodríguez, Roglic, Evenepoel i Ayuso, i Richard Carapaz passant el seu calvari particular acomiadant-se de l’efímer mallot groc.

Pogacar, en magistral monòleg, recupera el groc

Descens perillós fins Valloire, de vertigen, amb presència d’alguns blocs de neu a les cunetes, carretera molla. 18 km a meta amb el precipici al costat. Lloc per mirar poc a la cuneta i pensar-hi encara menys. Qüestió de valor i risc. Pogacar s’ha ofert per a una de les seues exhibicions.

No ha atacat abans Pogacar pel vent en contra, però una vegada que s’ha llançat no li han vist més el pèl. Decisiva la baixada, atrevida. Costa avall el líder de l’UAE ha augmentat l’avantatge amb els perseguidors, la qual cosa ha donat una idea del risc que ha assumit el nou líder.

Pogacar s’ha unit a la història del Galibier a Valloire, meta estrenada el 1972 amb el triomf d’un tal Eddy Merckx, en una etapa en què va patir Luis Ocaña. El 2019, Nairo Quintana va guanyar en solitari. El nou heroi del Galibier és el probable hereu de Pantani com a guanyador del doblet rosa-groc del Giro-Tour.

Aquest dimecres es disputarà la cinquena etapa, entre Saint-Jean-de-Maurienne i Saint Vulbas, de 177,4 km, jornada perquè qualli una fuga si no ho impedeixen els esprínters, que tindran una bona oportunitat. En el trajecte dos cotes, la de Cheval Blanc (1,5 km al 4,6) i la de Lhuis (3 km al 4,9).