Espanya se'n va a semifinals després de derrotar a l’amfitriona Alemanya

Un cop de cap de Mikel Merino en el minut 119 va enderrocar el mur de l’amfitriona Alemanya amb èpica, quan tot estava en contra i sortien els penals, i va ficar Espanya a les semifinals de l’Eurocopa, on s’enfrontarà a França, que va deixar a la cuneta Portugal.

Els de Luis de la Fuente es van endur la denominada final anticipada amb una demostració de maduresa, la que deien des d’Alemanya que li faltava a Espanya. Espanya va tenir les idees clares i, malgrat quedar-se sense Pedri als cinc minuts per una entrada de Toni Kroos, va aguantar en la disputa d’un partit sense amo. A la represa va arribar l’1-0 de Dani Olmo, a passada de l’“inexpert”, com va dir Nagelsmann, Lamine Yamal, que als seus 16 anys va tornar a ser decisiu. Tanmateix, Alemanya va serrar les dents i va tancar els espanyols contra la seua porteria, fins que va arribar l’inevitable 1-1 en el minut 89, de Florian Wirtz. 

Però la insistència va permetre a Espanya obrar la proesa i una passada de Dani Olmo, l’MVP del partit, la rematava Merino al fons de les malles fent emmudir l’Stuttgart Arena amb gairebé 60.000 alemanys. El cartell de futbol total que portava el partit no va tardar a convertir-se en una batalla campal, de pel·lícula bèl·lica en la qual ambdós van provar d’aconseguir el control, o que el rival no estigués còmode. Alemanya va tenir clar que havia d’apretar i Pedri l’hi va recordar abans de complir-se un minut amb la primera gran ocasió, deixant clara l’ambició ofensiva d’Espanya. El blaugrana, tanmateix, va ser un soldat caigut als cinc minuts, abatut per un Kroos que es va jugar un comiat ben amarg. 

El madridista va caçar el canari i, a més de tallar una contra i no veure la targeta groga, va lesionar al genoll un Pedri substituït per Dani Olmo. Just quan demanava el canvi, Kroos deixava una trepitjada a Yamal que bé podia ser una altra groga, la segona hauria estat i un altre guió favorable a Espanya. Els de Luis de la Fuente van tardar diversos minuts a sortir de la commoció de perdre un referent important per guanyar aquesta lluita per aconseguir la pilota. Espanya gairebé va improvisar i va haver de suar davant d’una Alemanya que va destruir sense contemplacions, buscant a poc a poc el seu joc en atac amb Musiala, Gündogan i un Havertz que va rematar de cap a les mans d’Unai Simón en l’única local. No va estar còmoda ni una ni l’altra selecció. Nico Williams i Yamal van entrar poc en contacte amb la pilota i, quan ho van aconseguir, les centrades no van trobar bona destinació.

Espanya va recuperar la possessió a la represa i va demostrar tenir molt més clar el seu pla, en una clara ocasió de Morata que va disparar alt. L’equip de De la Fuente, amb Unai Simón salvant bé la pressió en les passades llargues, va buscar les bandes i, d’un costat a l’altre, Yamal la va posar enrere per a l’entrada sense marca d’un Dani Olmo que la va enviar a la xarxa (1-0). 

Amb mitja hora al davant, Nagelsmann va moure fitxa i va posar els esperats titulars Andrich i Wirtz, més un Füllkrug que li va funcionar com a referència ofensiva. Entre les grogues i el desgast, De la Fuente també va mirar a la banqueta, donant entrada a Nacho, Ferran i, ja cap al final, a Merino i Oyarzabal. A Espanya li va faltar la possessió en aquell moment.

Tampoc va saber matar a la contra Espanya, amb Williams i Yamal, abans de ser substituït, amb bones arribades en superioritat. Andrich va forçar la gran parada de Simón i Füllkrug va rondar el perill, amb una pilota al pal com la més clara. Espanya es va multiplicar enrere, va patir sense pilota i va tenir un altre ensurt en un mal servei de porta de Simón que Havertz no va aprofitar. El setge pintava malament i Kimmich va guanyar una pilota que semblava perduda perquè Wirtz enviés el partit a la pròrroga en el 89. 

Un nou gir en el guió i una pel·lícula ja de drama total, amb l’àrbitre de nou indignant tothom. A la pròrroga, Espanya es va sentir de nou còmoda amb la pilota i Alemanya va renunciar al descontrol que li havia donat bon resultat. Alemanya va reclamar un penal de Cucurella que Taylor va descartar ràpid i Unai Simón va tenir un parell de bones estirades. Semblava que els penals estaven ja firmats, però llavors es va treure la centrada Olmo que va enviar Merino a la xarxa, per silenciar Stuttgart i mantenir la ratxa espanyola. Alemanya no va poder evitar que Kroos digués adeu al futbol. L’amfitriona ho va buscar i Carvajal es va sacrificar amb la segona groga (no podrà jugar les semifinals per sanció), perquè Espanya segueixi amb llicència per somiar en una quarta Eurocopa.

“Moriré amb aquests jugadors”

Luis de la Fuente, seleccionador espanyol, va enaltir la victòria i el seu equip. “Jo el que vull és que em valorin els meus jugadors, aquest és el veritable examen que passo cada dia. I em sento valorat, però això és el que m’inquieta. La visió que tingueu des de fora m’és igual. El que em preocuparia és veure que no tinc la confiança i el suport del vestidor. Sempre m’he sentit avalat per aquest grup que s’hi deixa la vida. Jo moriré amb ells, com el que farien ells amb mi”, va declarar en roda de premsa.

Va defensar els canvis de Lamine Yamal i Nico Williams, malgrat perdre verticalitat: “És bo córrer o no? S’ha demostrat que sense córrer es pot guanyar també. Necessitàvem córrer menys i ser més contundents a dalt”, va explicar. “És moment per posar de relleu el que hem aconseguit i posar de relleu aquest moment històric. Hi ha unes baixes segures per a les semifinals, físicament veurem com evolucionem aquests dies. Pedri ha rebut una entrada fortíssima, segurament podíem pensar que hauria d’haver estat valorada d’una altra manera disciplinàriament”, va afegir.