Finalistes!

Amb una actuació excelsa, Lamine Yamal va impulsar Espanya cap a la victòria sobre França (2-1) i a la seua cinquena final de l’Eurocopa, que disputarà diumenge vinent a Berlín contra Anglaterra o Països Baixos. Lamal va tancar una actuació per al record que va coronar amb un golàs a la primera part, als 21 minuts, amb què Espanya va igualar el gol de Kolo Muani per a França. Després, Dani Olmo va marcar el segon del combinat dirigit per Luis de la Fuente i Espanya va aguantar els intents del conjunt gal en la segona part per igualar el xoc. Espanya lluitarà pel seu quart títol després dels conquerits el 1964, el 2008 i el 2012.

“És igual el rival a la final, serà un de molt bo. L’esperem amb els braços oberts”, va dir el tècnic

Va ser un partit per al record de Lamine Yamal, que amb 16 anys i 362 dies va impulsar la remuntada amb un primer gol que el converteix en el golejador més precoç de la història del torneig i, a més, va ser triat MVP del partit. També per a un Dani Olmo, autor del 2-1, que amb tres gols en tres duels seguits, és l’internacional espanyol amb una millor ratxa en una Eurocopa. I Espanya, amb sis victòries seguides, també bat les seues millors dades en la competició.De moment, el conjunt entrenat per Luis de la Fuente es va guanyar el dret a buscar aquest quart títol, que situaria Espanya al capdavant del palmarès del campionat continental. I ho va fer sent millor que França, amb més joc i ocasions.I això que va ser França la que es va avançar en una de les poques ocasions que va tenir el combinat de Didier Deschamps. I aquesta França, si alguna cosa té, és solidesa defensiva. Però Espanya va ser la primera selecció a marcar-los de jugada i a fer-ho per partida doble, primer amb un autèntic golàs de Lamine Yamal i, després, amb la buscada fortuna de Dani Olmo. Dos martellades per reparar l’error de marcatge en el gol inicial de Kolo Muani. Estava passant-ho una mica malament Espanya, amb una França encoratjada després del gol, que no va atacar gaire més però que semblava tenir el control del partit. Feia falta un canvi ràpid de xip i Lamine Yamal, el 21, es va treure un golàs de la seua màgica cama esquerra. Va enganyar i va trencar la llunyana marca d’Adrien Rabiot, des de lluny en la frontal de l’àrea, i no ho va dubtar; cop amb l’esquerra amb rosca. Va superar Maignan la pilota, que va donar al pal i va entrar abans que Lamine, en el seu primer gol en aquesta Eurocopa, obrís una altra carrera per festejar l’empat.I tot just 4 minuts després Dani Olmo, malgrat que semblava que el seu xut se n’anava fora i inicialment es va anotar el gol en pròpia porta a Jules Koundé, va consumar la remuntada. I ho va fer després d’una gran jugada, en la qual el de Terrassa, amb un toc subtil amb l’exterior del peu dret dins de l’àrea, va enganyar un Aurélien Tchouameni que es va quedar trencat.Després de la remuntada, va ser França la que es va ensorrar. Espanya va amarrar la pilota, i va tenir a més alguna contra perillosa en botes de Nico Williams i Lamine Yamal en les poques accions en què França va intentar atacar i va poder Espanya recuperar la pilota. Però el primer temps va tenir dos cares; fins al 2-1 amb ocasions de gol i, després dels gols, una pausa espanyola a través de la possessió de pilota.Amb aquests dos gols del triomf, Espanya suma 13 gols a l’Eurocopa 2024, igualant el seu propi rècord de gols en el torneig, establert la passada edició del 2020. Només França (que en va marcar 14 el 1984) ha fet més gols en una fase final, així que si Espanya marca un gol a la final, igualaria aquest rècord i, si en fa dos o més, trencaria un rècord històric més.Després del descans, el partit va tornar a estar més mogut, però sense canviar el fet que França no trobava la manera de mossegar ni atacar els espanyols. De fet, una pilota llarga per a Nico Williams gairebé va acabar en tragèdia per a França, però el toc de l’extrem de l’Athletic per intentar superar un Maignan que va sortir de la porteria no va funcionar i el porter va tallar l’acció, de forma molt, però que molt arriscada.El seleccionador espanyol, Luis de la Fuente, va haver de moure la banqueta quan Jesús Navas es va lesionar al poc de sortir de vestidors, donant entrada a Daniel Vivian i passant Nacho a la posició de lateral destre. Canvi que va obligar els espanyols a modificar l’esquema, al perdre profunditat ofensiva per la dreta i haver d’ajudar Nacho en la cobertura a Mbappé. Tot va sortir genial, a cor què vols. En canvi, el seleccionador francès, Didier Deschamps, sí que va moure fitxa a voluntat pròpia i ho va fer per triplicat, buscant canviar el signe d’un partit que tenien en contra en tots els aspectes. Així, Antoine Griezmann, Eduardo Camavinga i Bradley Barcola van entrar alhora al minut 62 per revolucionar el xoc, sense èxit. Espanya, ben assentada, no va permetre una reacció gal·la. De fet, Lamine Yamal va ser qui més a prop va estar de marcar al final del xoc, amb un xut similar al de l’1-1, més fort però massa alt.

Lamine Yamal, extrem de la selecció espanyola, va expressar ahir, després de la classificació per a la final de l’Eurocopa 2024 amb un triomf per 2-1 contra França, que ara “queda el més important”, que és aconseguir “el títol” del torneig a la final de diumenge vinent contra el guanyador del duel entre Anglaterra i Països Baixos. “Soc molt feliç pel pas a la final, però queda el més important, endur-nos el títol”, va exposar en declaracions a Televisió Espanyola.

Yamal va marcar el gol de l’empat. “Estàvem en moments difícils, perquè al final havien marcat el seu gol molt aviat, no ho he pensat, he intentat posar-la on ha anat i soc molt feliç. Intento no pensar gaire, gaudir i guanyar. Sobretot, a guanyar, guanyar i guanyar. És el que tenim en ment”, va declarar.Per la seua part, el seleccionador espanyol Luis de la Fuente va dir: “Estem feliços, sento orgull dels meus jugadors, que són excepcionals. Hem tornat Espanya al lloc que li correspon. L’esport, de vegades, cal viure’l amb molta humilitat. Estem a la final i hi haurà un rival grandíssim. Estem aconseguint una cosa excepcional, però volem fer història i guanyar la final. El treball de l’equip ha estat enorme, sobretot en defensa. El segon temps ha estat més tàctic. No hem pogut contraatacar com en el primer. És igual el rival a la final, serà un de molt bo. L’esperem amb els braços oberts”, va concloure.