FUTBOL PROJECTES SOCIALS
UE Gardeny, no només futbol
El club lleidatà, a més de fomentar la pràctica de l'esport, treballa en la inclusió social i fomenta hàbits saludables
De 200 futbolistes, 135 no han pogut abonar la quota per falta de recursos
Com en qualsevol altre club formatiu, els nens a la UE Gardeny practiquen esport i aprenen a jugar a futbol però, com recorda la seua presidenta, Emilia Cuenca “fem també una obra social. Tenim molts nens de famílies sense recursos, però aquí se’ls valora, se’ls cuida, els fem un seguiment”, explica. Les dades avalen la presidenta: “Tenim 200 nens i 135 tenen quotes impagades. Serveis Socials en té becats 45 i 20 més els bequem des del club amb els nostres propis recursos”. Davant d’aquesta situació, el Gardeny ha elaborat una memòria amb la tasca que exerceixen per veure si aconsegueixen una beca de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol. “Les beques ens permetrien ampliar l’abast dels nostres programes i oferir oportunitats a més membres de la comunitat”, afegeix.
Cuenca va arribar a la presidència la primavera del 2021 amb els efectes de la pandèmia encara visibles. “Teníem quatre equips, però vam fer estades, captació de nens i aquesta passada temporada hem tingut 15 equips”. Malgrat que creu que podran tenir-ne algun més, perquè “a final de temporada van venir 30 nens”, lamenta que no seguiran ni l’amateur ni el juvenil, en aquest cas perquè “se n’han anat. Altres clubs s’emporten els que destaquen”.
«Per a molts clubs això és un negoci. Jo no ho veig així. Ho veig com una sortida per als nens, l’esport és salut, aquí els ensenyem valors, els ajudem a menjar sa, a cuidar la higiene personal.. Se senten a gust, tenim una sala d’estudis perquè facin els deures i hi ha pares voluntaris que ens ajuden en aquesta tasca. En altres llocs els veig que juguen molt pressionats, perden el respecte a altres nens.. de vegades he sentit que diuen “no podem perdre amb aquests gitanos”», comenta amb tristesa.
El Gardeny vol continuar treballant la inclusió social a través de l’esport. “De vegades em pregunten per què ho faig. Soc del barri, ho faig per l’afecte a la meua gent. Penso que podem aconseguir moltes coses i em sento orgullosa d’ajudar a la meua gent” i se sent satisfeta de veure que “aquí canvien d’actitud, baixa l’absentisme escolar, aprenen a conviure amb altres ètnies i altres nacionalitats, aprenen valors...”. I els ajuden: “Tenim acords perquè les revisions mèdiques els surtin més barates, i la roba també, perquè al club no guanyem ni un euro amb les equipacions”, conclou.