Un altre cop de Pogacar

Amb una demostració marca de la casa, atacant de lluny, l’eslovè Tadej Pogacar (UAE) va irrompre al Pirineu amb un cop en solitari que li va donar la victòria a la catorzena etapa del Tour de França, disputada entre Pau i Saint-Lary Soulan-Pla d’Adet, de 151,0 km, en la qual va reforçar el mallot groc davant del danès Jonas Vingegaard, el seu enemic número 1. Una altra demostració de Pogacar (Klenec, 25 anys) en la primera gran cita d’alta muntanya. Va guanyar l’etapa del Galibier i es va endur la del Tourmalet, la número 13 del seu compte al Tour. Triomf en solitari, donant un altre cop a sobre de la taula, que només va contestar, una mica lluny, a 39 segons a la meta, el danès Jonas Vingegaard, que ara és segon a 1.57 minuts. El primer ascens del dia era “sa majestat el Tourmalet” (Especial, 19 km al 7,4), la muntanya de les muntanyes del Tour, coronada per primera vegada el 1910, el primer gran port i més transitat en la història de la gran boucle, 87 vegades. Una sorpresa esperava el ciclisme espanyol en la present edició. Oier Lazkano (Movistar) es va apuntar a la història del Tourmalet coronant en solitari el mític cim. El vitorià, titular a les escapades, es va ficar en la fuga inicial i a falta de 500 metres de l’alt va respondre a un atac del francès Gaudu per irrompre en solitari en el palmarès de la mítica muntanya. En el descens es va mantenir l’escapada, que va començar a desintegrar-se a peu de Pla d’Adet. El grup del líder sotjava a poc més d’1 minut. A vuit quilòmetres de meta, l’UAE va desplegar la seua estratègia. Va atacar Adam Yates, setè a la general, per obligar a desgastar els seus peons al Visma i Soudal de Vingegaard i Evenepoel, o potser per a un atac posterior de Pogacar que li permetés enllaçar amb el britànic i volar tots dos fins al cim. La segona possibilitat va ser la bona. Pogacar va atacar a 5 km del cim, va atrapar Healy, últim supervivent de la fuga del dia, i Yates. I ja no va mirar enrere. Campi qui pugui. Vingegaard, sempre fred, sense perdre els estreps, es va posar a perseguir, al seu ritme. Els altres, Evenepoel, Rodríguez i companyia nadaven com podien amb un corrent molt advers. El líder va devorar la pujada plena d’aficionats, per un passadís estret que la falta de sentit comú d’alguns converteix en intransitable. Al final, l’etapa va deixar cara a cara els guanyadors dels últims quatre Tours. Pogacar va fer un pas més per al somiat doblet Giro-Tour, fita firmada per últim cop per Pantani el 1998. Vingeggard va assumir el càrrec de cap de l’oposició.