Espanya regna a Europa

La selecció espanyola es va convertir ahir en la reina d’Europa després de conquerir la quarta Eurocopa de la seua història al derrotar a la final per 2-1 Anglaterra, un altre rival que va acabar també per claudicar davant d’un equip que va ser superior i que el va ajusticiar en els compassos finals amb un gol de Mikel Oyarzabal. Després de les victòries del 1964, 2008 i 2012, Espanya torna a ser a dalt de tot i és la més premiada d’un continent en què supera Alemanya, amb 3, i França i Itàlia, ambdós amb dos.

La ja tetracampiona europea va ser fidel al seu estil i no es va espantar pel que hi havia en joc ni per l’entitat del rival, que malgrat la seua bona trajectòria històrica contra els espanyols, seguirà sense aixecar el ceptre europeu. Després d’una primera part espessa, la segona va ser diferent gràcies a una Espanya que va obrir el marcador aviat amb una nova combinació dels seus ja consagrats joves, Lamine Yamal, assistent, i Nico Williams, golejador. Allà es va llançar a buscar els Tres Lleons, als quals no va engabiar i ho va pagar amb l’empat, però que va acabar caçant amb un gol de Mikel Oyarzabal al minut 86, premi per a un futbolista que ha passat pel dolor i l’amargor d’una greu lesió de genoll que va tallar la seua progressió.Anglaterra va deixar clares les seues intencions des del xiulet inicial. Va deixar la iniciativa a Espanya i es va refugiar més a prop de la seua àrea, amb Foden tractant de destorbar tot el que fos possible la sortida de pilota amb Rodri, i provocant que el ritme de la final fos el que més li convenia i on més còmoda i protegida se sentia. Al combinat estatal li va tocar optar per la paciència per trobar alguna escletxa en l’entramat defensiu dels de Southgate, ben plantats i solidaris. Les ocasions van anar amb comptagotes i tant Jordan Pickford com Unai Simón no es van emportar gaires sobresalts en els primers 45 minuts. El més gran per als anglesos va ser una internada de Nico Williams que va obligar a una gran acció defensiva de John Stones per evitar mals majors.L’equip de De la Fuente no aconseguia trobar ni Dani Olmo ni Fabián a prop de la zona perillosa, mentre que Lamine Yamal estava ben subjectat per Shaw, novetat a l’onze d’Anglaterra. La segona meitat va ser diferent. Malgrat el canvi obligat de Zubimendi pel lesionat Rodri, la roja va desarmar el rival tot just reprendre’s el partit. Va ser una ràpida sortida a un toc que va caure als peus de Yamal amb espai per conduir i trobar una assistència més –la quarta del torneig– a Williams, que va definir amb qualitat davant de Pickford per posar l’1-0. El gol va deixar tocada una Anglaterra que es va desajustar, la qual cosa no van aprofitar els de De la Fuente per fer més mal amb bones ocasions d’Olmo, Morata i Williams.Els anglesos es van veure obligats a fer un pas endavant i Southgate no va dubtar a posar Ollie Watkins, heroi de les semifinals, per un desaparegut i amonestat Kane. Bellingham va llançar un avís des de fora de l’àrea després del carrusel d’ocasions rivals, a la que se’n va afegir una més a les botes de Yamal que va topar amb una mà salvadora de Pickford. De la Fuente va buscar aire a dalt amb Oyarzabal per un treballador Morata, mentre que Southgate se la va jugar amb l’entrada de Palmer per un dels seus mitjans (Mainoo) i li va sortir bé. Bellingham va iniciar una jugada que va acabar fora de l’àrea on va arribar solt el davanter del Chelsea, que amb l’esquerra va dibuixar l’1-1 lluny de l’abast d’Unai Simón i obria de nou la final.El partit va tornar als camins que volien els Tres Lleons des de l’inici. El ritme va baixar, Espanya va agafar el comandament total de nou i va poder tornar a posar-se al davant després d’una altra combinació de qualitat i amb Yamal tornant a topar amb Pickford. La pròrroga sortia, però Oyarzabal i Cucurella van connectar i el de l’Eibar va prendre la seua revenja personal per donar la glòria europea a la millor selecció del torneig.