Miquel Travé, el piragüista urgellenc que competirà als Jocs Olímpics: “Tinc nivell per estar al podi”

Com estan els nervis a pocs dies perquè comencin els Jocs Olímpics de París?

De moment es porten bé, però quan ens aproximem a les dates clau ja aniran sortint. De moment cal tenir el cap fred i anar pas a pas.

Què suposa estar en uns Jocs Olímpics?

Per a mi és haver complert un somni. Des que vaig començar a competir i a disfrutar amb el piragüisme vaig veure que el meu objectiu seria arribar algun dia a competir en uns Jocs Olímpics. Per a mi és un honor poder estar-hi, i més com a successor d’Ander Elosegi, quatre vegades diploma olímpic de canoa.

Han passat dies des que va aconseguir la plaça olímpica, però.. ja es creu que competirà en uns Jocs?

Costa una mica creure-t’ho perquè és una fita molt gran, però quan arribi allà i tot es posi en funcionament suposo que ja ho aniré assimilant. Sé que he de continuar treballant com he fet fins ara perquè al final és una competició que he d’afrontar com qualsevol altra, no d’una forma especial, sinó fent el que sé fer com sempre faig i treure el millor de mi.

Encara que són els seus primers Jocs, és un dels principals arguments d’Espanya per aconseguir medalla.

Hi ha opcions, és evident que n’hi ha, i no es pot tancar la porta, però no m’hi centro. Sé que si aconsegueixo medalla serà fruit del meu rendiment, per això buscaré treure el màxim de mi, però si amb això no obtinc la medalla serà perquè els altres ho han fet millor que jo. No obstant, sé que tinc nivell per estar al podi, i si ho assoleixo, seria posar la guinda a tota aquesta història, i més en els meus primers Jocs Olímpics.

Nota més pressió pel fet de ser candidat a pujar al podi?

No especialment. La qüestió és saber afrontar la competició com una més, no s’ha de fer una baixada espectacular, ni fer una cosa increïble per molt que siguin uns Jocs Olímpics, sinó saber estar al lloc i fer el que he de fer en cada moment, mantenint el cap fred i no sortir del guió. En definitiva, ser al més normal possible per poder donar la millor versió de mi mateix.

És una disciplina en la qual tot es decideix en poc més de minut i mig. No dona gaire temps per pensar.

Totalment. Crec que el que serà més difícil de gestionar serà el públic, els nervis d’estar a la sortida i saber que hi haurà 12.000 o 13.000 espectadors que tindran els ulls posats en mi quan faci el descens. Mai he viscut una cosa així davant de tanta gent, serà diferent i impressionant alhora. És un minut i mig en el qual tot pot passar. Pot ser que als deu segons d’haver començat alguna cosa hagi anat tan malament que no pugui salvar la mànega, però tinc confiança i el meu objectiu és donar el meu màxim nivell i després el que hagi d’arribar ja arribarà.

És el vuitè piragüista lleidatà de la modalitat d’eslàlom que acudeix a uns Jocs, cosa que confirma una vegada més que Lleida continua sent un planter inesgotable de palistes olímpics.

A la Seu d’Urgell tenim unes condicions immillorables per arribar a un gran nivell competitiu en el piragüisme d’eslàlom. Tant el Parc del Segre, que és la millor instal·lació a nivell nacional, com el club Cadí Canoe Kayak han fet créixer aquest esport a Espanya.

Malgrat la seua joventut acumula ja moltes medalles, tant a nivell absolut com de base. Com es porta ser un referent de l’eslàlom?

Sempre he intentat ser al més discret possible, buscant l’esportivitat i el bon rotllo. Quan de petit mirava els meus ídols, hi havia coses que m’agradaven i d’altres que no i sempre he intentat tenir-les en compte per crear un referent millor, sabent que pots ser la inspiració de molts joves que estan pujant i que tenen moltes ganes d’arribar a uns Jocs Olímpics o a un Mundial. Sempre intento ser un bon exemple en tots els sentits de la paraula.

Quins consells donaria a aquests joves que volen emular-lo?

Principalment que s’ho passin bé i es diverteixin, perquè l’esport és per gaudir-lo, per passar-ho bé, i si es gaudeix tot va millor. Hi ha gent que és més competitiva que una altra i si gaudeixes la competició, endavant, posant-hi sobretot moltes ganes i amb molta disciplina. I a qui no li agradi tant competir però li agrada el piragüisme, que ho continuï fent i no es deixi eclipsar per un resultat, sinó que gaudeixi.

Es va inspirar en algun referent?

Sí, he intentat agafar el millor de cadascun dels esportistes que tenia al davant, com Ander Elosegi, que ha estat com el meu germà gran; em va ajudar i va guiar en els inicis i ha estat molt important per a mi. També m’he fixat en el nivell tècnic del francès Tony Estanguet, triple or olímpic, i en la manera que té Maialen Chourraut d’afrontar les situacions, amb aquest positivisme. He intentat agafar el millor de cada un.

El camí fins aquí ha estat llarg i dur, sacrificant en moltes ocasions part de la joventut i adolescència. Estar en els Jocs Olímpics ho compensa tot?

Sense cap dubte. Molta gent em ve ara i em diu “quina sort que tens”. Sí, és cert, però jo no he pogut viure una vida universitària, per exemple, i he hagut de sacrificar moltes coses pel tipus d’esport que faig, però he escollit aquest camí i estic orgullós d’haver-ho fet, ho he gaudit molt i ho estic fent. Però està clar que hi ha coses a les quals cal dir que no i això és una cosa que es pot fer només si hi ha disciplina. Considero que he escollit bé i que ha valgut la pena tot el sacrifici, n’he gaudit molt del camí i ara queda poc per als Jocs, que és un somni.