Pierre Oriola, el nou fitxatge de l'Hiopos Lleida: «No vinc a retirar-me, vinc a competir»

Content de tornar a casa?

Sí, molt content de tornar, d’estar a Lleida, al costat de casa, en un club que ja conec i que ha evolucionat molt amb els anys. Encara hi ha gent d’aquella època en la qual vaig estar i veig que les coses es continuen fent igual, o crec que millor que aleshores.

Quan se’n va anar de Lleida per recalar a l’Osca, en algun moment va pensar que es podia donar el cas de tornar i, a sobre, fer-ho a la Lliga ACB?

En aquell moment, com que el projecte era tan nou, era difícil pensar que amb el temps es podia donar el cas. Ha costat i no ha estat gens fàcil per al club, que ha passat anys molt durs, amb algun descens, però la gent ha continuat treballant, fent les coses bé i al final tot té la seua recompensa. També s’han alineat els astres, com la irrupció del Gerard [Encuentra], que porta fent un treball espectacular aquests anys amb la culminació ara de l’ascens. A més, la gent està molt animada, amb moltes ganes, i esperem que Lleida sigui durant molts anys on es mereix, que és l’ACB.

No sé si ha tingut ocasió d’assistir a un partit al Barris Nord o de veure’l per televisió, però el pavelló s’ha convertit en una bombonera, res a veure quan vostè jugava.

No he tingut el plaer de venir al pavelló perquè ha estat difícil quadrar-ho amb el meu calendari, però he vist partits per la televisió, vaig veure la Final Four i tot el desplaçament que hi va haver Madrid, i també a Alacant en el play-off. Aquesta penya tan multitudinària del Nucli Burdeus, tota la gent que s’ha sumat al Força Lleida que recorda l’afició que hi havia en l’època del Caprabo Lleida i confiem que siguin molts els anys que puguem disfrutar-ne. Està clar que l’afició és clau en l’esdevenir del club i de l’equip, i més en una Lliga tan exigent com l’ACB, on els partits de casa són primordials.

Haurà parlat ja amb Gerard Encuentra, què és el que li ha demanat que aporti?

M’ha dit que aporti el que jo sé fer, que és jugar dur i intens, que aporti treball, sacrifici i també experiència, que al final és un grau, ajudant els joves i sent un pilar al vestidor que en els moments complicats intenti aixecar la moral de la gent. I també ajudar en tot el que pugui el Gerard, perquè és un entrenador nou a la Lliga, amb present i una projecció de futur increïble. Vaig amb un idea clara al cap i no vinc aquí a fer els meus números.

Després d’unes temporades marcades pels problemes físics, ve a Lleida també amb l’objectiu de reivindicar-se?

Sí, per a mi aquesta temporada ha de ser important. Vull ajudar el Força Lleida a mantenir-se a la categoria, que aquest projecte no duri un any sinó que el club i la ciutat siguin molts més anys a l’ACB, però a nivell individual, després de deixar enrere les lesions, sí que vull reivindicar-me i donar un cop sobre la taula i dir que ja s’han acabat les lesions. No vull estar canviant d’equip cada temporada, perquè això tampoc no ajuda a nivell mental. M’agradaria estar els anys que em quedin de carrera en un projecte, i crec que Lleida pot ser un molt bon lloc per reivindicar-me.

Té ganes de tapar alguna boca, sobretot d’aquells que ja l’havien retirat?

Una mica sí, encara que reconec que jo també vaig ser el primer a pensar en la retirada per culpa de les lesions, però quan vaig decidir continuar, tots aquells dubtes van quedar enrere. És un tema que ha portat molta cua i les lesions no deixen de ser una part de l’esport. Per sort o per desgràcia només he patit una lesió, malgrat que m’ha crucificat més del que em pensava, per això el que vull és que es deixi de banda tot això. Aquesta temporada passada he jugat trenta partits amb el Manresa, sense lesions ni problemes, i en els dos últims mesos vaig recuperar un nivell de joc molt bo, i el que vull és que la gent es quedi amb això, no que continuï pensant en les lesions. De lesió només n’he tingut una, però he tardat més del normal a recuperar-me. Vull que la gent tingui clar que no vinc aquí a cobrar i ja està, vinc a jugar, a divertir-me, a passar-ho bé i a ajudar el club, els meus companys i la ciutat que segueixin a l’ACB durant molts anys. El meu objectiu és acabar amb tots els dubtes que encara tingui la gent sobre mi, que encara pugui pensar que vinc aquí a retirar-me. No vinc aquí a retirar-me, vinc a competir.

Serà, tret de sorpresa, el toc lleidatà de la plantilla.

Tant de bo poguessin sortir més jugadores de Lleida, perquè voldria dir que el treball s’està fent bé, però entenc que el món professional és complicat. També vull ajudar el club, no només l’equip professional, sinó també amb la base, si es necessita ajudar els equips de base o el que sigui, al final estem aquí per sumar tots.

Arriba a un equip en què es retrobarà amb antics companys, com Villar, Caicedo i Paulí, amb els quals va coincidir al Barça, i també Madsen, amb el qual va compartir vestidor a l’AEK d’Atenes.

Els conec tots personalment, sé com juguen, i aquest fet també serà un plus a favor a l’hora de quadrar les peces i integrar-nos, perquè serà més fàcil.