Marc Torres, adjunt a la presidència del Lleida CF: «El Lleida serà viable»

Quina és la situació actual econòmica i institucional del club, sobretot en referència al deute amb Hisenda i Seguretat Social?

No hi ha grans avenços però sí que hem pogut reduir el deute a nivell de Seguretat Social en més d’un milió d’euros. El deute inicial era de 3.300.000 euros després de fer l’auditoria i hem aconseguit rebaixar-lo en 1.400.000 euros. Ara ens trobem en la segona fase d’iniciar la negociació per aconseguir una moratòria que és el nostre objectiu. En cap moment no vam parlar que el deute es pagaria de cop. Volem acordar aquest ajornament amb la Seguretat Social, ja ens han dit la manera de fer-ho i anirem pagant les quotes que corresponguin. Amb Hisenda ha estat tot més difícil. Tenim acordat com hauria de ser l’ajornament i les condicions de pagament, malgrat que és cert que ha sorgit nova documentació que ha de ser revisada novament per part d’Hisenda. I per això, la idea era tenir aquest acord tancat el 30 de juny però hem trobat una petita pedra al camí que fa que segurament ens n’anem a finals d’aquest any per tenir l’assumpte arreglat.

Quin tipus de documentació?

Això ve del fet que quan vam arribar al club no disposàvem de cap tipus de documentació del club. Hem anat extraient informació a través dels diferents procediments judicials que teníem i dins d’aquests procediments judicials vam poder apreciar que hi havia una sèrie d’irregularitats que nosaltres mateixos vam denunciar a Hisenda i arran d’això, dos anys després d’haver presentat aquesta denúncia tributària a Hisenda, se’ns requereix ara més documentació que no tenim i que mirarem com pot afectar el deute.

Quins seran els pròxims passos a seguir?

Tenim prevista una reunió amb Hisenda al setembre i preveig que durant la tardor ho puguem tancar i arxivar aconseguint unes condicions d’ajornament del deute. Això sí, al marge del deute antic que s’ha de pagar, nosaltres estem al corrent de pagament. De fet, el pressupost d’aquesta temporada ja s’ha previst tenint en compte les quotes que s’han de pagar tant d’Hisenda com de Seguretat Social. El full de ruta el tenim, el pla econòmic hi és i l’únic que falta per saber és si la moratòria serà de cinc o sis anys per poder pagar el deute.Hem hagut de fer aquest pla de viabilitat fent una mica de Sherlock Holmes, buscant informació i documentació a través del jutjat o de la inspecció de Treball. I això no és senzill ni ràpid.

Ha tingut la sensació que des de fora es posaven pals a les rodes en les negociacions amb Hisenda i Seguretat Social?

Ho sospitem. Si ja teníem dificultats, hem tingut més dificultats del que és normal. No sabem concretament què, però sí que és veritat que en certs moments hem notat que hi ha hagut un cert canvi de criteri en determinades converses amb algunes persones. Ens han obert les portes lògicament perquè si tu et presentes amb la voluntat de pagar te les obren, però no està sent un camí fàcil. No vull dir que hi pugui haver alguna influència de certes persones perquè no tinc proves i Déu em guardi de fer una acusació greu en aquest sentit. El que sí que hem notat és que l’ambient no ha estat el mateix en determinats moments i circumstàncies. I això de vegades et fa pensar coses. Dius, vaja, això ahir era blanc i avui és gris i per què? Bé, al final, després de dos anys i mig ja coneixem perfectament el que es mou a la ciutat. Luis [Pereira] està amb força per lluitar contra aquestes dificultats. El que volem és sanejar el club, que sigui viable i una vegada arreglem aquest tema ho serà.

Això passa perquè el club generi més ingressos.

Un dels objectius d’aquesta temporada és millorar el departament de màrqueting. Nosaltres comptem dins del pla de viabilitat amb un increment de massa social, però també de patrocinis. Abans trucaves a la porta en fred i te la tancaven, però després del bon treball que s’ha fet en aquests dos anys a nivell social, posant 3.000 o 4.000 persones en cada partit i ja no parlo de les 10.000 que hi va haver davant de l’Europa, es veu que hi ha més interès en el nostre projecte per part de les empreses.

Quin pressupost manegen per a la temporada?

Ronda el milió i mig d’euros. Per això em sorprèn quan des de l’altre costat de la ciutat es diu que només s’han gastat 700.000 euros en el Badalona Futur. Perquè coneixent com funciona el mercat aquesta xifra no em quadra.

Quan caminarà sol, per dir-ho d’alguna manera, el club?

Ens hem marcat com a objectiu esportiu que aquesta sigui la temporada de l’ascens, però com que això no ho podem controlar, sí que ens hem proposat que a nivell financer i econòmic sigui la de la consolidació. Un objectiu és convertir el club en SAD i crec que ho aconseguirem en la temporada 2025-26.

Recentment es va celebrar la vista oral pel conveni de l’ús del camp. Són optimistes?

Estem complint totes les condicions. Ens estem fent càrrec del manteniment amb una gran inversió inclosa, els futbolistes estan cobrant al dia, estem reactivant el futbol base i becant jugadors de famílies amb pocs recursos. Jo no soc qui posa els diners, però defenso la persona que els posa i em dol que no tingui suport institucional.

Fa uns dies el regidor d’Esports, Jackson Quiñónez, va dir que la relació amb el Lleida havia tornat a la casella de sortida. Quina opinió li mereix, aquest fet?

El problema és que mai no ens hem mogut de la casella de sortida. La primera reunió amb l’alcalde la vam fer als sis mesos d’accedir al càrrec, i tot van ser bones paraules però a l’hora de la veritat, res. Els fets demostren que no tenim cap tipus de suport de l’ajuntament, més aviat al contrari. Ens sentim menyspreats perquè no ens tenen en compte per a res. Segurament té molt a veure el fet que el cap de gabinet de l’alcalde sigui una persona vinculada a un altre club, el principal objectiu del qual és accedir al Camp d’Esports.