Miquel Travé acaricia la medalla: una penalització el deixa sense un podi que tenia a les mans

Un toc a la porta 14 va impedir al lleidatà Miquel Travé pujar al podi en la modalitat de C1 de piragüisme eslàlom dels Jocs Olímpics París el 2024, perquè si no fos pels dos segons de la penalització hauria aconseguit la medalla de plata, darrere del francès Nicolas Gestin, campió indiscutible per al deliri dels aficionats que van omplir la instal·lació de l’estadi nàutic de Vaires-sur-Marne, amb 13.000 espectadors a les grades.

Travé, que havia estat segon a la semifinal després d’una baixada irreprotxable, baixava cap al seu moment de glòria, marcant els millors parcials per situar-se provisionalment primer a l’espera que ho fes Gestin. Tanmateix, un toc en aquesta maleïda porta 14 li va arrabassar la glòria olímpica. 

Ja no va poder recuperar prou temps perquè, a més, es va quedar una mica atrapat en una ona. Va marcar un crono final de 97.92 amb els dos segons de penalització que el situaven quart de forma provisional, sense els quals hauria depassat el britànic Adam Burgess, llavors líder amb 96.84, i hauria assaborit després la plata, la qual cosa l’hagués convertit en el primer palista masculí d’eslàlom a aconseguir una medalla i el segon en general darrere de la donostiarra Maialen Chourraut.

Fill del seleccionador a Atlanta 1996, Xavier Travé, que va començar a remar als vuit anys però que fins als 14 practicava futbol i tocava el violí, Travé, nascut fa 24 anys a la Seu d’Urgell, es va presentar a París 2024 ambiciós. 

Parlava de lluitar per la final i per un diploma, però internament se sabia preparat per lluitar amb els grans déus de l’especialitat. “Sé que si estic en el meu màxim rendiment puc estar lluitant per les medalles”, assegurava en una entrevista SEGRE pocs dies abans de viatjar a París, deixant clar que estar a la final i aconseguir un diploma olímpic seria un somni.

 Tanmateix, després d’estar tan a prop de penjar-se una medalla olímpica, el diploma, com va aconseguir anys anteriors un dels seus referents, Ander Elosegi, té gust de poc.

Successor precisament del palista irundarra, quatre vegades diploma olímpic, que també es va fixar en Tony Estanguet, el president de París 2024 i excampió olímpic, i en Maialen Chourraut, des de molt jove sap el que és pujar als podis en categories inferiors i ja sap el que és guanyar medalles en Mundials, Europeus i Copes del Món absolutes. 

Tercer a la general de la Copa del Món de C1 el 2021, va ser tercer l’any passat a la prova test per a aquesta cita olímpica al canal situat als voltants de París i va estar a punt fins i tot de millorar-ho.Va superar dissabte la ronda classificatòria amb solvència, amb una sisena plaça a la primera mànega, i en la semifinal va firmar una gran baixada per accedir a la lluita per les medalles amb un crono de 96.69, tan sols millorat per Nicolas Gestin (93.12).

 I realment va complir amb el full de ruta marcat en la baixada definitiva cap a la glòria. En el seu baptisme olímpic, el palista de la Seu d’Urgell volia donar el millor de si mateix per superar els seus ídols i firmar una baixada sensacional en un atapeït centre aquàtic de Vaires-sur-Marne.

Entre el soroll dels aficionats, Travé va anar sortejant portes amb molta seguretat, dominant un recorregut farcit de rul·los molt tècnics i revirats. Un circuit molt canviant d’un dia a un altre en funció de les condicions. Superat l’equador del recorregut, el lleidatà, que va baixar penúltim, estava marcant el millor temps dels finalistes fins que va arribar el fatídic toc que el va deixar a poc més d’un segon de la medalla.

Decepció i pena en el seu rostre a l’acabar el descens, sabedor que era una oportunitat immillorable que se li havia escapat de les mans i que ara haurà de buscar els propers dies en la nova modalitat del caiac cros. Sense aquells dos segons de la fatídica penalització la plata era seua, perquè al marge de Nicolas Gestin, intractable amb 91.36, el britànic Adam Burgess va acabar segon amb 96.84 i l’eslovac Matej Benus, tercer amb 97.03.

Ja havia marcat el millor crono a les semifinals i a la final va volar per aconseguir el títol olímpic de C1

Un altre dels grans il·lustres com l’alemany Sideris Tasiadis, bronze a Tòquio, va ser quart amb 97.27 i el campió olímpic a Tòquio i mundial, l’eslovè Benjamin Savsek, va acabar onzè amb 144.93 després de saltar-se una porta.

“Estic fotut, l’he tingut i se m’ha escapat”

“Estic fotut. Sé que és un bon resultat i si em diuen fa un temps un cinquè lloc a París, doncs ho valoraria, però l’he tingut a les mans i se m’ha escapat”. Amb aquestes paraules valorava Miquel Travé el viscut ahir a la final. “No és fàcil ser-hi tan a prop i que s’escapi, però aquest és el joc i hem vingut a jugar”, va declarar, per afegir: “És cruel, és així. No és injust ni just. Al final, el millor del món pot perdre i el pitjor del món pot guanyar. Aquesta vegada m’ha tocat baixar a mi del podi”, va afegir. A més, va reconèixer que estar “tan a prop” de les medalles “és dur”, però que quan passi el temps, ho valorarà. “Crec que quan ho vegi amb perspectiva, veuré que en els primers Jocs Olímpics poder ser cinquè és un bon resultat, però ara mateix dol”, va afirmar. “Ara mateix em quedo insatisfet i això és el que m’importa. A Los Angeles aniré amb més gana”, va advertir. Sobre el seu problema amb la porta 14, en la qual va tocar un dels pals i va rebre una penalització, va assegurar que són “coses de l’esport”.Finalment, Travé ja pensa en el nou caiac cros. “Intentaré treure una mica tota la ràbia, tota les meues forces, treure un bon resultat. Una vegada passat, vull acabar la temporada i començar a preparar Los Angeles”, va subratllar.