Ai Tsunoda, a tocar del bronze

Ai Tsunoda es va quedar molt a prop de pujar el podi en el seu bateig olímpic. La lleidatana, una de les promeses més rellevants del judo espanyol, va perdre el bronze quan semblava que el tenia a la butxaca i va alimentar la llista de judokes espanyols que aquest segle s’han quedat a les portes d’una medalla olímpica.

La jove lleidatana, de 22 anys, va cedir en el combat pel bronze davant de l’austríaca Michela Polleres, plata en els Jocs Olímpics de Tòquio. Va ser un dia en què els errors van pesar més que l’ímpetu d’una esportista amb un futur formidable, campiona del món cadet i dos vegades júnior.El dia per a Tsunoda, que havia eludit la primera ronda per rànquing, havia començat en vuitens de final amb l’eslovena Pogancik, que va derrotar per waza-ari amb un espectacular seoi-nage, una clau de llançament. Amb això s’assegurava una repesca i un diploma olímpic gens menyspreable –el segon per a la representació lleidatana després de l’assolit per Miquel Travé en piragüisme–, però les coses aviat serien més difícils. A quarts es va creuar contra la croata Barbara Matic, la número u del món. Va ser un combat complicat, travat, dur en cada un dels seus segons. La balcànica era més alta i les seues extremitats més llargues li donaven cert avantatge en els agafaments, però Tsunoda és forta, té un tren inferior dur i es defensava. El problema van ser les penalitzacions. Primer, va arribar amb dos shido al final del combat. Un més en la tècnica d’or la condemnava i això va ser exactament el que va passar. Un kumikata defensiu va ser la tercera groga. Li tocava oblidar-se de les dos medalles més importants i pensar en la repesca per aspirar al bronze. Encara que era una derrota, haver igualat un combat amb una judoka d’aquesta categoria donava grans esperances.En el quadre alternatiu, el de la repesca, es va trobar Saki Niizoe, i en aquest esport el Japó té un pes. Però Tsunoda, de mare francesa i pare japonès, va ser millor, la va anar arraconant i traient-li penalitzacions. La tercera va arribar, esclar, en la tècnica d’or. Amb això se n’anava a la final de consolació, el camí on esperava el bronze, i deixava el Japó, una tarda més, sense medalla al tatami. La seua rival pel bronze, Polleres, era dura. Tercera de la classificació mundial que ja havia trepitjat el podi mundial dos vegades, bronze, i encara que una lesió al genoll l’any passat va frenar la seua progressió, posava l’experiència que a la lleidatana li faltava. Tsunoda va ser anunciada en primer lloc. Va sortir amb pas ferm amb la seua mare i preparadora Cecile Roustant darrere. Seria un combat a la manera antiga, quatre minuts de tècnica. Tsunoda portava la iniciativa, però va cometre un error infantil. Va creure tenir la seua adversària derrotada amb l’esquena propera a terra i es va llançar com un llop contra ella, però Polleres es va girar a temps i va enviar la lleidatana a la lona. Un ippon en tota regla, la puntuació més alta, i un altre combat de repesca que el judo espanyol haurà de lamentar.L’austríaca va dominar millor els nervis i les inèrcies, va entendre que amb certa calma seria molt més capaç d’afrontar el que venia davant. Va ser millor, més decidida, més experta, més capaç d’imposar-se en la tensió dels Jocs. Tsunoda, amb el cap rapat i la mirada perduda, té el futur per a ella. Ja sap el que són uns Jocs, ja és conscient del treball que ha de fer per tornar al mateix lloc i, amb més bagatge, no perdre la concentració, no desistir en l’afany, aconseguir que la seua habilitat brilli per sobre de les rivals. No és el moment encara, però el futur és brillant per a ella.Avui li toca el torn a Paula Juste de fer el seu bateig olímpic. La nadadora del CN Lleida, que serà la cinquena representant lleidatana a debutar en els Jocs de París –només falten Saúl Craviotto i Berta Segura–, afrontarà el relleu 4x200 a partir de les 12.05 hores a la recerca d’un lloc a la final de les 21.45.

La lleidatana se n’anirà dels Jocs amb la consolació del diploma, el segon per a Lleida després del de Travé La palista australiana arrasa i es penja el segon or a París 2024 després d’haver guanyat ja el de K1

Mònica Dòria, de 24 anys, va fer ahir història a l’aconseguir el primer diploma olímpic per a l’esport andorrà. La palista del Cadí Canoe Kayak de la Seu d’Urgell va ser tercera en les semifinals i partia entre les favorites per a les medalles a la gran final, però dos penalitzacions a les dos primeres portes i una altra en la setena van deixar en res les seues opcions de pujar al podi, acabant amb un temps de 113.58 que la situava sisena i, per tant, diploma olímpic.

La donostiarra Miren Lazkano, que va completar una bona participació en la seua estrena olímpica, tampoc va poder pujar al podi i va acabar desena amb 116.27.Per la seua part, l’australiana Jessica Fox va demostrar que és la reina absoluta de l’eslàlom al completar ahir un doblet històric a l’apuntar-se el seu segon or a París 2024 amb un incontestable triomf en C1, al qual cal unir l’aconseguit en K1, i encara podria assolir el triplet si puja el podi en el caiac cros, modalitat que s’estrena en uns Jocs. L’australiana, que ja acumula sis medalles olímpiques, havia estat segona en la primera sèrie i en la semifinal. A la final va marcar un temps de 101.06 i va avantatjar l’alemanya Elena Lilik (103.54), plata, i la nord-americana Evy Leibfarth (109.95), bronze.

“He comès un error que he pagat car”

“He comès un error que faig de vegades en els entrenaments i l’he pagat car en el combat per al bronze”, va dir Ai Tsunoda sobre la maniobra en la qual es va deixar al descobert i va propiciar l’agafament de l’austríaca Polleres. La lleidatana, que aquest any ha viscut a Tòquio per cursar els estudis universitaris, va assegurar que els seus primers Jocs Olímpics han estat una “experiència enriquidora”, malgrat el tràngol de la derrota en la lluita pel bronze. La judoka va defensar també el seu estil ofensiu en el tatami. “Quan el meu millor judo surt, és quan estic amb llum, amb energia, que ningú no pugui parar-me”, va indicar.