Bronze per a Pau Etxaniz, forjat a la Seu d'Urgell

Pau Etxaniz, que durant dinous anys –fins al 2020– va residir a la Seu d’Urgell i va ser palista del Cadí Canoe Kayak, on es va formar com a piragüista, va donar ahir la campanada a l’aconseguir la medalla de bronze en la modalitat de K1 eslàlom dels Jocs Olímpics de París 2024, la cinquena que assoleix Espanya a París 2024 i la quarta de la jornada d’ahir (vegeu les pàgines 24 i 25). 

Etxaniz, que va arribar a la final amb el dotzè crono, el pitjor dels finalistes, es va posar en el podi darrere de l’italià Giovanni di Gennaro (88.22) i del francès Titouan Castryck (88.42). Fins i tot hauria guanyat si no hagués penalitzat per un toc a la porta 19 amb la sivella del casc.

Fill de Xabi, olímpic a Barcelona’92 i Atlanta’96 i el seu entrenador i el de Maialen Chourraut, la triple medallista olímpica, va tornar a demostrar la seua gosadia. Nascut a Sant Sebastià fa 23 anys, però que des dels dos es va traslladar a la Seu al costat de la seua mare Laura Pal Ordeig, va demostrar que no només és un valor de futur. Ja ho és de present. A més, com diu el seu pare, és un “tauró competitiu”, com deixa constància el dibuix d’un esqual a la punta de la seua embarcació.

En la semifinal va tenir un toc a la porta nou i sabia que havia de regular, que no podia cometre un error. Potser ho va fer massa, però li va valer per, amb 96.11, acabar en la dotzena posició i passar a la final olímpica. Convençut i amb les coses clares, va ser el primer a partir en el descens definitiu, cosa que sempre és un desavantatge.

 El palista donostiarra es va llançar al canal de l’estadi nàutic de Vaires-sur-Marne absolutament convençut, desbocat fins i tot. La seua baixada va ser extraordinària, precisa, tan sols entelada per aquest toc amb la sivella del casc a la porta dinou. Tot i així, el seu temps, 88.87, vaticinava grans opcions.

Pau ho va celebrar efusivament tot just creuar la meta, conscient que era un registre de medalla. 

No obstant, quedaven els onze rivals per competir. Cap d’ells semblava estar en condició de superar-lo fins que va aparèixer l’italià Giovanni de Gennaro, primer, amb 88.22, i el jove francès Titouan Castryck, amb 88.42, per depassar-lo en uns minuts de gran nerviosisme i tensió. Ni tan sols el defensor del títol, el txec Jiri Prskavec, va poder amb ell. 

Tampoc el britànic Joseph Clarke (89.92), campió a Rio 2016 i el més ràpid en la semifinal. Per fi, després de gairebé mitja hora de nervis, d’aguantar, va poder celebrar al costat de tota la delegació un absolut èxit per a ell mateix, per al piragüisme eslàlom i l’esport espanyol i seguir la línia triomfant en els Jocs de Maialen Chourraut, parella del seu pare i posseïdora de les altres tres medalles en la cita olímpica, bronze a Londres 2012, or a Rio i plata a Tòquio.

Ja havia assaborit podis en categories inferiors i fins i tot en l’absoluta per equips al costat de David Llorente i Miquel Travé, també present a París 2024 i que es va quedar a prop també de pujar el podi en C1. 

Amb ell es va fondre en una emotiva abraçada tot just aconseguir la medalla.“M’ho crec, tinc el somni des de fa molt temps. Molt temps somiant amb aquesta sortida. No saps quant he pensat en aquesta baixada i estic molt satisfet que hagi sortit”, va dir Etxaniz, per afegir: “He anat com un cavall salvatge, molt lliure, molt segur, en tot moment sabia el que fer i ha sortit”, va concloure.