Carrasco, supera les sèries de 200 estils però no aconsegueix arribar a la final

La nadadora lleidatana Emma Carrasco no es va poder classificar ahir per a la final dels 200 estils, amb el quinzè millor temps en les semifinals, després d’haver-se guanyat una plaça entre les 16 millors de la prova en les sèries del matí, en les quals va assolir el dotzè millor temps entre totes les competidores i la seua segona millor marca personal (2:11.54), només darrere del 2:11.11 que va firmar el juny passat.

Així, la jove lleidatana, que debutava en una cita olímpica amb tan sols 18 anys, s’acomiada de París amb dos proves disputades –després de disputar també el 400 estils dilluns– quedant en el Top-15 en les dos, ja que en la prova de 400 no va passar de les sèries, que donaven accés directe a la final, però va firmar el dotzè millor temps (4:43.13).

Carrasco va ser la gran alegria de la delegació espanyola al matí, ja que va ser l’única representant estatal que va passar de ronda. Va compartir la tercera sèrie de classificació del 200 estils amb la canadenca Summer McIntosh, campiona olímpica en 400 estils, i va acabar en sisena posició la seua carrera amb un temps de 2.11.54.

Tanmateix, el seu temps –la seua segona millor marca personal– li va permetre accedir a semifinals, ja que va ser la dotzena millor, la qual cosa feia imaginar que per emportar-se un bitllet per a la final havia de rebaixar el seu millor temps. A la nit, va nadar la prova una mica més lenta, en 2:12.27, finalitzant setena de la seua semifinal i quinzena en el còmput general, de forma que va dir adeu a la cita olímpica sense poder assolir la final d’avui (21.01).

Malgrat quedar setena, Carrasco va estar a prop de la classificació per moments. La lleidatana va creuar setena els primers 50 metres amb la papallona, però va fer un gran tram d’esquena i va arribar a l’equador en quarta posició, després d’haver ocupat la tercera en alguns instants. La braça també va ser molt bona i va afrontar també quarta els últims cinquanta metres d’estil lliure, en els quals va començar a perdre posicions fins a la setena plaça amb què va tocar la paret.