Pau Etxaniz, guanyador d'una medalla de bronze en els Jocs Olímpics: “Mitja medalla és de la Seu”

Diuen que és de ben nascut ser agraït, i Pau Etxaniz, que dijous es va penjar la medalla de bronze en la disciplina de K1 eslàlom dels Jocs de París 2024, la primera d’un palista masculí en la història olímpica d’Espanya –només havia pujat al podi Maialen Chourraut–, ho ha estat. No oblida on es va formar i no té objeccions a assegurar que “mitja medalla és de la Seu, se la poden sentir seua”, apunta. “D’allà és la família de la meua mare i vaig estar molts anys vivint a la Seu, és casa meua també. Em sento català i basc, he agafat tot el bo dels dos llocs, i estic molt orgullós d’haver conegut tota aquesta gent que ha estat també molt important per arribar fins aquí.”

Va nàixer fa 23 anys a Sant Sebastià fruit del primer matrimoni del seu pare, el també olímpic Xabier Etxaniz, del qual va heretar la passió pel piragüisme, amb la urgellenca Laura Pal Ordeig, dissenyadora gràfica, que li va encomanar el gust per la moda, en la qual ja fa els seus primers passos. Però gairebé tota la seua vida l’ha passat a la Seu, on va residir des que tenia un any fins als 19. Va ser a finals del 2020 quan va decidir instal·lar-se a Sant Sebastià per estudiar patronatge i entrenar amb el seu pare, que mesos abans havia fet el mateix trajecte amb Maialen Chourraut, la seua parella i amb la qual van viure també més d’una dècada a la capital de l’Alt Urgell. “M’he format al Parc del Segre i si no fos per aquesta instal·lació i pel Cadí Canoe Kayak no seria qui soc ara i no hauria aconseguit aquesta medalla, que també és del club. M’alegra haver fet feliç molta gent”, assegura. Un dels seus millors amics, i alhora rival tant en canoa com en caiac, és l’urgellenc Miquel Travé, que tres dies abans s’havia quedat a les portes de fer història i ser ell el primer palista espanyol a pujar a un podi olímpic. 

“Portem tota la vida compartint aigua i competicions. Va ser una pena que no aconseguís la medalla perquè se la mereixia. Era més favorit que jo i estic segur que si no ha pogut aconseguir-la aquesta vegada ho aconseguirà la pròxima perquè és una persona espectacular. Poder compartir-ho amb ell ha estat molt bonic”, va dir Pau Etxaniz, que també va voler compartir l’èxit amb el canoista de la Seu. “Si no hagués estat per ell tampoc hauria arribat fins aquí, perquè sempre em feia tenir els peus a terra. Sempre m’ha ajudat i aquí a París, també donant-me un parell de consells. És un exemple a seguir i aquesta medalla també se la pot sentir seua perquè ho és”, va asseverar.

A pesar que han passat ja hores des que es va penjar el bronze, Etxaniz encara no és gaire conscient del que ha aconseguit. “Estic començant a creure-m’ho, però encara em costa assimilar-ho”, diu. Va fer una baixada espectacular. “He cosit una màniga gairebé perfecta, tret d’aquest toc”, comentava en clara referència a la seua altra gran passió, la moda. “És una cosa molt gran que molt poca gent aconsegueix. A Espanya només ho havia aconseguit la Maialen, i estic molt content d’agafar el seu relleu, és una cosa increïble”, va afegir.

Des de fa tres anys estudia patronatge perquè vol dedicar-se a la moda. De fet, ja ha fet els primers passos presentant els seus treballs sota la marca Ranger Universal, molt personals i amb cert aire futurista. “M’agrada fer una cosa més personal, més centrada en la persona”, diu. És tanta la seua passió, que en alguna competició ha arribat a viatjar amb la màquina de cosir a la maleta. “Quan no competia o m’entrenava, me n’anava a l’habitació a cosir”, explica.Pau Etxaniz es quedarà a París fins dilluns per seguir les evolucions del caiac cros, disciplina que s’estrena en uns Jocs i que ahir va arrancar amb l’onzè lloc per a Travé i el novè per a l’andorrana del Cadí Canoe Kayak Mònica Dòria. Avui es disputen les sèries i dilluns la ronda final.