El lleidatà Saúl Craviotto aconsegueix el bronze a París i ja és l’espanyol amb més medalles olímpiques

El piragüista lleidatà Saúl Craviotto, amb la seua medalla de bronze d’aquest dijous a la final del K4 500 metres en els Jocs Olímpics de París, es queda sol al cim de l’olimpisme espanyol, on ja figuren les sis medalles que li permeten desempatar amb el també palista David Cal i que el converteixen en l’esportista olímpic espanyol més premiat de la història.

El bronze aconseguit a l'Estadi Náutico Vaires-Sud-Marne al costat de Rodrigo Germade, Marcus Cooper i Carlos Arévalo li permet complir amb la seua cita per les medalles per cinquena cita. Des d’aquell or al costat de|juntament amb Carlos Pérez Rial 'Perucho' en K2 500 metres a Pequín 2008 han passat 16 anys, i el català mai no ha fallat|resolt.

Quatre vegades campió del món i tres vegades d’Europa, amb un total d’onze medalles mundialistes i sis de continentals, han estat els cèrcols olímpics els que han convertit Craviotto (Lleida, 1994) en llegenda. Fins a París, el caiaquista acumulava dos ors, dos plates i un bronze en Jocs, un palmarès ampliat aquest dijous.

Saul Craviotto: "Mai he donat gaire importància al nombre de medalles"

El piragüista lleidatà Saúl Craviotto va destacar aquest dijous, després d’aconseguir la seua sisena medalla olímpica amb el bronze en K4 500 als Jocs Olímpics de París el 2024, que "mai" ha donat "gaire importància al nombre de medalles". "Més enllà del nombre de medalles, valoro haver estat a Pequín, Londres, Rio, Tòquio i París. Participar en tants Jocs Olímpics al llarg dels anys i mantenir-se sempre al cim és el que més aprecio de la meua carrera", va comentar Craviotto. L’esportista de 39 anys va afegir que, "encara que alguns atletes busquen aconseguir tres, quatre o cinc medalles en uns Jocs, en esports com el taekwondo o l’halterofília l’objectiu pot ser només una medalla i no són menys per això". "Mai no m’han agradat els rànquings ni el nombre de medalles", va afirmar.

Sobre la cursa juntament amb Arévalo, Cooper i Germán, Craviotto va dir que l’equip va estar "mà a mà amb els alemanys". "Anàvem una mica per davant, però després ens van passar. L’important és que hem donat espectacle", va assenyalar. Craviotto també va reflexionar sobre la seua experiència en aquest cicle olímpic, que va qualificar de "molt bonic i especial". "Cooper, Germán i Arévalo són gairebé com germans per a mi. Hi ha hagut un gran ambient a l’equip, no només entre nosaltres, sinó també amb altres que no van classificar per als Jocs," va destacar. Respecte al seu futur, va reconèixer que no serà tota la vida a la piragua i haurà de "deixar-la algun dia". "Ara per ara, em mereixo el temps per analitzar, pensar i veure què faig. Físicament estic bé, però no ho sé, potser aguanto un any més o ho deixo", va concloure.