Marxa d'or i bronze aquàtic

La delegació espanyola en aquests Jocs Olímpics de París 2024 va elevar ahir a onze la collita de medalles –la meitat a les quals aspirava abans de començar per igualar les de Barcelona’92–, després de l’or aconseguit en marxa, gràcies a l’actuació en la marató relleu mixta de l’extremeny Álvaro Martín i la granadina María Pérez, que ja havien pujat al podi en els 20 km, i a la selecció de natació artística, que es va penjar el bronze d’Anna Tarrés en una final de rutina acrobàtica dominada per la Xina, que va aconseguir així la seua primera victòria olímpica en la competició de conjunts, mentre que els Estats Units, entrenats per la també catalana Andrea Fuentes, van ser plata.

Els bicampions mundials a Budapest 2023 i europeus en l’àmbit individual van completar la triple corona. La gesta d’Álvaro Martín i María Pérez torna la marxa espanyola al metall daurat que no rebia des de Dani Plaza a Barcelona’92. La resta d’aspirants va haver de claudicar a la seua lliçó al circuit dissenyat a la zona de Trocaderó i la torre Eiffel. Equador va obtenir una brillant plata amb Daniel Pintado, el campió olímpic dels 20 quilòmetres, i Glenda Morejón, i Austràlia va aconseguir el bronze amb Rhydian Cowley i Jemima Montag, que repeteix metall.Hores més tard queia un altre metall gràcies a la natació artística espanyola, que tornava a pujar a un podi olímpic dotze anys després, al penjar-se el bronze en la modalitat per equips. Un metall que va premiar la fortalesa mental d’un grup que, perjudicat per la decisió, gens habitual, de revisar les puntuacions d’Estats Units i Japó en la rutina lliure, va passar de tenir gairebé encarrilat el podi a veure’s immers en una intensa batalla amb nord-americanes i asiàtiques per les medalles.Dur cop que va semblar afectar les pupil·les de Mayuko Fujiki, que en la segona de les tres jornades en què es va dividir la final, la dedicada a la rutina lliure, es van veure clarament superades per Estats Units, que va fer cap a la medalla de plata, que finalment va acabar conquerint. Una circumstància que va condemnar l’equip espanyol a haver de conformar-se amb barallar-se per la medalla de bronze amb Japó, ja que l’or semblava propietat de la inabastable Xina, en una jornada final en la qual les espanyoles partien amb 10,0822 punts d’avantatge sobre les nipones.Però l’equip espanyol, com assenyalava el nom del seu exercici acrobàtic One shot, one opportunity, no estava disposat a deixar passar l’ocasió de pujar a un podi olímpic que se li resistia des dels Jocs de Londres 2012. Cosa que conscientment o no van semblar tenir en compte els organitzadors dels Jocs, que van elegir Ona Carbonell, doble medallista de plata a la capital britànica, per ser l’encarregada de fer les tres bastonades amb què es va declarar oberta la jornada de competició. Un al·licient més per a Txell Ferré, Marina García, Lilou Lluís, Meritxell Mas, Alisa Ozhogina, Paula Ramírez, Iris Tió i Blanca Toledano que van brillar com mai amb les seues figures i acrobàcies en una barreja de músiques que va fusionar l’O Fortuna de Carl Orff amb el rap d’Eminem i el seu Loose Yourself.Enfundades en banyadors or i negre les nadadores espanyoles van enlluernar el públic present al Centre Aquàtic de la capital francesa, que va aclamar cada moviment que feien. Un vibrant exercici que va obtenir una puntuació de 267,1200 punts, que obligava Japó a superar almenys les 258 unitats si volia arrabassar l’últim esglaó del podi a les espanyoles. Tanmateix, l’exercici Llangardaixos que van presentar les nipones, molt poc estables en alguna elevació, només va poder arribar als 272,5533 punts, la qual cosa assegurava a Espanya tornar a un podi olímpic dotze anys després.Aquest bronze, per tot, té gust d’or. Un or que era inabastable, ja que estava reservat per un equip de la Xina entrenat des de l’any passat per Anna Tarrés, qui va fer desenganxar la sincro a Espanya i que ara està portant les asiàtiques al nivell que tenia la Rússia –vetada per la invasió a Ucraïna, també absent– que ho guanyava tot. Potser la plata sí que era una possibilitat més real, però els dos grans exercicis lliure i acrobàtic preparats per l’entrenadora d’Estats Units, l’antiga sirena de l’equip estatal Andrea Fuentes, van ser massa per a les espanyoles. Van brillar les Fuentes Girls i Espanya, a prop del seu màxim, no va poder tampoc contra elles.D’altra banda, el boxejador de Marbella d’origen marroquí Ayoub Ghadfa es va classificar ahir per a la final en la categoria de +92 quilograms després de vèncer en semifinals el francès Djamili-Dini Aboudou per decisió unànime (5-0), per la qual cosa lluitarà per un or que cap púgil espanyol no ha aconseguit fins a la data. Ayoub, que ja tenia assegurat el bronze amb el pas a les semifinals, s’ha convertit així en el tercer boxejador espanyol que arriba a una final olímpica. Faustino Reyes a Barcelona’92 i Rafa Lozano a Sydney 2000 van ser els anteriors; ambdós van perdre i se’n van anar amb la plata. Ayoub lluitarà contra l’uzbek Bahodir Jalolov per l’or.