Llegendari Craviotto

Saúl Craviotto ja és llegendari després de tornar a pujar a un podi olímpic ahir als Jocs de París 2024. El piragüista lleidatà va fer història a l’estadi nàutic de Vaires-sur-Marne a l’aconseguir la medalla de bronze juntament amb Carlos Arévalo, Marcus Cooper i Rodrigo Germade en el K4 500 i convertir-se, amb això, en l’esportista espanyol amb més medalles olímpiques, 6, una més que el també piragüista David Cal, amb el qual fins ara estava empatat a 5, en una jornada en què el piragüisme espanyol va sumar dos bronzes. A més de l’embarcació que liderava el lleidatà, Joan Antoni Moreno i Diego Domínguez van aconseguir un altre tercer lloc en el C2 500.

Craviotto, que amb 39 anys ha encadenat a la cita francesa els seus cinquens Jocs Olímpics, va tornar a fer història i va complir una fita que no havia aconseguit cap altre esportista espanyol, sis medalles olímpiques.El piragüista format al Sícoris Club va ser medalla d’or en el K2 500 a Pequín 2008, plata en el K1 200 a Londres 2012, or en K2 200 a Rio 2016, bronze en K1 200 a Rio 2016, plata en K4 500 a Tòquio 2020 i ara, a París 2024, bronze en K4 500. Darrere seu hi ha el piragüisma David Cal, amb 5, mentre que amb 4 medalles olímpiques hi ha el ciclista Joan Llaneras, la nadadora Mireia Belmonte, la nadadora sincronitzada (ara artística) Andrea Fuentes i la tenista Arantxa Sánchez Vicario, aquesta també en cinc Jocs.Amb la medalla que va guanyar ahir Craviotto, l’esport lleidatà ja en té dotze en tota la història dels Jocs Olímpics. A les sis que acumula el piragüista, s’afegeixen les dos de ciclisme que va obtenir Sergi Escobar als Jocs d’Atenes 2004, quan va conquerir dos bronzes en persecució individual i persecució per equips. El tenista Albert Costa també té una medalla de bronze, que va aconseguir en la modalitat de dobles juntament amb Àlex Corretja als Jocs de Sydney 2000. En aquesta mateixa cita australiana, tres futbolistes lleidatans, Joan Capdevila, Felip Ortiz i Carles Puyol van ser medalla de plata al perdre la final Espanya davant del Camerun per penals, després que acabés el partit 2-2. En aquella selecció també hi havia jugadors com Xavi Hernández o Gabri García, actual entrenador de l’Atlètic Lleida.La medalla de bronze aconseguida ahir per l’embarcació de Saúl Craviotto, Marcus Cooper, Rodrigo Germade i Carlos Arévalo hauria pogut ser d’or. De fet, durant la primera part de la carrera el K4 anava primer i semblava que acabaria així.Va ser ambiciós el K4 liderat pel lleidatà, que va passar primer pels 250 metres ensenyant la proa als seus rivals, inclosa Alemanya, campiona del món i olímpica llastada en l’arrencada després d’una sortida en fals, des d’un carrer 7 que li va fer perdre la referència de molts dels finalistes.El K4 espanyol va seguir al capdavant i va arribar a somiar amb l’or fins a falta de 150 metres, però allà va començar a cedir. El làctic va arribar abans de temps als braços de Craviotto, Cooper, Germade i Arévalo, un equip per a la història, subcampió a Tòquio 2020 que, aquesta vegada, va cedir als metres finals per conquerir el bronze darrer d’Alemanya, que es va penjar la medalla d’or, i Austràlia, que va ser plata.“En els últims cent metres estava picant pala”, va reconèixer després Saúl sobre la falta de manxa que els va fer perdre l’or, però que van guanyar un bronze que té gust de molt. Esgotat fins a l’extrem, Craviotto es va cargolar al moll al baixar de l’embarcació i abans de saludar a la grada.Prèviament, en el C2 500, els campions del món sub-23 Joan Antoni Moreno i Diego Domínguez van reconèixer que el quart lloc a les semifinals va ser una estratègia per sortir pel carrer u en una jornada en què creien que el vent els afavoriria. “Després vam haver d’afrontar unes ones que no sé d’on van sortir. Havíem de fer esforços per mantenir l’equilibri”, va explicar Moreno.Quarts al pas intermedi, el duo va accelerar el ritme de palades al tram final fins al tercer lloc en un desenllaç incert. Inicialment, la classificació els va col·locar quarts, però finalment la foto finish va confirmar un històric bronze en el seu debut darrere de Xina i Itàlia.Just abans, el K4 500 femení de Sara Ouzande, Estefanía Fernández, Carolina García i Teresa Portela no va estar en la lluita de les medalles des de la sortida i va acabar sisè. En els seus setens Jocs, Portela no va anunciar que deixi la piragüa. “Queda Teri per a estona. No m’he posat data de caducitat”, va assegurar.

Joan Antoni Moreno i Diego Domínguez van aportar a Espanya un altre bronze en el C2 500 Craviotto, de 39 anys, ha guanyat dos ors, dos plates i dos bronzes en cinc Jocs Olímpics “Més enllà del nombre de medalles, valoro haver estat a Pequín, Londres, Rio, Tòquio i París”

Saúl Craviotto va explicar després de penjar-se la medalla que “més enllà del nombre de medalles, valoro haver estat a Pequín, Londres, Rio, Tòquio i París. Participar en tants Jocs Olímpics al llarg dels anys i mantenir-se sempre al cim és el que més valoro de la meua carrera”, va dir el lleidatà.

Va afegir que “no vull que se’m recordi com el que ha guanyat 6 medalles. M’agradaria que em veiessin com un tipus que sempre va tenir clar el seu propòsit i es va saber envoltar bé, que va saber ser prou humil per deixar-se ajudar, i constant, lluitador i batallador”.Sobre la final va dir que “anàvem al davant, però després ens van passar. El que importa és que hem donat espectacle” i va qualificar de “molt bonic i especial” aquest cicle olímpic. “Cooper, Germán i Arévalo són gairebé com germans per a mi. Hi ha hagut un gran ambient a l’equip, no només entre nosaltres, sinó també amb altres que no es van classificar per als Jocs”, va destacar.Respecte al seu futur, va admetre que no estarà tota la vida a la piragua i que ho haurà de “deixar algun dia”, però ahir no era el dia per decidir res. “Ara per ara, em mereixo temps per analitzar, pensar i veure què faig. Físicament estic bé, però no ho sé, potser aguanto un any més o ho deixi”, va explicar. “Anava fotut perquè són 500 metres i al 400 ja picava pala, mullant ja gairebé sense ficar-hi força perquè anava mort. Crec que ja m’he deixat tota l’energia i l’ànima damunt la piragua i ha estat per a mi una final somiada”, va assegurar l’esportista de Lleida.