El Sícoris vibra amb Saúl

“Em sento molt orgullós per tenir la secció de piragüisme que tenim a Sícoris, orgullós de la nostra gent i sobretot per Saúl Craviotto, que porta el nom de Lleida per tot el món.” El president del Sícoris Club, Eduard Abella, es mostrava feliç en la conclusió de la final, encara que admetia que “hem patit una mica” i destacava el fet històric que suposava que el piragüista lleidatà es convertís en l’esportista espanyol amb més medalles olímpiques: “Això no havia passat mai i ho celebro per Lleida, pel Sícoris i també per l’esforç que fa la gent d’aquesta secció.”

Com en anteriors cites olímpiques, les instal·lacions del Sícoris Club van reunir nombrosos socis del club davant del televisor. Van ser pocs a veure la semifinal, probablement pel convenciment que el lleidatà i els seus companys estarien a la final. Llavors sí, en el moment decisiu es va reunir més gent, encara que no tanta com en altres Jocs Olímpics. “En altres ocasions a vegades s’ha reunit més gent, però el fet que París sigui a prop ha fet que bastants socis i especialment els seus familiars s’hagin desplaçat a veure la competició”, explicava Josep Miralles, responsable de la secció, que compta “amb 120 piragüistes federats”.No eren a París, però els seguidors reunits a les instal·lacions del club van vibrar com si hi fossin. Entusiasmats amb la poderosa sortida de l’embarcació que va liderar Saúl, acompanyat per Carlos Arévalo, Marcus Cooper i Rodrigo Germade, i patint quan van començar a cedir als últims 150 metres, en els quals es van veure superats per Alemanya, que es va endur l’or i per Austràlia, que va ser plata. El bronze semblava poca cosa per uns segons, però era una medalla històrica, que convertia Saúl Craviotto en l’esportista espanyol amb més medalles en uns Jocs Olímpics –sis medalles– i, amb ell, el Sícoris Club es guanyava una altra pàgina a la història del piragüisme.“Sis medalles en cinc Jocs Olímpics no està a l’abast de qualsevol”, valorava Miralles, que destacava la humilitat i proximitat de l’esportista lleidatà. “Per a nosaltres, els grans, és una satisfacció enorme, però per als joves és el seu ídol. Ara, quan pugui, vindrà uns dies a Lleida i com fa sempre agafarà els nois i noies de l’Escola i se’ls emportarà al riu a remar amb ell. Per als més petits això és una cosa inoblidable”, afegia després de recordar la tradició olímpica de la secció: “A Roma 1960 va competir Quimet Larroya i a Atenes 2004 Damià Vindel, que va ser diploma olímpic”.