Waterpolo d'or

A la tercera va anar la vençuda i la selecció femenina espanyola de waterpolo, amb onze catalanes a les files, va aconseguir l’anhelat or olímpic amb una victòria davant d’Austràlia (9-11), amb la qual l’equip de Miki Oca tanca un cercle després de conquerir-ho tot: un Mundial, un Europeu i ara un títol olímpic. Sabien les espanyoles que era “el partit de les seues vides” i no van fallar. Guiades per la meravellosa actuació de la portera barcelonina Martina Terré, els gols de Bea Ortiz, de Rubí, que amb quatre va ser la millor, la també barcelonina Anni Espar i la sabadellenca Maica García, dos de les quals van començar el camí el 2011, el combinat estatal va acabar amb el malastruc olímpic.

En una final inèdita en uns Jocs Olímpics, però la reedició d’aquella final del Mundial de Barcelona 2013 en la qual va començar aquesta era daurada del waterpolo femení espanyol, les de Miki Oca van estar immenses per guanyar i, en la seua tercera final olímpica, aconseguir el primer or. Un or que dona la triple corona –Jocs Olímpics, Mundial i Europeu– a aquest equip que va començar a llaurar-se onze anys enrere i que arriba al cim, en el qual intentaran quedar-se, de la mà de Miki Oca (doblet daurat olímpic com a jugador i seleccionador) i d’unes Pili Peña, Laura Ester, Maica García i Anni Espar que tenen per fi la seua medalla d’or olímpica.És un triomf redemptor, dels que fan justícia. Hauria estat més èpic, més romàntic, fer-ho contra una Estats Units que la va apartar de l’or olímpic a Londres i a Tòquio. Però, en part, hi va haver revenja al guanyar les nord-americanes en la fase de grups aquí a París. La perfecció mai no existeix. Però aquest torneig, sense derrotes, voreja aquest 10. El pas a aquesta final va arribar a la tanda de penals després de l’empat contra Països Baixos (14-14), així que no són tot victòries però sí cap derrota, amb una fase de grups saldada amb 4 triomfs.En aquesta final Espanya va doblegar una rival que arribava encoratjada després de guanyar en semifinals contra Estats Units, que semblaven intocables, també en la tanda de penals. Les aussies, primeres campiones olímpiques de la història a Sydney 2000, es queden sense el segon or perquè Espanya va sortir a totes per igualar-les i ficar-se de ple en l’elit del waterpolo femení. Abans de saltar a la piscina, Espanya sabia que era el seu moment i, tret de l’1-0 inicial, va jugar amb tal determinació que no va cedir ni un avantatge més davant d’un rival més físic, que va tenir moltes més superioritats, però que mai no va disposar d’armes per respondre al joc de les d’Oca. El partit es va mantenir en distàncies molt curtes, del 2-2 al final del primer temps, al 3-2 per a Espanya al descans, després del primer gol de Maica García.Si Martina Terré va ser fonamental durant tot el partit, Bea Ortiz va ser la que va inclinar la balança en el tercer quart. Fins a tres gols consecutius va anotar la llançadora del Sabadell per començar a creure en la victòria amb el 6-3. Van retallar les aussies, però Anni Espar va deixar el marge de seguretat de nou en tres (7-4), després d’un penal forçat per Paula Camus. Als últims vuit minuts es va arribar amb 7-5 i, malgrat un gol de les oceàniques en l’inici del quart final (7-6), Espanya no es va enfonsar. Va continuar creient, va buscar el joc amb les boies.. i van tornar a aparèixer Terré i Ortiz, amb el seu quart gol.Quan a 4:12 per al final Maica García va tornar a anotar (9-6), la medalla d’or estava a la mà, però Alice Williams va posar el 9-7. El destí tenia reservat un altre gran moment a Anni Espar, una altra de les pioneres, i una altra picada d’ullet més amb l’11-7, anotat per Maica García, que també havia estat al primer equip original. El que va passar en els últims 109 segons és història. Laura Ester, la portera titular, una de les quatre de Londres, plorava a la banqueta; com Pili Peña, la capitana, en el que segurament va ser el seu últim partit amb Espanya. Així que el waterpolo femení espanyol, campió del món i d’Europa, amb clubs campions de tot, va sumar la catorzena medalla en el concert universal, el premi més desitjat, l’or, el títol més gran per a un esport en el qual Espanya és una referència mundial amb tot just 1.208 llicències federatives.Per la seua part, Països Baixos es va endur la batalla per la medalla de bronze al tombar Estats Units (10-11), amb un gol salvador en l’últim segon de Sabrina van der Sloot que aparta les nord-americanes del seu podi olímpic, ja que venien de ser tres vegades campiones.