DEPORTES
Barcelona'92 segueix lluny
Espanya es queda amb 18 medalles, a quatre d'igualar el seu rècord històric dels Jocs de la capital catalana
Acaba al quinzè lloc del medaller
Les 22 medalles de Barcelona’92 es mantenen com el llistó insuperable per a Espanya després de París 2024, en què n’ha pogut celebrar 18, una més que a Rio 2016 i Tòquio fa tres anys, malgrat que ha millorat la xifra d’ors de tres a cinc, i suma quatre plates i nou bronzes. Els títols olímpics situen l’equip espanyol al quinzè lloc del medaller, amb quatre plates menys que a la capital japonesa i tres bronzes més, a més de 51 diplomes. Són nou més que a Tòquio, després de nou quarts llocs, deu cinquens, deu sisens, set setens i cinc vuitens.
Des de les 22 de Barcelona, Espanya en va aconseguir disset a Atlanta’96, onze a Sydney 2000, vint a Atenes 2004, dinou a Pequín 2008, vint a Londres 2012, disset a Roi 2016 i disset a Tòquio 2020. Les previsions de poder millorar a París les 22 de Barcelona del Comitè Olímpic Espanyol (COE), partint dels resultats en l’últim cicle olímpic, s’han quedat en l’aire, tot i que el nivell es manté, sobretot a l’esfumar-se algunes medalles que es donaven per segures.La més dolorosa va ser la de Carolina Marín, que es va quedar a un pas de la seua segona final olímpica, després de l’or de Rio 2016, al trencar-se el lligament creuat del genoll dret, la mateixa lesió que el 2019 i que va patir a l’altre genoll mesos abans de Tòquio. Estava a punt de guanyar la semifinal i assegurar, com a mínim, la plata en bàdminton. La mateixa Marín va anunciar ahir en un vídeo que té “l’ànima destrossada” i va apuntar que no sap què passarà amb ella en el futur. “No sé si tornaré a jugar i si tornaré a uns Jocs Olímpics, ara necessito pau i tranquil·litat. Necessitaré temps per recompondre’m.” “Ha estat un cop molt dur. No m’ho esperava. La meua intenció era tornar de París amb una medalla d’or. Però he aconseguit una altra medalla, que és el vostre afecte, el de la gent, de milers de persones que m’han donat suport”, va afirmar.Va ser un cop en l’equador dels Jocs per a Espanya, que ja havia vist caure Rafa Nadal en segona ronda d’individuals i després en quarts de dobles.
Uns altres dos de fixos a la quiniela, Jon Rahm i la selecció femenina de futbol, són un buit gairebé il·lògic. L’atletisme és el gran triomfador, amb una collita històrica de quatre medalles, dos de les quals d’or, després de l’únic metall de Tòquio que va ser el bronze d’Ana Peleteiro, mentre que el judo i la boxa van trencar una sequera de 24 anys. Només amb diplomes van acabar esports que a Tòquio van ser medalla, com la gimnàstica i el taekwondo.Alejandro Blanco, president del COE, va puntuar ahir amb “un deu” l’actuació d’Espanya a París 2024, malgrat que va reconèixer que “el resultat” de 18 medalles “no és el que s’esperava”. “Fa més d’un any que parlo de superar el rècord de les 22 medalles [de Barcerlona’92] i era el més humil dels analistes, que ens col·locaven amb una mitjana de 30. El resultat no és l’esperat, però és un bon resultat perquè la competència cada vegada és més gran”, va afegir.
Un bronze i 2 diplomes de Lleida i una altra medalla forjada a la Seu
Una medalla de bronze i dos diplomes ha estat el botí de la delegació de Lleida als Jocs Olímpics de París 2024 que ahir van abaixar el teló, a més d’un altre metall forjat a la Seu d’Urgell. Saúl Craviotto va tornar a ser el gran protagonista, aquesta vegada més que mai perquè dijous passat entrava en la història de l’olimpisme espanyol al convertir-se en l’atleta amb més medalles olímpiques, sis, superant el també palista David Cal, després del bronze aconseguit amb el K4 500. Molt a prop del podi hi va haver uns altres dos lleidatans presents a la cita parisenca i que s’estrenaven en uns Jocs. El que ho va tenir pràcticament a les mans va ser el també piragüista Miquel Travé, en C1 eslàlom, però un toc amb una porta el va deixar sense una plata que ja es cantava. Per la seua part, la judoka Ai Tsunoda també va vorejar la medalla, en el seu cas el bronze. Pau Etxaniz va aconseguir un bronze en K1, un basc que durant 19 dels 23 anys que té va viure i va entrenar a la Seu d’Urgell. La resta de lleidatans, els nadadors Emma Carrasco, Paula Juste i Ferran Julià i l’atleta Berta Segura, no van passar a la final, el seu objectiu.