Teresa Perales obté la seua medalla paralímpica 28 i iguala les de Phelps

La saragossana Teresa Perales va complir en els Jocs Paralímpics de París l’objectiu que s’havia marcat d’aconseguir una medalla en els 50 esquena, classe S2 de discapacitats físics, per igualar amb 28 metalls el nord-americà Michael Phelps, que va guanyar aquest nombre de medalles en quatre edicions dels Olímpics. Perales, de 48 anys, va afrontar amb optimisme els 50 esquena, una de les seues proves favorites i amb la qual manté un bon idil·li després de guanyar l’or a Rio 2016, la plata a Pequín 2008 i Tòquio 2020 i el bronze a Sydney 2000 i Atenes 2004.

A la final, al crit de “Teresa, Teresa”, amb la reina Letícia a la grada, Perales no va començar malament. Nadant amb la mà dreta va anar sempre alternant la tercera i la quarta posicions però en el moment clau, en els últims metres, va saber mantenir el ritme i va tocar la paret en un temps d’1:10.95, només dos centèsimes menys que la italiana Ángela Procida (1:10.97).Teresa Perales està competint a París amb un sol braç. En els últims Jocs Paralímpics, els de Tòquio 2020, va competir amb una luxació a l’espatlla esquerra. Tot i així va aconseguir pujar al podi per recollir una plata en els 50 esquena S5, la seua categoria habitual des de Sydney 2000.En els mesos posteriors va ser intervinguda i va començar a nadar amb un sol braç, el dret. Va ser reclassificada a la classe S2 però el febrer d’aquest 2024, a les Sèries Mundials de Melbourne (Austràlia), va haver de tornar a ser examinada. Els jutges van decidir que pujaria de categoria, a l’S3, una cosa amb què tant la nadadora com el Comitè Paralímpic Espanyol i la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, de la qual depèn, no estaven conformes. Les reclamacions van provocar que a l’abril, a Funchal, seu dels Europeus, la nadadora aragonesa tornés a ser revisada de nou de la discapacitat. L’objectiu era tornar a la classe S2. Ho va aconseguir.