Consternació al Bellver de Cinca per la mort del seu jugador de futbol Erick Luján en un accident

“Estem destrossats. Era un noi que feia molta pinya al vestidor. Sempre estava rient, i era el primer que, quan les coses anaven malament, aixecava l’ànim del grup. Amb tota l’alegria que ens aportava, la veritat és que és impossible descriure i explicar aquests moments.” Així s’expressava ahir en declaracions a SEGRE David Huerta, el president del CD Bellver de Cinca, en el qual jugava el jove lleidatà Erick Luján, que va morir dimarts en accident de trànsit quan es dirigia a l’entrenament de l’equip aragonès, com va avançar ahir aquest diari. El seu company d’equip víctima així mateix de l’accident, el també lleidatà Arnau Reguant, que va resultar ferit greu, es troba ingressat en planta a l’Arnau de Vilanova i està fora de perill, segons va poder saber SEGRE.

El president del CD Bellver va explicar que “l’Erick i l’Arnau sempre arribaven els primers” als entrenaments. “Dimarts, quan no ens agafaven el telèfon, ens temíem que els havia passat alguna cosa”, va reconèixer David Huerta, que espera que s’ajorni el partit de diumenge: “No creiem que el Boltanya hi posi cap impediment.” Pel que fa a un possible homenatge al futbolista que va morir, Huerta va dir que “és una cosa que hem de decidir. Encara estem en xoc”.Erick Orlando Luján Saucedo havia nascut a Bolívia i el 17 d’octubre hauria fet 25 anys. “Formal, educat, molt treballador i amb plans de futur”, el descriuen a l’empresa del polígon dels Frares de Lleida on treballava com a mecànic. S’havia format entre 2015 i 2019 a l’escola d’automoció Centre Tècnic Ilerdense (CTI), on el seu director Miguel Cruz el descriu com “molt bon estudiant i responsable, l’alumne que recomanes a qualsevol empresa”. Vivia a la partida Marimunt de Lleida amb el seu padrastre Joel, la seua mare Leo i el seu germanastre Joel, que és de la seua mateixa quinta. “Molt bona família”, coincideixen totes les persones consultades que els coneixien. Va començar a jugar a futbol al Mig Segrià i després al Torrefarrera B. “Era l’alegria de l’equip. Sempre portava música al vestidor”, recorda Xavi, company seu. Feia tres anys i mig que jugava al Bellver, on diuen que “ha deixat un gran buit”.