Cop d'autoritat del Lleida

El Lleida va aconseguir un més que meritori triomf per 0-2 al camp del Sant Andreu, líder del grup. Amb aquests tres punts els lleidatans són cinquens, però empatats a punts amb el segon classificat i dos equips més. I a només un punt del rival d’ahir, que havia guanyat els tres partits anteriors. Els de Marc Garcia van demostrar molt ofici en defensa. Els locals van ser dominadors de la possessió durant tot el partit i fins i tot vivien al camp del Lleida. Però als barcelonins els van venir les presses i van començar a prendre males decisions davant del marcador i la sòlida defensa visitant, que va ser clau per al resultat final.

De fet, l’única ocasió clara per al Sant Andreu va ser la primera arribada de perill en el partit. En el minut 10, un córner local va acabar amb una pilota morta dins de l’àrea petita. Iñaki, desequilibrat, va salvar a mà canviada el xut de Dabra. Després Viña va arribar a la pilota amb la punta de la bota i va tornar a topar amb Iñaki, salvant des de terra de forma miraculosa. El Lleida havia neutralitzat l’escomesa local a l’inici del partit amb ordre en defensa, a causa que en atac tenia moltes dificultats per conservar la possessió. Això feia que el Sant Andreu dominés clarament la possessió, però sense crear perill més enllà de la doble intervenció d’Iñaki. Veient el guió del partit, el Lleida va començar a enviar pilotes llargues als davanters per poder crear perill d’alguna manera. I precisament el premi el va trobar d’aquesta forma en el minut 35. Una jugada trenada ràpidament va arribar a Naranjo. El seu xut va ser repel·lit per Castillo i el rebuig va caure a la frontal a Adri Gené que, perfilat cap a la banda esquerra, va xutar de rosca amb la destra. La canonada va anar tan perfectament dirigida a l’escaire que la pilota, per uns segons, es va quedar al costat del suport posterior del pal (0-1). El gol, a part de ser estèticament preciós, havia donat ales a un equip que no patia en defensa però que tampoc no generava gaire perill. Es va arribar al descans amb el mínim i preuat avantatge. El segon temps es va assemblar a una partida d’escacs. Tots dos tècnics van fer un doble canvi a la mitja part. Ja en joc, el Sant Andreu continuava dominant. Però cada vegada que arribava a l’últim terç de camp, veia com els defenses del Lleida sempre prenien la millor decisió per avortar el perill, ja fos avançant la línia per obligar el rival a enviar pilotes llargues que resultaven ser inofensives, o rebutjant totes les centrades laterals, principalment amb Solbes, Campins i Mario Domingo. En una contra del Lleida en el minut 72 va arribar la sentència. Malgrat tenir pocs efectius en atac, una centrada passada li va caure a Adri Gené al segon pal. El jugador del Poal va rematar al travesser i, amb el porter a terra i l’oposició d’un defensa, Naranjo va rematar de cap a un costat per ficar el 0-2 i estrenar-se a la Lliga. Un gol que va minar la moral del Sant Andreu i va elevar la del Lleida, que ni tan sols va estar en perill d’encaixar cap gol per l’ofici que va mostrar la defensa.

L’entrenador del Lleida, Marc Garcia, es va mostrar molt satisfet al dir que “l’escenari era molt complicat. I aquest és un triomf que eleva la moral de tot l’equip, per això avui agraeixo tant als jugadors com a l’staff el seu treball, perquè entre tots ho hem tret endavant”. El tècnic va continuar afirmant que “en aquesta categoria t’has d’adaptar a tots els camps i a tots els escenaris, hem fet variacions tàctiques que han sortit bé en un partit en el qual hi ha hagut molt desgast físic”.

Marc García va indicar que “els centrals han estat canviats per la targeta, teníem la idea de jugar amb els centrals titulars, però al final les modificacions ens han donat fruits”. I va concloure, ja amb la roda de premsa acabada, i tornant a atansar-se als micròfons: “Abans d’anar-me’n vull donar gràcies a tota la gent de Lleida i als desplaçats. La victòria va per a ells”.Per la seua part, el mig centre Iker García va declarar que “és clau sumar de tres en tres fora de casa si vols ser a dalt. Hem de continuar acumulant victòries per ser allà”. Finalment, Naranjo va explicar que “estic content per haver-me estrenat, però la meua feina és la de fer moltes altres coses no tan visibles però valuoses. I l’entrenador ho agraeix, que al final és el més important”.