«Intento ser el mateix i tenir els peus a terra»

El 2021 jugava el play-off d’ascens amb el Pardinyes i tres anys després està a l’ACB. Ha assimilat aquest salt tan gran?

Si t’ho mires amb perspectiva, pot semblar un creixement molt ràpid, però per a mi és entrenar a bàsquet i entreno igual ara a l’ACB que quan ho feia al Pardinyes, la meua filosofia i la meua idea són les mateixes, òbviament amb un punt més d’experiència i més format. Sí que és cert que si li preguntes al Gerard del Pardinyes si pensava que ara estaria vivint tot això, segurament et diria que era una bogeria. Doncs ara toca gaudir-ho.

Estar a l’ACB l’ha canviat?

L’ACB té una transcendència molt gran, però jo com a persona intento ser el mateix i tenir els peus a terra. Ara mateix el que toca és continuar creient en les coses que han funcionat i alhora intentar adaptar-me a la Lliga al més ràpidament possible amb la meua idea i amb el que jo crec.

Li fa respecte, l’ACB?

No tinc por, el que tinc és molta il·lusió i ganes de fer-ho bé, perquè el que vull és que el Força Lleida i la ciutat mantinguin i estiguin molts anys a la Lliga. No em fa por perquè és entrenar. No tinc por de si tinc el nivell o no, sé que el tinc, i ara toca estar centrat en l’objectiu d’aquest any, que és la salvació. És el punt de partida que hem de tenir clar. Si després passen deu jornades i n’hem guanyat 7, llavors canviarem els objectius, però a dia d’avui un objectiu ambiciós és acabar el 16 i salvar-nos. Això ho hem de tenir tots molt clar.

La filosofia de joc no es discuteix.

No, i és la filosofia amb què la gent de Lleida es veu identificada. El que vol la gent és que lluitis cada pilota i ho donis tot, després la pilota entrarà o no, però si et buides a la pista la gent de Lleida se’n va orgullosa. Amb quin jugador s’identifiquen? Amb Rafa Villar. Per què? Perquè és un lluitador que cada vegada que està a la pista és intens i lluita cada pilota. Nosaltres volem dotze Rafa Villars quant a mentalitat, després cada un té les seues característiques, però el nostre ADN és el del Rafa, el de Pierre Oriola, el de jugadors lluitadors, que amb la seua entrega supleixen les carències que puguin tenir i fan que la gent se’n vagi orgullosa, guanyem o perdem.

Està satisfet amb la plantilla que s’ha confegit?

En línies generals estic content, però ens falta acoblament. Pots fitxar bons jugadors d’Europa, però han d’adaptar-se a la Lliga. Per molt que fitxis noms, el que importa és com rendim com a equip.

Una de les claus de la salvació passarà pel Barris Nord.

Sens dubte, hem d’aconseguir que sigui una pista complicada, que els rivals quan vinguin notin la pressió de l’afició, que és un pilar indispensable. Feia gairebé vint anys que no estàvem a l’ACB, és una oportunitat única i l’hem d’aprofitar.